La tradició de les fogueres de Sant Joan

La celebració de la revetlla de Sant Joan -la nit més curta de l'any- és d'origen pagà i és considerada per molts com una nit màgica, on se celebra el solstici d'estiu. La celebració que l'església catòlica ha fet coincidir amb el naixement de Sant Joan Baptista, ha anat evolucionant fins a convertir-se en una festa amb elements propis. A banda de la presència de les fogueres, la gent també té com a costum banyar-se a mitjanit, tirar petards i ballar al voltant del foc. 
 
La revetlla de Sant Joan comença, en molts punts del país, quan arriba la Flama de Canigó. El foc de la flama no s'apaga mai i està esperant durant tot l'any al Casteller de Perpinyà, fins que el dia 22 de juny la porten al cim del Canigó.

Quan la flama està a dalt del cim, el foc es va escampant per encendre totes les fogueres de Sant Joan que s'encendran per la revetlla. Cada poble organitza l'arribada de la flama de la seva manera, però tots els pobles abans d'encendre la seva foguera han de llegir un missatge en comú que vol recordar el significat de la revetlla i la flama de Canigó. 

Aquest ritual va començar l'any 1955 per iniciativa de Francesc Pujades, que va estar inspirat pel poema de Jacint Verdaguer “Canigó”.  Per mostrar-se contraris a les idees de la dictadura franquista, la tradició es va anar escampant per tots els pobles de parla catalana com un símbol de supervivència cultural del país.
- Les fogueres s'han de situar, com a mínim, a 15 metres de les cases i dels cotxes. Mai a sota de línies elèctriques.
- Si es vol situar al mig del carrer, cal vigilar que no sigui un lloc de pas, tant per a vianants, com pels vehicles de seguretat o d'emergències.  
- Hem de deixar que la foguera s'encengui de mica en mica.
- Mai es pot llençar a la foguera bidons, llaunes o qualsevol cosa que pugui explotar. 
 

Consells per disminuir els riscos dels petards per Sant Joan