El PSC demana explicacions a Estat i Generalitat sobre les mesures preses a la Val d'Aran i al Pallars Sobirà

 

ACN | Els diferents càrrecs institucionals del PSC de Lleida a les administracions de l'Estat i la Generalitat demanen explicacions als respectius executius sobre les mesures preses davant els danys provocats per les inundacions que van tenir lloc a la Val d'Aran i al Pallars Sobirà. Paco Boya ha presentat una pregunta al registre del Senat que formularà el dimarts pròxim durant el Ple de la Cambra alta. Així mateix, el grup del PSC al Parlament formularà una pregunta oral en la sessió plenària d'aquest dimecres en què demanarà al Govern si considera que "ha actuat i està actuant correctament davant la situació d'emergència creada a les comarques de la Val d'Aran i el Pallars Sobirà".

 

Boya ha explicat que l'objectiu de la pregunta que formularà dimarts que ve al Senat és que el govern de l'Estat "expliqui quines mesures va adoptar per ajudar les zones afectades per les inundacions del 18 de juny". El senador ha recordat que aquell dia "algunes zones del Pirineu van patir importants riuades i, entre les valls més afectades, destaquen la Val d'Aran, i la Vall de Benasc, a Osca" i ha incidit en què "les conseqüències de la forta avinguda d'aigua ha estat una greu destrossa per a l'economia d'aquestes zones que, en un moment complicat en general per la situació del turisme, han d'afrontar les pèrdues generades per aquesta catàstrofe". 

 

Altrament, el grup parlamentari del PSC també preguntarà aquest dimecres al Govern per la seva actuació davant les inundacions del Pirineu. Una de les principals crítiques que fa el grup socialista és "la manca de recolzament institucional" per part del Govern, donat que "representants i dirigents de les més altes institucions de l'Estat han visitat la zona afectada, mentre la màxima autoritat a Catalunya, el president Mas, encara no ho ha fet". 

 

Les primeres estimacions dels danys provocats per les inundacions a l'Aran i altres comarques del Pirineu lleidatà xifren en uns 50 milions d'euros a particulars, a banda de les inversions que seran necessàries per refer carreteres i comunicacions.