Maria Barbal torna amb una novel·la sobre la impostura inspirada en la figura d'Enric Marco

 

ACN | L'escriptora nascuda a Tremp, Maria Barbal, torna a les llibreries aquest dimarts amb 'En la pell de l'altre' (Columna), trencant un silenci novel·lístic de sis anys. Inspirant-se en la història d'Enric Marco -fals supervivent d'un camp de concentració nazi i president de l'Amical de Mauthausen fins a ser desemmascarat l'any 2005-, Barbal ha escrit una novel·la sobre la impostura i sobre allò que l'ésser humà és capaç d'ocultar. Al seu llibre la impostora és una dona que s'introdueix en una associació d'ex refugiats espanyols de la Guerra Civil falsejant la seva biografia. La complexitat del personatge aconsella Barbal no emetre un judici condemnatori, però avança que "el lector podrà discernir clarament el que fa bé del que no".

 

"Per què una persona fa això? Com és que persones que ho sabien no ho van desvetllar?". Per què?. Aquesta és la pregunta que va moure Maria Barbal a escriure la seva darrera novel·la, 'En la pell de l'altre'. El descobriment de la impostura que havia comès Enric Marco va ser l'espurna. A través d'un conegut de l'associació Amical Mauthausen l'escriptora va comprendre l'impacte amb què l'entitat havia rebut la notícia: "Estaven absolutament desolats pel fet que Marco havia ocultat que no havia estat un refugiat, i sentien molta ràbia perquè hi havia persones que ho sabien i no havien volgut declarar-ho", recorda. 

 

Barbal va començar aleshores un llarg procés de documentació sobre aquest cas i finalment es va decidir a escriure una novel·la. Però no una novel·la sobre Enric Marco ("no tenia cap interès en cenyir-me a les dades de la persona verídica"), sobre qui no volia "acabar" fent un testimoni personal ni molt menys enfrontar-s'hi. 

 

El seu interès va ser, doncs, el de "captar" les motivacions i les complexitats d'una persona així per crear un personatge propi, la Ramona Marquès. Així neix Ramona, una jove que manipula lleugerament la seva biografia per accedir a l'associació 'Memòria i Llibertat', dedicada a la reparació dels exiliats republicans de la Guerra Civil. Poc a poc anirà escalant dins de l'entitat fins a ocupar-ne la presidència. Com Marco, ella tampoc era víctima ni familiar directa de l'exili. 

 

Que jutgi el lector

 

Mentre anava donant vida al personatge, Barbal es preocupa també de donar forma al seu entorn i a totes aquelles persones que la rodegen. "Primer volia fer un llibre sobre la impostura de Marquès, i a mesura que vaig anar fent viu el personatge em vaig adonar que hi havia una sèrie d'elements que l'envolten que podien ser interessants", explica. "L'evolució dels fets" que porten a la protagonista de l'interès per formar part de l'associació a ser-ne la cara visible té a veure també, apunta l'escriptora, amb les persones que l'envolten. Com, sinó, hauria estat possible el seu ascens sense el silenci còmplice dels qui coneixien la seva autèntica biografia? 

 

I és que l'entramat "complex" de relacions que teixeix la novel·la no són més que un reflex "de la vida mateixa", diu Barbal. Potser per això l'autora diu no haver-se sentit en la disjuntiva de justificar, condemnar o disculpar el seu personatge. I afegeix que el lector "tampoc sentirà aquesta necessitat", tot i que "podrà discernir clarament què és el que el personatge ha fet bé i el que no". 

 

Amb tot, Barbal no és indiferent, ni condescendent, amb la maniobra vital de Ramona, ni amb la de Marco. Un exemple d'això és que en un passatge de l'obra apareix la periodista russa Anna Politkóvskaia, en la seva visita a Barcelona l'any 2004 per parlar dels abusos de poder. La seva presència actua en aquesta ficció com a símbol verídic d'honestedat i valor. 

 

Trajectòries paral·leles 

 

'En la pell de l'altre dibuixa' amb detall trajectòries paral·leles, la de la Ramona Marquès i la de la Mireia Ferrer, que coincideixen en moments diferents, des dels anys setanta fins a l'inici del segle XXI: a l'escola, quan s'enamoren, i a casa de la Mireia, convertides en alguns moments quasi en antagonistes. 

 

Les dues vides discorren per espais que resulten erronis, però no pas en el mateix sentit. La Mireia, escapant de l'herència dolorosa i lluitadora dels pares per recalar a l'extrem oposat, a la vora d'un home obsessiu i violent que fa de policia. La Ramona Marquès, d'un inici com a administrativa en una fàbrica, amb força de voluntat i fent trampa, arribarà a substituir el Tomàs Ferrer, el pare de la Mireia, fundador i president de l'associació Memòria i Llibertat, formada per antics refugiats de la guerra civil espanyola, deportats dels camps nazis, i els seus familiars.