Pep Coll s'endú l'Amat-Piniella per «Dos taüts negres i dos de blancs»

'Dos taüts negres i dos de blancs' (Ed. Proa, 2013), de Pep Coll, ha estat la guanyadora de la 15a convocatòria del premi Joaquim Amat-Piniella que, per 9è any consecutiu, es concedeix a una obra ja publicada. El guardó és convocat per Òmnium Cultural del Bages i l'Ajuntament de Manresa, amb la col·laboració de diverses entitats de la ciutat. El jurat ha triat l'obra guanyadora entre les tres finalistes d'enguany, on també hi havia 'Les llavors del silenci', d'Àlvar Caixal, i 'El nét del pirata', de Manuel Cuyàs.

'Dos taüts negres i dos de blancs' recrea els crims que van tenir lloc a Carreu, al Pallars, l'any 1953, quan un matrimoni i les seves filles van ser cruelment assassinats per uns masovers veïns. L'Auditori de la Plana de l'Om ha acollit aquest vespre la cerimònia de lliurament del premi Joaquim Amat-Piniella, que se celebra des de fa 15 anys en el marc de les Festes de la Llum.

Coll, que coneixia els fets des de sempre, fa una reconstrucció minuciosa i absorbent d'aquesta esfereïdora història real, que va més enllà de la simple crònica negra novel·lada. Vol ser també -i sobretot- una agra metàfora de l'ambient d'enveges, traïcions i venjances que, durant els primers anys de la postguerra, va dominar el país.

El jurat, format per Jordi Finestres, Toni Mata, Llorenç Capdevila, Montserrat Caus i Jordi Estrada, ha fallat, per majoria, a favor de l'obra de Pep Coll. L'escriptor de Pessonada (Pallars Jussà), que viu a Lleida des de fa molts anys, s'ha endut el guardó que consisteix en una escultura obra del reconegut escultor manresà Ramon Oms. El jurat ha triat aquesta obra entre les tres finalistes d'enguany on, a més de la guanyadora, hi havia 'Les llavors del silenci', d'Àlvar Caixal, i 'El nét del pirata', de Manuel Cuyàs.

La història del premi

En les sis primeres convocatòries es van premiar novel·les inèdites com ara 'La comuna de Puigcerdà', de Rafael Vallbona, 'Caminar sobre gel', de Manuel Valls i Norberto Delisio, 'La casa del fanalet vermell', de Josep M. Loperena o 'La ciutat en flames' d'Agustí Segarra. A partir de la setena edició el premi va experimentar un seguit de canvis substancials amb la intenció de rellançar-lo i millorar-ne la repercussió. Des de llavors, es premia una obra publicada durant la temporada anterior, la que es consideri que millor s'adequa als i es cregui la més reeixida tant des del punt de vista literari com des del vessant social i històric.

Una comissió assessora, on hi ha representants de totes les entitats implicades i del món cultural manresà, fa el procés de selecció de les obres finalistes. Després, un jurat integrat per diverses personalitats de la cultura i la literatura catalanes tria l'obra guanyadora.