Maria Vila: «M'agrada mirar les cares del públic i saber què els estic transmetent»

La Maria toca el violí des que als quatre anys va començar a estudiar a l'Escola Municipal de Música de Tremp. Aquest any, a l'habitual odissea que passen els estudiants de segon de batxillerat per intentar entrar a la universitat, Selectivitat inclosa, ella hi ha afegit l'esforç per entrar al Conservatori Superior de Música del Liceu. Ha guanyat una de les beques 'Joves Promeses' concedida per la fundació Ferrer Salat per cursar estudis superiors de violí al Liceu.
 

Recordes el moment en que vas decidir estudiar música?

Jo tenia quatre anys i els meus pares m'havien apuntat a classes a "La petita capseta de música" que hi havia llavors a Tremp. Després al col·legi van venir de l'Escola Municipal de Música de Tremp a explicar-nos els diferents instruments. Recordo que aquell dia vaig arribar a casa i li vaig dir a ma mare: "Mamà, vull tocar el violí".

I tretze anys després, l'estiu passat, prens la decisió d'encarar el teu futur professional cap a la música.

Ja feia uns anys que m'ho plantejava, però com que no ho tenia clar també continuava fent una aposta forta pels estudis de l'institut. L'estiu passat, però, vaig decidir que havia d'apostar fort per una de les dues coses. Després de pensar-m'ho durant tot l'estiu, a finals d'agost vaig decantar-me pel violí.

Què va fer decantar la balança? 

Ja fa sis anys que cada juliol vaig al curs de música de Cervera i l'ambient que hi trobo em fa sentir molt bé. Tot i que hi ha molta competitivitat, el fet de tocar en conjunt, encara que només sigui en quartet, m'agrada molt.

Tu has fet tot el procés d'aprenentatge de música a l'Escola de Música de Tremp, imagino que l'ambient allà deu ser molt diferent?

Molt. A Cervera em trobo amb gent que està acostumada a fer moltes més hores de música. Hi tinc companys que fan fins a onze hores de classe de música a la setmana, incloent classes d'orquestra i de cambra. En molts casos, els estudis del conservatori estan integrats al mateix institut. 

Has trobat gent a Tremp per tocar-hi plegats?

Durant molt temps sí, però des de fa un parell d'anys en que va marxar el Martí Vila, amb qui vam començar alhora a estudiar violí, ho he trobat a faltar una mica. Per mi, poder gaudir amb altra gent tocant és el millor que hi ha. És clar que hi ha el conjunt instrumental de l'escola amb el què he aprés molt, però aquí a Tremp per una qüestió de població, m'ha costat trobar gent que faci una aposta forta per la música. Tot i això s'ha de dir que he tingut sort que a Tremp hagi trobat una escola de música per estudiar i m'hagi permès assolir el nivell actual.

A més, has preparat les proves d'accés al conservatori superior del Liceu compaginant-ho amb els estudis de segon de batxillerat i les proves de Selectivitat, ha estat difícil?

Em va costar molt aquest primer trimestre de segon de batxillerat. Arribava a casa molt tard després de les classes de música i d'estudiar violí i encara havia de començar a estudiar pels exàmens de l'institut. 

Els teus companys de classe entenien que dediquessis tant temps lliure a la música?

Sí, fins i tot m'han ajudat passant-me apunts dels dies en què feia les proves per la beca a Barcelona. Els que trobo que no m'han entès gaire han estat els professors. M'han arribat a dir que m'equivocava intentant dedicar-me a la música o que mai podria mantenir una família dedicant-me a la música. Fins i tot vaig haver de renunciar a anar a l'entrega de premis de les beques perquè tenia exàmens de l'institut l'endemà. 

No t'han donat facilitats per canviar dies d'exàmens, per exemple? 

Recordo ser al cotxe de tornada de Barcelona després de fer la prova de violí i haver d'estar estudiant al cotxe per l'examen de l'endemà. Tot i així, hi ha hagut professors que sí que m'han animat a que estudiï i m'hi esforci si realment és el que m'agrada.

Has trobat gent encara amb molts prejudicis i que veu estrany que toquis música clàssica?

Molts no ho entenen i em pregunten què hi trobo en aquesta música. No veuen que cada obra té una història al darrera i la música transmetrà coses diferents en funció de qui la interpreti.

Com has portat el tema del lleure, encara tens temps de sortir amb els amics, de festa, etc.?

Hi he hagut de renunciar bastant. He notat molt en aquest últim any que arribo molt més cansada als caps de setmana.

Per les hores d'estudi?

Normalment estudio dreta i se'm carreguen els braços i esquena. He arribat al punt d'arreglar-me per anar de festa major i acabar no sortint perquè m'adono que estic esgotada.

També estudies ara a l'estiu?

Sí, i això a la gent li costa d'entendre. No puc parar perquè sinó perdo nivell. Toco unes tres hores diàries. A més vaig cada matí a nedar com a mínim un quilòmetre per enfortir la musculatura.
 

