El paleontòleg Àngel Galobart, nou director del Museu de la Conca Dellà

L'Ajuntament d'Isona ha nomenat director del Museu de la Conca Dellà a Àngel Galobart, cap del grup de recerca del Mesozoic de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP). Aquest acte suposa la formalització de la relació de l’ICP amb el projecte de Museu de Dinosaures del Pirineu, que té per objectiu retornar al territori, en forma de divulgació, els resultats obtinguts de l'estudi científic dels fòssils dels dinosaures del Pirineu.

El nomenament com a director del Museu de la Conca Dellà d'Isona i de l’espai Dinosfera de Coll de Nargó suposa el reconeixement de la feina de divulgació del patrimoni paleontològic que el grup de recerca del Mesozoic de l’ICP, de la mà de Galobart, està duent a terme al Pirineu des de fa molts anys. Galobart espera que el nomenament permeti consolidar el projecte global del Museu dels Dinosaures del Pirineu que s’està desenvolupant en diverses comarques de Catalunya.

El projecte del Museu de Dinosaures del Pirineu va començar fa més  de 10 anys i, en el moment actual, aquest projecte és una realitat gràcies a la participació de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont com a referent científic i al Museu de la Conca Dellà i l'espai Dinosfera com sales de divulgació, que es complementen entre sí per mostrar els diversos àmbits de coneixement. "No es tracta que cada poble pròxim als jaciments de dinosaures tingui un museu on s'expliquin les mateixes coses, sinó que cadascun dels espais se centri en un aspecte concret dels dinosaures, de manera que el visitant els pugui recórrer tots i fer-se una idea més completa", explica Galobart.

L’objectiu del projecte del Museu dels Dinosaures del Pirineu és divulgar el coneixement científic actual obtingut gràcies a l’estudi de l’extraordinari registre fòssil del Pirineu. Un dels elements centrals d’aquest projecte és el Museu d’Isona. "El nostre objectiu és continuar la tasca de conservació i divulgació que porta fent aquest museu des de la seva inauguració, però amb la mirada centrada en convertir aquests equipaments en institucions de referència sobre ciències naturals en general i paleontologia, en particular, a la demarcació de Lleida", ha explicat l’investigador.

El registre fòssil de dinosaures al Pirineu s’estén per tota la conca de Tremp, una unitat geològica que compren diverses zones d’Aragó i Catalunya, i que està proporcionant des de fa anys restes dels darrers dinosaures que van viure a Europa, pocs milers d’anys abans de la seva extinció arreu del planeta.

Àngel Galobart

Llicenciat en Ciències Biològiques i doctor en Ciències Geològiques per la Universitat Autònoma de Barcelona. És el responsable del Grup de Recerca del Mesozoic i ha participat, en 28 projectes de recerca o divulgació de concurrència pública. La seva producció científica supera les cent cinquanta publicacions, cinquanta d'elles en revistes SCI o amb articles en revistes amb revisió per parells. Es editor o co-autor de dos llibres de divulgació sobre els dinosaures.

A nivell docent és professor en el màster interuniversitari (UAB/UB) de Paleontologia de Vertebrats i Humana, des del curs 2007/2008on dirigeix assíduament treballs d'estudiant de màster o tesines i ha dirigit cinc tresis doctorals. Es conferenciant habitual en xerrades divulgatives relacionats amb els dinosaures i ha estat conferenciant convidat en congressos internacionals i nacionals.

El Museu de la Conca Dellà

Aquest centre museístic inclou informació de diferents moments del passat d’aquesta zona. D'una banda, ofereix dades sobre la opcupació romana de la població i, de l’altra, sobre els últims dinosaures que van trepitjar la terra. De forma regular, ofereix visites guiades al Museu que inclouen la visita als jaciments de petjades de dinosaures de Basturs i Orcau i al jaciment d'icnites de rajada de La Posa.

L'any 1990 es va iniciar la primera etapa de Museu Municipal, que va funcionar fins l'estiu de 1994, moment en què va començar la remodelació d'aquest centre. A l'abril de 1995 el Museu va obrir de nou les seves portes com a pal de paller de tot el projecte de desenvolupament de la Conca Dellà, anomenat el Parc Cretaci.