La Fira del ferro Pirinenc, que es celebra aquest cap de setmana a Alins, al Pallars Sobirà, dóna a conèixer el camí del ferro des de que s'extreu el mineral al bosc fins arribar a la farga. La fira es fa a l'arrel de l'ofici, al lloc on s'extreia el mineral, a la Vall Ferrera. Una reproducció d'un forn de reducció ensenya els visitants com s'obtenia el ferro d'una manera molt rudimentària i una carbonera mostra com s'obtenia el carbó a partir d'una combustió incompleta de fusta. Una quarantena de forjadors fan demostracions d'aquest ofici i preparen dos escultures que presidiran indrets significatius de la comarca; el camp de regates de Sort i la zona d'on surten les falles d'Alins.
El més atractiu i visual de la fira són la quarantena de forjadors que treballen a la vegada en la construcció d'una escultura. La majoria de forjadors són de Catalunya però una desena són de la resta de l'Estat.
Els forjadors construeixen en directe un martinet, una peça clau per al funcionament de la farga catalana, que treballa com un martell gegant encarregat d'eliminar les escòries del ferro.
La Vall Ferrera ha estat tradicionalment unida a l'explotació del ferro des d'èpoques molt llunyanes. És per aquest motiu que la vall acull les activitats de la fira com una oportunitat per donar a conèixer les seves arrels i la seva vinculació a aquest mineral, ha explicat Josep Poch, alcalde d'Alins.
Poch ha explicat que esperen rebre durant tot el cap de setmana unes 7.000 persones, la mateixa xifra que en l'edició passada.
Com a novetat d'aquest any també hi ha una ruta teatralitzada amb la fargaire ''Jaqueline'' vinguda del Sud de França amb la qual el públic descobreix el camí del ferro des de l'extracció del mineral a les mines foradades a la muntanya (a la vall Ferrera se n'han localitzat més de 200), fins a la farga i el posterior obtenció dels lingots de ferro que es transportaven grans distàncies riu avall a sobre els rais.
A la fira s'explica l'evolució històrica d'aquesta explotació, que començà a la vall ja fa 2000 anys, i continuà després, amb molta més intensitat, durant els segles XVII i XVIII. Una activitat que ha deixat una empremta clara a la Vall Ferrera. No només en el patrimoni històric i cultural, si no també en el paisatge, degut a les nombroses mines i camins que es van obrir per extreure el mineral de ferro i la gran superfície de bosc que va ser talada per fer carbó vegetal. Avui en dia molts dels arbres que podem observar en aquests boscos són els fills dels arbres que van alimentar les fargues.
Forn de reducció
El forn de reducció que s'ha reproduït a Alins és el forn de tecnologia més rudimentària per a l'obtenció de ferro. Aquests forns, construïts a partir de còdols, fang i palla, funcionaren durant tota l'antiguitat i gran part de l'edat mitjana, fins que van introduir-se les fargues catalanes, que unificaren una sèrie d'avenços tecnològics que van permetre millorar molt la productivitat.
Els forns de reducció permeten obtenir un material molt ric en ferro i amb algunes impureses que havien de netejar-se a cop de martell i treballant-lo sobre l'enclusa.
Carbonera
Durant tota l'edat mitjana i fins al segle XIX la demanda de carbó va donar un important volum de feina als anomenats carboners, un ofici que va perdurar fins als anys cinquanta del segle passat.
La feina bàsica del carboner era l'obtenció de carbó a partir d'una combustió incompleta de la fusta. Per aconseguir aquesta combustió es construïen les carboneres en un indret pla fent una pila alta i rodona amb un forat enmig per afegir material si era necessari. Un cop encesa la carbonera podia cremar dos o tres setmanes.
El funcionament d'una carbonera d'aquestes característiques es pot veure passejant per la fira.
Un dels principals motius de demanda de carbó al Pirineu foren les fargues.
El delegat del Govern al Pirineu, Albert Alins, ha inaugurat la fira i ha dit que aquesta fira ajuda a mantindre les tradicions i els origens d'aquesta vall i a dinamitzar-la econòmicament.
El director general de Comerç, Josep M. Recasens, present a la fira ha explicat que a Catalunya es celebren 418 fires. Aquestes dades confirmen que es manté l'activitat firal a Catalunya, ha dit Recasens.
V Trobada de Fallaires del Pirineu
El foc també serà el protagonista de la V Trobada de Fallaires del Pirineu. Una desena d'Associacions falleres del Pirineu es trobaran a Alins per compartir coneixements sobre cadascuna de les festes i seguir treballant en la candidatura perquè les falles siguin declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Aquesta candidatura es vol presentar al 2014.
Es tracta d'una candidatura internacional de la que en formaran part associacions d'Andorra, França, Aragó i Catalunya.
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi
