Tracte rebut a la residència geriàtrica Fundació Fiella de Tremp

Vull expressar a través del seu diari la meva indignació i impotència al tracte rebut al meu pare, Norberto, que va ingressar el 21 d'agost de 2014, autònom però malalt d’alzheimer i diabètic de 83 anys, a la residència Fundació Fiella de Tremp.

El mes de setembre del mateix any, el meu pare ja patia un deteriorament a causa de tots els fàrmacs que ells pel seu compte li subministraven per tal que el personal de la residència estigués tranquil i el meu pare no molestés. Va passar de ser autònom a anar en cadira de rodes, drogat tot el dia, amb bolquer, sense menjar i sense poder articular paraules.

El dia 1 de desembre, a les cinc de la tarda, sóc informada per primera vegada, a través del metge, que el meu pare té tot el cos ulcerat (peus, sacre i maluc) i que la del sacre s'ha infectat fins al punt que fa pudor. M'indica que traslladarà el meu pare a Urgències de l'Hospital de Tremp perquè valorin les úlceres, i quina és la meva sorpresa quan la doctora d'Urgències m'informa que el meu pare té les úlceres necrosades i la del sacre és de 4t grau, de tant profunda, que es podia veure la paret intestinal. Això no es produeix amb tal magnitud ni en dos dies ni en quinze. El dia 3 de desembre el meu pare és traslladat a quiròfan per tal de netejar-li profundament les úlceres i fer tot el que puguin.

L'endemà acudeixo a la residència amb l'objectiu de parlar amb la directora i d'aquesta manera demanar explicacions i responsabilitats del que li havia ocorregut al meu pare, i em respon que el personal ha actuat bé però una mica tard, tan tard que el meu pare, després de 2 mesos de lluita i dolor contra la infecció que li van provocar les úlceres, va morir el 2 de febrer del 2015 per una infecció generalitzada.

Això què és? Negligència? Abandó? És que no hi ha cap professional que s'adonés del que li passava al meu pare?

Amb aquesta carta vull, senyors lectors, que entenguin la meva postura i que no torni a succeir amb cap altre ésser humà, ja que són persones, no són objectes que abandones en un racó i de tant en tant els treus la pols. Vam deixar un familiar en mans de "professionals" perquè requeria una atenció i en el nostre cas va ser la nostra major desgràcia.

Una filla indignada