Novel·len l'espoli del romànic català inspirant-se en Santa Maria de Mur

Martí Gironell torna a l'univers de la novel·la per rescatar un nou capítol, desconegut per molts, de la història de Catalunya: l'espoli que va patir a principis del segle XX les pintures romàniques que custodiaven des de feia segles les esglésies del Pallars i la Vall de Boí. La novel·la, 'Strappo' (Edicions B), surt a la venda aquest dimecres i manlleva el títol de la tècnica que es va utilitzar per extreure els murals de Santa Maria de Mur el 1919, avui exhibides al Museu de Belles Arts de Boston.

És precisament aquest l'episodi que li va despertar fa cinc anys l'interès per escriure la novel·la. "'Strappo' és una paràbola moral que narra les conseqüències de comerciar amb el patrimoni del país", ha resumit. La majoria de les pintures romàniques del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) provenen d'esglésies rurals del Pirineus. Mai van ser catalogades ni inventariades i, per tant, no hi havia cap llei que les protegís. 

L'any 1907 l'Institut d'Estudis Catalans va impulsar una missió que va permetre posar en valor la seva importància històrica. Alhora, però, va despertar en antiquaris i col·leccionistes l'interès per comprar-les i vendre-les als Estats Units. Aquest fet va provocar la ràpida reacció de la Junta de Museus, que va realitzar l'operació de rescat i trasllat al Museu de Barcelona de diversos conjunts de pintura mural de gran importància, entre els anys 1919 i el 1923. 

Per fer-ho possible, es van contractar els mateixos tècnics i especialistes italians que ja havien participat en la retirada d'algunes pintures que finalment van ser exportades i venudes a l'estranger. L'arrencament de les obres es feia amb l''strappo', una tècnica que en permetia l'extracció i posterior conservació, per poder-les emplaçar en un espai diferent. 

La novel·la s'inicia en un dels casos més paradigmàtics, detonant del posterior rescat de les pintures, el de l'església de Santa Maria del Mur, al Pallars Jussà. Els murals que decoraven les seves parets es troben, ara, al Museu de Belles Arts de Boston.

Durant la presentació de la seva nova novel·la al MNAC, Gironell ha reconegut que li interessava reivindicar els capítols que diuen "molt de nosaltres" però que són "desconeguts per bona part del públic". 'Strappo' és "una aventura dins l'aventura" amb misteri, intriga i enganys com a ingredients principals. 

Arrencar "per fer negoci" o "per preservar"

El rescat de la resta de pintures de les esglésies del Pirineu es podria considerar en si mateix com un nou espoli. Martí Gironell (Besalú, 1971) ha reconegut l'interès de la novel·la per posar sobre la taula aquest "dilema hamletià" d'arrencar "per fer negoci" o "per preservar". Així, s'ha mostrat partidari que les obres d'art es mantinguin, sempre que sigui possible, als espais en els quals han estat creats, però lloa la tasca de la Junta dels museus i l'"empenta" de Joaquim Folch i Torres per conservar aquest patrimoni català. 

"M'interessava molt aquest estira i arronsa i volia traslladar-ho en una novel·la, que vol ser d'intriga, tot i que ja sabem com acaba", ha precisat. En aquesta línia, ha definit 'Strappo' com una "paràbola moral" que narra les conseqüències de comerciar amb el patrimoni del país i emplaça la societat a "ser conscient" de valorar el propi art. "Si ho ha de fer la gent de fora diu poc de nosaltres mateixos", ha afegit. 

Martí Gironell defensa que tots els protagonistes de la història els pertany una part de la "raó" i "tenen una veritat per defensar" i ha de ser el lector el que esculli per "quin cantó es decanta". "He deixat tants camins oberts com m'ha estat possible en una història molt continguda", ha precisat.