Amb un tall de radial tot es veu més clar (o l'actitud prepotent de l'alcalde de Vall de Cardós)

No sabem si les idees encara li venen de l'època de "la letra con sangre entra", d'un excés de pel·lícules del "far west" quan era petit, o de l'ADN d'algun parent d'Atapuerca que encara corre per les seves venes, però les maneres d'aquest alcalde convergent de Vall de Cardós no són molt pròpies d'un ajuntament democràtic del segle XXI.
 
La qüestió és, molt resumida, que vam acceptar pagar de la nostra butxaca una part de la pavimentació del municipi de Lladrós que, casualment, mai hi havia pressupost per fer, i a canvi, després de demanar-ho a gran part de la gent del poble i al propi ajuntament, se'ns concedia integrar una petita zona de titularitat municipal (possiblement menys de 2 metres quadrats que es poden apreciar a la dreta de la ratlla en foto adjunta) a la zona pertanyent a la nostra propietat, per tal que quedés tot més unificat, i estèticament millorat. I el resultat és un carrer arreglat i molt més transitat, doncs facilita molt el recorregut entra la part alta i baixa del poble.
 
Però el senyor alcalde ha decidit que els límits entre la propietat privada i la pública han de ser ben visibles, i no en té prou en que quedi documentat amb uns plànols plens de línies a l'ajuntament, de manera que ha decidit fer servir la radial per deixar-ho tot ben clar. I ara tenim el paviment de davant de casa amb una bonica "clenxa" per sempre més.
 
Per moltes voltes que li donem no acabem d'entendre aquesta manera d'actuar que ens sembla del tot impròpia d'un ajuntament. Si es considera que hem fet alguna il·legalitat, seria més normal enviar-nos un requeriment o alguna mena de comunicació administrativa. Però sembla ser que la raó, i dita per ell mateix, no és altra que "la marca de delimitació". Així, doncs, envia un empleat de l'ajuntament amb la radial, i que quedi ben marcat per sempre. Així no se'ns oblidarà mai que de la ratlla cap a la dreta, no és ni serà mai nostra!
 
Per cert, i com a curiositat, uns mesos després de dir-nos que el municipi no tenia diners per acabar la pavimentació del nostre carrer, n'han trobat per fer un parc infantil just a sota casa nostra. Lladrós deu ser l'únic poble de Catalunya que té el bonic percentatge de "un nen, un parc", doncs hi ha un únic infant que viu en aquest poble.

Tona Julià
Joan Estévez