Ona Rocamora: «L'esquí i l'esport en general t'ensenyen a lluitar per allò que vols»

L'Ona va venir al Pallars per l'esquí, esport que la va dur el 2013 a ser-ne campiona absoluta d'Espanya. El 2012 se n’havia quedat a les portes. Curiosament, un any després decidia deixar l'esquí d'alta competició per a dedicar-se als estudis. Parlem amb ella sobre aquest canvi tan important i ens adonem que, tot i la seva joventut –només té dinou anys– l'Ona és una persona que té les coses molt clares i toca de peus a terra.
 
Quan vas començar a esquiar?

Als tres anys, vivíem a Premia de Dalt i pujàvem cada cap de setmana al Pallars a esquiar. Als cinc anys ens vam mudar a Rialp i a partir dels vuit vaig començar a dedicar-me a l'esquí de competició. 

Ha suposat molts sacrificis per a tu dedicar-te a la pràctica d'un esport d'alta competició?

Si, ho he deixat tot per l’esquí, amics, altres esports... I ha valgut la pena, m’ha fet madurar, he viscut experiències que no tothom ha viscut i he conegut molta gent. 

Aleshores, arribes als divuit i després de proclamar-te campiona d'Espanya decideixes retirar-te de l'alta competició.

Sí, això va ser ara fa un any. L'esquí m'ha aportat moltes coses bones, però amb el temps també van arribar a passar-me coses no tan bones. Va arribar un punt en què les coses negatives superaven les bones i vaig decidir que era el moment de deixar-ho.

Què et va fer plantejar la retirada?

És difícil d'explicar, va ser un cúmul de coses. Moltes d'aquestes coses només es poden entendre des de dins. Aquí a Espanya veus moltes coses, la corrupció que hi ha, el tracte que rebem els esportistes, el menyspreu que és té per l'esport d'elit, l'egoisme i el fet de mirar cadascú per ell mateix... A més també vaig tenir algun desengany amb el meu entrenador. Dedicar-me a l'enginyeria ha fet que em replantegés les coses i mirés si valia la pena continuar.

I com ho portes? Trobes a faltar l'alta competició?

No, ara faig d'entrenadora i m'ho estic passant encara més bé. A més, tinc l'oportunitat de provar noves modalitats com el freeride, el freestyle i l’esquí de muntanya. Mai pensava que faria esquí de muntanya, jo sempre deia que era més de baixades que de pujades, però ara en canvi ho estic gaudint.
 
I de la teva trajectòria com a esportista, quin ha estat el moment del que te'n sents més orgullosa?

Uf, m’ho poses molt difícil, hi ha hagut molts moments bons i a vegades no es tracta de moments, sinó d'èpoques bones que no van necessàriament lligades a moments puntuals. Si m'hagués de quedar amb un moment em quedaria amb les Olimpíades juvenils d’Innsbruck el 2012. Com a temporada em quedo amb el temps que vaig passar al Centre Especialitzat de Tecnificació de la Vall d'Aran. Va ser el 2012, un any abans de les Olimpíades juvenils i en guardo un molt bon record, m'ho vaig passar molt bé i vaig fer-hi molt bons amics.

Com t'ha canviat haver-te dedicat tant temps a la competició? Creus que pots aplicar-hi moltes coses a la teva vida quotidiana?

Jo crec que m'ha fet molt més competitiva a tots els nivells. L'esquí i l'esport en general t'ensenyen a lluitar per allò que vols. Però la lluita per aconseguir objectius a l'esquí no té res a veure amb la lluita personal o dels estudis.

En quin sentit?

L'esport, a més de ser físic, és molt psicològic. De totes formes et dones compte que per obtenir resultats en altres àmbits com en els estudis necessites un esforç igual de gran.

Es pot viure de l'esquí de competició a l'Estat espanyol?

No, rotundament no. Bé, potser si ets la millor del món tens alguna possibilitat. Tot depèn de la política, però ara mateix és totalment impossible. Ara la Federació Espanyola d’Esports d’Hivern ha canviat de president i estic segura que el May Peus ho farà molt bé, però si no té diners no podrà fer res. Si no hi ha diners, no hi ha recursos, si no hi ha recursos no hi ha resultats i sense resultats, el govern no aposta per aquest esport. Ara per ara és pràcticament impossible viure d'aquest esport. Espero i desitjo que d'aquí a uns anys canviïn les coses.

I a nivell de patrocinis privats també res de res...

Molt poca cosa, no ens dóna per viure.
 
Imagino que en altres països deu ser molt diferent, penso en Àustria, Alemanya... tu ho hauràs conegut.

Sí, és molt diferent, hi ha molta més competència però la gent també aposta molt més per l'esquí. A Espanya l'esquí és a la cua de les prioritats. Aquí dius que ets campiona d'Espanya i la primera cosa que et pregunten és quants competíeu. No et sents gens valorada.

Ser dona t'ho ha posat més difícil encara?

No, és igual. És un esport on està bastant equilibrat, potser hi ha més competència en el terreny masculí, però en general tens les mateixes opcions.

Creus que al Pallars s'hauria de potenciar més l'esquí entre els escolars?

A veure, si tens una estació d'esquí a quinze minuts de casa teva, el mínim que s'esperaria és que sàpigues esquiar i sàpigues què és l'esquí. Hi ha gent que viu al Pallars i pràcticament no sap què és la neu. Fer una assignatura d'esquí a les escoles com tinc entès que s'ha proposat seria una molt bona notícia.

Has viscut tretze anys al Pallars, et consideres pallaresa?

Jo em considero una nòmada. És cert, he viscut molts anys al Pallars però sempre he estat a fora, mai hi he viscut de forma molt fixa. Reconec que és un lloc on s'hi viu molt bé i l'hi tinc molta estima, però no he tingut temps d'arribar a sentir-me totalment d'aquí.