Carta al director des de l'Alt Pirineu i Aran

El mitjà de comunicació que vostè tan dignament dirigeix ha publicat notícies descrites com a provinents del Pirineu de Lleida o Pirineu de Girona, referides a fets que han passat a les comarques de l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça o el territori d’Aran. Els signants, membres del Col·lectiu APiA, opinem que la precisió necessària per ubicar fets produïts en aquests espais geogràfics catalans/aranesos correspon a les denominacions de l’Alt Pirineu i Aran, a la de les províncies de Lleida o de Girona o, fins i tot, a una denominació més genèrica com la de Pirineu occidental o central de Catalunya. En qualsevol cas, aquestes notícies no corresponen ni a Lleida o a les Terres de Lleida, uns conceptes geogràfics adients per a les comarques del sud de la província de Lleida, ni a les comarques de Girona, si les notícies fan referència a la comarca de la Cerdanya, inclosa parcialment a la província de Girona.

Les províncies, tal com les coneixem avui, són un fet administratiu decretat el dia 30 de novembre de 1833 i, en principi i malgrat el que varen significar al seu moment, han estat considerades pel catalanisme com un trencament de la unitat territorial catalana. Per aquest motiu i amb la recuperació de les llibertats democràtiques, des de les capitals provincials –en el nostre cas, des de Lleida i Girona– s’han promocionat denominacions alternatives que, tot i excloure’n la paraula província, concepte administratiu totalment vigent però mal vist, confonen la tradició cultural lleidatana o gironina amb la pròpia de les comarques de l’Alt Pirineu i Aran.

En l’actual període històric, ens fonamentem en els estudis del geògraf Pau Vila i el seu equip (1932-1937) i en la seva gran obra Divisió Territorial de Catalunya, adoptada oficialment per la Generalitat de Catalunya, en la qual el Pirineu tenia un tractament específic. Aquesta nova concepció del territori català va ser reconeguda al Congrés de Cultura Catalana, en l’àmbit d’Ordenació del Territori (1976). I ja l’any 1983, el Parlament de Catalunya legislava amb aquesta base i aprovava la Llei de Muntanya de Catalunya.

La mateixa reivindicació de la identitat pirinenca la van mantenir els Grups de l’Alt Pirineu (GAP), constituïts a mitjans anys setanta, on hi van participar, entre molts d’altres, els diputats Joan Ganyet, Jordi Ausàs i Francesc Boya. L’any 2002, s’aconseguia el reconeixement oficial de l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), en el consell rector del qual hi són presents els càrrecs polítics més importants de la zona. El setembre de 2005, s’elaborava un manifest demanant, una vegada més, el reconeixement administratiu de l’Alt Pirineu i Aran, signat per les organitzacions territorials de CDC, ERC, PSC i ICV i per tres persones tan representatives com el Joan Obiols, l’Àngel Portet i l’Antoni Plans.

És molt significativa l’anècdota següent, en especial per la categoria dels personatges que hi intervenen. L’escriptor Josep Maria Espinàs entrevistava al prestigiós lingüista Joan Coromines. De sobte, l’entrevistat es regira i li diu a l’Espinàs: "A vostè l’haig de felicitar perquè ha escrit un llibre d’un país que no existeix". Astorat, l’entrevistador no sap què dir. "Sí, el felicito -continua en Corominas- perquè ha escrit un llibre que es diu Viatge al Pirineu de Lleida i senyor Espinàs, el Pirineu de Lleida no existeix, no s’ha de confondre la identitat cultural de les comarques lleidatanes amb la de les pirinenques, són identitats molt diferents".

Els signants reconeixem que les temàtiques territorials són complicades. I també ho són dins mateix del nostre país, Catalunya. Però ens dol que la nostra part de Pirineu, la que correspon a l’Alt Pirineu i Aran, no tingui un reconeixement de la seva personalitat territorial pròpia a molts mitjans de comunicació. Ens dol que quan plou a Bellver de Cerdanya, plogui a Lleida, i quan plou a Alp, ho faci a Girona. No, ho fa al nostre Pirineu català, a l’Alt Pirineu i Aran i, per ser més precisos, a la comarca que toca. O fins i tot, mentre no canviï la legislació -què hi farem!-, plou o neva a la part nord de la província de Lleida o de la província de Girona.

Disculpi la nostra irrupció en el seu treball. Creiem que paga la pena la seva reflexió i la del seu equip sobre la temàtica que li hem exposat.

Moltes gràcies.

Col·lectiu APiA de l’Alt Pirineu i Aran

Jordi Abella, Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà). Joan Aixàs, la Seu d’Urgell (Alt Urgell). Ernest Altés, All (Cerdanya). Toni Añó, Son del Pi (Pallars Sobirà). Pere Bàscones, Olp (Pallars Sobirà). Lurdes Beneria, Boí (Alta Ribagorça). Anna Bonet, Peramola (Alt Urgell). Pèir Cots, Arro (Val d’Aran). Xavier Català, Lladorre (Pallars Sobirà). Joan Casimiro, Pont de Suert (Alta Ribagorça). Jordi Dalmau, la Seu d’Urgell (Alt Urgell). Esteve Farrero, Barruera (Alta Ribagorça). Pilar Farrero, Barruera (Alta Ribagorça). Manel Figuera, Vilallobent (Cerdanya). Vanesa Freixa, Olp (Pallars Sobirà). Amadeu Gallart, la Seu d’Urgell (Alt Urgell). Joan Ganyet, la Seu d’Urgell (Alt Urgell). Sol Gasch, Travesseres (Cerdanya). Carles Gascón, la Seu d’Urgell (Alt Urgell). Mari Pau Gómez, Arro (Val d’Aran). Laia González, Urtx (Cerdanya). Andrés Gonzalez-Nandin Comes, la Seu d’Urgell (Alt Urgell). Carlos Guàrdia, la Seu d’Urgell (Alt Urgell). Montse Guiu, la Seu d’Urgell (Alt Urgell). Josep Isern, Prullans (Cerdanya). Àngel Joval, la Seu d’Urgell (Alt Urgell). Ricard Lobo, la Seu d’Urgell (Alt Urgell). Joan Obiols, la Seu d’Urgell (Alt Urgell). Marta Pallarès, la Seu d’Urgell (Alt Urgell). Queralt Perera, la Seu d’Urgell (Alt Urgell). Alfred Pérez-Bastardas, Bolvir (Cerdanya). Eva Perisé, Castell-Estaó (Pallars Jussà). Joan Ramon Piqué, Vilaller (Alta Ribagorça). Antoni Plans, Barruera (Alta Ribagorça). Antoni Pol, Canillo (Principat d’Andorra). Carles Pont, Bellver de Cerdanya (Cerdanya). Àngel Portet, la Pobla de Segur (Pallars Jussà). Enric Quilez, Puigcerdà (Cerdanya). Francesc Ribes, Taüll (Alta Ribagorça). Maribel Sala, Malpàs (Alta Ribagorça). Joan Sangenís, Bor (Cerdanya). Josep Tallaferro, Urtx (Cerdanya). Eva Tarragona, Seurí (Pallars Sobirà). Francesc Viaplana, la Seu d’Urgell (Alt Urgell). Albert Villaró, Andorra la Vella (Principat d’Andorra).