En general gaudeixes del repertori de violí, però també hauràs hagut de tocar estudis tècnics poc agradables.

El que costa d'entendre és que a vegades els exercicis et serveixen per progressar com a intèrpret. Recordo un estudi que quan el treballava m'obligava a mi mateixa a repetir-lo cinc cops seguits de memòria sense error. Va ser un aprenentatge dur, però un cop me'n vaig sortir vaig començar a dominar la tercera posició de dits del violí i allò em va servir per tocar peces que realment m'agradaven. Ara, per exemple, he començat a tocar la Partita n. 2 de J.S. Bach, una peça que escolto i m'agrada molt des que era petita però he hagut de passar per un procés llarg abans no he estat preparada tècnicament per començar a estudiar-la. El professor és qui t'ajuda i et marca què estàs preparada per tocar i què no.

Aquest procés és una mica com l'entrenament d'un esportista, no?

Sí, el violí és un instrument que vol molta dedicació, passa molt temps abans no comença a sonar com tu vols. Seguint amb el símil, també és important comptar amb un bon entrenador i jo no hagués arribat on sóc sense el meu professor, el Jordi Casals.

A casa teva també han degut viure molt intensament aquest procés.

Jo almenys he tingut la sort que a casa m'han donat molt suport, però conec el cas d'un noi que toca molt bé però que el seu pare fa molt temps que li diu que no s'hi dediqui. A casa han fet molts sacrificis pels meus estudis de música i fins i tot la meva mare m'ha arribat a dir que si quan tenia quatre anys hagués sabut tot l'esforç que comportava arribar fins aquí no m'ho hagués deixat fer. (riu)

I tu creus que val la pena, tornaries a començar?

Jo crec que sí, però hagués demanat als meus pares que em portessin abans a una ciutat, en un centre on tingués companys que es troben en la mateixa situació que jo i l'entorn realment m'entengués millor.  

I què t'agradaria fer d'aquí uns anys?

M'agradaria ser professora, tot i que també formar part d'algun quartet de corda o orquestra. Tot i així he entrat en l'especialitat d'interpretació. Aquest any m'han donat la beca Joves Promeses i intentaré que l'any que ve me la renovin, però per aconseguir-ho hauré d'obtenir una mitjana de nou o superior.

Nou?

Sí, per aconseguir la beca a l'excel·lència i que em paguin els estudis l'any següent. Aquesta és la fita d'aquest any, aconseguir de nou la beca i que els pares no m'hagin de pagar la matrícula al Liceu.

Suposo que saps que moltes beques universitàries exigeixen molt menys.

Sí, però jo necessito mínim un nou. I és possible que amb aquesta nota no n'hi hagi prou perquè només es donen cinc beques. Aquest any he rebut una de les catorze beques i l'any que ve només n'hi haurà cinc, o sigui que hauré de treballar molt. 

La música és un camp on l'exigència és molt alta, no ho trobes a faltar una mica en altres matèries?

El que crec és que hi ha molta competència. Per exemple, jo amb quinze anys vaig fer una prova per entrar a la JONC (Jove Orquestra Nacional de Catalunya) secció alevins. Recordo que només hi havia tretze places per alumnes de tot Catalunya. Vaig sortir de la prova plorant convençuda que no entraria perquè, tot i que no havia comés errors tècnics, la interpretació havia estat molt freda. 

Tot i així, hi vas entrar.

Sí, vaig entrar la primera, però m'havia exigit molt més. Coneixent alguns dels altres aspirants, jo no m'hagués donat de cap manera el primer lloc, no estava contenta de com m'havia anat.

I aquest any et van convidar a la secció gran de la JONC.

Vaig renunciar a la plaça de la JONC alevins i em van convidar a la secció gran, on els músics poden tenir fins a vint-i-cinc anys, però també vaig haver de renunciar-hi perquè els assajos em coincidien amb la selectivitat.

Amb tot, poc a poc vas tenint experiència en aquest tipus de proves.

Sí. Per exemple, en la prova que vaig fer aquest any al Liceu, havíem de preparar una peça en pocs minuts. Jo era la última i abans vaig poder escoltar molts dels altres aspirants. Em vaig adonar que se centraven molt en les notes però no en la musicalitat, l'expressió, les dinàmiques...

I ho vas enfocar per aquí?

Sí, tot i que el tribunal estava cansat i em va donar menys temps que als altres per preparar-me. Sobretot em vaig centrar en fer els forte i piano que marcava la partitura. Vaig començar fallant alguna nota, però en el primer sforzando (accent musical) que marcava la partitura hi vaig remarcar bé, vaig veure com canviava la cara del tribunal.

Encara vas tenir temps de fixar-te en les cares del tribunal?

És que m'agrada molt mirar les cares de les persones que m'escolten, així puc intuir si els estic transmetent alguna cosa. Intento interioritzar la música al màxim per tocar sense partitura i poder tenir temps de veure com reacciona l'oient a la meva música.