L'assistència a la sessió de Sort ha estat molt elevada. Foto: ACN
El Govern ha celebrat aquest dimecres a Sort un procés de participació obert als agents i actors socials d'aquestes comarques, abans d'iniciar la redacció de la futura Llei de muntanya, amb l'objectiu de conèixer la conveniència d'aquesta iniciativa i de com convindria orientar-la. L'elevada assistència a l'acte ha evidenciat que el territori vol dir la seva i vol que se l'escolti en la redacció del pla normatiu, amb la reivindicació unànime d'un pla d'inversió públic.
Les comarques de muntanya són l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, la Val d'Aran, l'Alt Urgell, la Cerdanya, el Solsonès, el Berguedà, el Ripollès, la Garrotxa. Pel que fa al desplegament de la llei, s'ha apuntat a l'Institut de Desenvolupament per al Pirineu (IDAPA) o a una creació d'una futura Agència que aglutini les 10 comarques. En cas de ser l'IDAPA, s'hauria de crear un IDAPA Plus per aglutinar les quatre comarques que actualment no formen part d'aquest organisme i sí de la Llei de muntanya.
Albert Alins, delegat del Govern a l'Alt Pirineu i Aran, ha dit que és bàsic per aquestes comarques fer un pla d'infraestructures (comunicacions, telecomunicacions, promoció...) i un pla de desenvolupament econòmic. Totes dues coses amb l'objectiu de què la gent que triï viure al Pirineu ho pugui fer amb les mateixes condicions que a un altre lloc del país.
Les comarques de muntanya del Pirineu tenen en comú una mateixa preocupació: la pèrdua de capital humà motivada per la manca de llocs de treball. Aquest és un dels objectius al qual hauria de fer front a la nova Llei d'Alta Muntanya, segons els agents públics i privats que aquest dimecres han assistit a la primera sessió de debat sobre la nova legislació.
El responsable d'actuacions estratègiques del Departament de Territori i Sostenibilitat, Ferran Miralles, ha explicat que s'emporta altres peticions, com ara la necessitat de fer polítiques integradores, prioritzar en les polítiques a desenvolupar, canvis en l'organització de la presa de decisions i apropar els organismes a la gent del territori.
Miralles ha explicat que l'avantprojecte de Llei hauria d'estar redactat a la tardor i deixar-lo a punt perquè el nou Govern i Parlament se'l trobin a sobre la taula per iniciar la seva tramitació. Un cop el document de Llei ja tingui més cos, no es descarta fer noves sessions de participació per anar concretant aspectes més de detall. El document que, aquest dimecres, s'ha compartit és un document de base per al debat.
Una llei de més de 30 anys
El Govern va aprovar el 1983 la Llei d'alta muntanya que partia de la base que les àrees de muntanya no havien assolit el mateix grau de desenvolupament econòmic de la resta de Catalunya i que calia un esforç addicional, per part de les administracions, per tal de dotar-les d'infraestructura i d'equipament. Les necessitats de fa 30 anys no són les mateixes que les d'aquest moment i per tant cal revisar i actualitzar el document.
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi
