Que l'Àngel és una persona inquieta salta a la vista de seguida. Em rep al seu despatx de l'empresa Licors Portet, de la que n'és propietari juntament amb el seu germà, i ràpidament em porta una fullet informatiu de la biennal d'art que es fa a Pobla. Mentre parlem, van arribant paquets plens d'escultures al seu magatzem. Ell supervisa a llambregades el procés mentre em parla de licors, raiers i món empresarial. Queda clar que assumeix la seva responsabilitat com a empresari de la Pobla amb orgull i compromís.
Àngel Portet, propietari de Licors Portet, juntament amb el seu germà. Foto: Lluís Roy
El negoci el comencen tres germans de cal Col·lector de Conques que se'n pugen a Pobla i munten una fàbrica de licors i una altra de sifons i gasoses. Era l'any 1883. Unes generacions després el meu pare va entrar-hi com a treballador i més tard va acabar comprant el negoci.
Quins licors s'hi feien quan el teu pare va comprar l'empresa?
Bàsicament licors a granel, de cafè, estomacals, un que li deien Cualquier cosa, un que es deia Leche de vieja que no vam trobar-ne mai la fórmula, rom, anís i conyac i també de cacau etc. L'any 1982, però, el govern de Madrid prohibeix la venda de licors a granel per poder controlar-ne millor els impostos.
Un dalt a baix per negocis com el vostre m'imagino?
Abans d´entrar en vigor la nova normativa, a Lleida hi havia vint-i-tres fàbriques de licors. D'aquestes tanquen totes menys la nostra i una altra de Cervera. En aquell moment només fèiem anís i ratafia. Més endavant hem anat ampliant l´assortit amb licor de cassís, aigua de Nodes per la Vall d'Aran, i ratafies reserva. Comencem a veure que el producte de proximitat es converteix amb el nostre millor aliat.
En aquest espai de temps, la ratafia passa de ser un licor del passat a posar-se de moda.
Jo penso que és a causa de diferents motius. Un d'important és que considero que és la beguda nacional de Catalunya, és més representativa que, per exemple, el cava. Sobretot a les comarques de Girona hem notat que la ratafia ha passat de ser la beguda de la gent gran a la de la gent jove. En aquestes comarques hem col·laborat en molts tallers d´elaboració per a grups de joves que es fan la seva pròpia ratafia.
Un projecte en què esteu involucrats és el de la ratafia Terrània.
Sorgeix d'uns estudiants d'un màster MBA gironins que fan un projecte per internacionalitzar la ratafia. Vam crear una ratafia diferent a la tradicional, més suau, en la qual vam comptar amb l'opinió de l'escola d'hostaleria de Girona i amb diferents sommeliers de renom que ens van aconsellar. Es va fer un disseny elegant per tal que quedés més un producte urbà, al contrari de la ratafia dels Raiers, més rural, de riu.
I s'està intentant vendre a l'estranger?
Sí, però és molt complicat. A més la paraula ratafia en altres països vol dir coses molt diferents com aperitius, licors de ginebró, cirera, maduixa... Segons Corominas la paraula ratafia té el seu origen en la paraula tafia que eren uns aiguardents dels indis criolls americans. Possiblement per això és una paraula que s'ha estès per molts països europeus però amb significats diferents.
Foto: Terrània
Quin valor afegit creus que té la vostra Ratafia dels Raiers?
El meu pare crea la Ratafia dels Raiers ara fa cinquanta anys i posa la marca Raiers en un moment en què se n'havia deixat de parlar i de valorar l'ofici. Va canviar el sistema d'elaboració de la ratafia, va passar d'elaborar la ratafia per maceració a quaranta dies a sol i serena a fer-ho per destil·lació mitjançant l'alambí. D'aquesta forma el licor és més afinat i alhora persistent. Quan es crea la marca de qualitat ratafia catalana ens obliguen a macerar les nous, cosa que ara fem abans de destil·lar.
És una ratafia que ha estat molt premiada.
Quan vam fer els cent vint-i-cinc anys vam elaborar una ratafia reserva que va agradar molt. Vam decidir enviar-la a Brussel·les en un concurs i de cinquanta-dues medalles d'or que van atorgar a tot el món una va anar a la Ratafia dels Raiers. Més endavant han anat arribant més premis.
Teniu previst elaborar licors nous més endavant?
Ara mateix estem ultimant la sortida al mercat d'un licor fet amb nous d'Aransís i pomes de Llesp.
El Pallars no destaca precisament per tenir un teixit industrial important. Quines oportunitats creus que pot tenir un empresari aquí dalt?
Aquí es treballa tranquil i es té un producte de qualitat molt a l'abast. Del que sí que ens n'hem adonat és que des d'aquí dalt podem fer el millor producte però no podem fabricar per grans mercats.
Les comunicacions són el gran inconvenient?
Sí, juntament amb el reduït mercat de les nostres comarques, aquí som molt poquets. És per això que hem d'apostar per la proximitat com un valor afegit. Les visites a la nostra fàbrica són un gran al·licient. També ens agrada molt establir sinèrgies amb altres empreses. El que està costant molt és establir una xarxa de col·laboració aquí al Pallars.
De quin tipus?
Una xarxa que ens permeti tenir un canal de distribució comú i alhora poder anar junts amb altres empreses de la comarca a negociar per comprar productes que tots necessitem i distribuir conjuntament.
Foto: Joan Macaya
A part del món empresarial també has estat molt vinculat a l'associació cultural dels Raiers de la Pobla.
Vaig ser-hi des del principi, quan es va pensar en fer una festa a la Pobla que fos singular. Es pensa amb els raiers i es comença a organitzar la diada. El més curiós del cas és que es crea aquesta diada pensant que els raiers eren una cosa molt pròpia d'aquí dalt i amb el temps ens hem adonat que el de raier és un dels oficis més estesos per tot el món.
Això us porta a crear la fundació internacional de raiers?
Si, n'he estat president durant disset anys repartits en dues etapes i també em van nomenar president d'honor. Ja som quaranta-una associacions de 12 països diferents inscrites en aquesta fundació. Estem preparant un llibre sobre la història dels raiers a Europa que segurament sortirà al carrer per la propera diada dels raiers. L'altre tema que tenim obert és el de la Unesco.
Una candidatura per ser Patrimoni de la Humanitat?
Sí, a nivell europeu. El govern espanyol ens va dir que això aniria per llarg i ara mateix estem intentant que un altre país ens ajudi a tirar endavant una candidatura de diferents països. Estem assessorats per una persona amb gran experiència en aquests temes que ens ha dit que la candidatura té moltes possibilitats i que és possible que el 2017 la cultura del transport fluvial de la fusta sigui inclosa en la llista del Patrimoni Inmaterial de la Unesco. Però hem de treballar molt i fort ja que una candidatura internacional és molt complexa.
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi
