El Pallars Sobirà va salvar el 80% de les campanes durant la Guerra Civil mentre que la resta de Catalunya només el 20%

 

ACN | La publicació del llibre 'Campanars i campanes al Pallars Sobirà' ha posat de manifest que el Pallars Sobirà és una de les zones més riques en campanes de Catalunya. Durant la Guerra Civil, al Pallars Sobirà, se'n van salvar el 80% mentre a la resta del país solament el 20%. El Pallars supera en número les campanes gòtiques que hi ha en tot el País Valencià. Pel que fa als tocs el llibre recull el toc de boira. El feien servir perquè els pastors tinguessin un punt de referència per replegar el ramat i tornar cap a casa. Pel que fa als campanars del Pallars, un total de 5 tenen un arc triomfal a la base mentre que a la resta de Catalunya n'hi ha 4.

 

Es tracta d'un inventari de 266 campanes i 123 campanars en procés permanent d'investigació i perfeccionament, que es presenta ordenat per poblacions i valls i amb una fitxa tècnica amb una lleugera descripció, ha explicat Francesca Roig, coautora del llibre. El llibre també conté una fitxa tècnica dels campanars del Pallars i en descriu l'alçada, l'amplada, el nombre d'obertures, la tipologia de la torre i l'època entre moltes altres dades. Delfí Dalmau, coautor del llibre, ha explicat que el llibre fa veure a la gent que no hi ha cap campanar igual.

 

 

Xavier Orriols i Francesca Roig, autors del llibre

 

Xavier Orriols, coautor del llibre encarregat de l'apartat de les campanes, ha dit que "la campana és una obra d'art gairebé total, perquè al disseny i al modelat cal afegir-hi la sonoritat, és a dir, el timbre, l'afinació i la intensitat". Orriols ha afegit que el so de les campanes és un so que perdura durant els segles. Per Orriols, el so de les campanes es tracta de la més antiga música conservada, sense canviar, al llarg dels segles.

 

Pel que fa a la funció, la campana és diversa. Orriols ha explicat que entre les múltiples connotacions que revela el seu so, la més notable, potser també la més antiga i universal, és la seva dimensió espiritual. La funció principal de les campanes de les esglésies és la de convocar els fidels i invitar a l'oració. Pel que fa als tocs religiosos poden ser molts i complexos, segons l'assentament on es prodiguin i el nombre de campanes de què es disposa. Els tocs religiosos quotidians a totes les parròquies eren els tocs d'oració: en fer-se de dia, al migdia i a la posta de sol.

 

Altres tocs que ja no tenen res a veure amb convocatòries litúrgiques poden ser el toc de boira, el toc de foc, el toc d'alarma o el de festa major. Xavier Orriols explica que les campanes, i sobretot en aquest indret, marcaven el ritme vital de les persones i els animals.

 

Les campanes, funcionin o no, proporcionen una gran quantitat d'informació. La tipologia de cada campana ja dóna informació per ella mateixa, diu Orriols. La inscripció, les iconografies i l'ornamentació també aporten informació de l'època. A tall d'exemple, Xavier Orriols destaca la campana de l'església d'Isil que porta una senyera gravada (1901) i una campana del campanar de Sort amb un emblema de l'època franquista. Les inscripcions de les campanes donen informació de l'any de la fosa, el nom del fonedor i el lloc on es va fondre la campana, entre altres.

 

 

Campana de l'església d'Altron, data del 1774

 

Pel que fa a l'antiguitat de les campanes se n'ha pogut documentar més del 85%. D'aquestes , més de la meitat són anteriors a la fi de la Guerra del Francès (1814), de les quals n'hi ha 33 de datades del segle XVIII, mentre que 65 són del segle XVII o anteriors. Del segle XVI n'hi ha mitja dotzena amb data, foses entre l'any 1504 (Santa Maria de Ginestarre) i el 1586 (Santa Maria de Bonestarre). De les 6, tres són amb caràcters gòtics i tres amb caràcter romans. Del segle XVII n'hi ha setze de datades. La més antiga és del 1602, a Sant Andreu de València d'Àneu, i la més moderna, del 1693, a l'església de la Mare de Déu de Vilamur.

 

Pel que fa al nom del fonedor més antic que apareix al llom d'una campana datada és Petrus Roca, en lletra gòtica, a Sant Marçal d'Estac, el 1643. Es tracta de la darrera campana gòtica de la comarca.

 

Francesc Llop, antropòleg i campaner del País Valencia, s'ha mostrat emocionat al conèixer la quantitat de campanes conservades al Pallars Sobirà. Llop ha explicat que mentre al Pallars es superen les seixanta campanes gòtiques a Barcelona tant sols se'n conserva 3 i ha afegit que se'n conserven més al Pallars que en tot el País Valencià.

 

Llop reivindica en el pròleg del llibre la restauració de totes aquestes campanes. Per Llop. la restauració implica recuperar-ne la sonoritat perduda, les instal·lacions tradicionals, els tocs antics i, si és possible manuals. Aquest llibre ha de servir per descobrir un ric patrimoni, per assenyalar-lo en l'inventari i per mostrar-ne tant el valor com el precari estat de conservació.