Els dies 10 de cada mes, a les 00.00 hores, l'administració pública ingressa el subsidi per desocupació, una ajuda per a desocupats que ja no cobren l'atur i que no tenen més recursos. Només hi ha una via de lliurament: el banc.
No són poques les persones en risc d'exclusió social que tenen deutes o que han estat desnonades i, per tant, tot euro ingressat al seu compte és gairebé immediatament embargat. Així que els dies 10 de cada mes, a les 00.00, hi ha gent que va als caixers per intentar extreure el seu subsidi per desocupació abans que el banc es la prendre. En algunes zones solen formar cues.
"Si esperem al matí del dia 10 ja ens l'han tret", m'explica Manuel, un de tants afectats. Molts no arriben a temps i pateixen aquest mes la pèrdua del subsidi que els correspon i que pot marcar la diferència entre haver de demanar al carrer o no, poder alimentar els seus fills o accedir a medicaments.
Al meu amic Paco li va passar recentment. El dia 10, a l'acudir al banc més tard del que és habitual, el van informar que els poc més de 500 euros que cobra com subsidi ja havien estat retinguts. Paco té encara el deute de la hipoteca de casa seva, tot i que va ser expulsat d'ella. Aquest deute li impedeix treure llibres de la biblioteca per als seus fills, tenir un telèfon mòbil al seu nom, llogar un pis o fins i tot accedir a un catàleg de venda de llibres.
La llei estableix que el subsidi per desocupació és iretenible, però en la pràctica els bancs no distingeixen l'origen de l'ingrés i poden considerar-dipòsit. Davant d'això, el que es recomana és "retirar del compte bancari immediatament l'abonament". És a dir, acudir a les 00:00 hores a un caixer del que es puguin extreure més de 300 euros. En cas de no arribar a temps, cal recórrer.
D'aquesta manera, a la vida a la vora de l'exclusió social se suma la indignitat d'haver d'anar pidolant, paperassa mitjançant, el subsidi que el banc et arrabassa tot i que per llei et correspon.
Paco va treballar durant 35 anys i va servir a l'Exèrcit un any i mig, "fent la mili". A canvi rep exclusió social. És conscient que el seu problema no és un fracàs individual, sinó col•lectiu, fruit de decisions polítiques que han augmentat la desigualtat i la precarietat mentre el nombre de milionaris creix un 40%. Gràcies a això ha sabut vincular la seva depressió amb un procés més gran. Però altres persones no ho saben, i el poder polític prefereix que segueixin sense saber, tot i les conseqüències psicològiques letals que això pot provocar.
D'això i de moltes altres coses parla el llibre Gent Precària. La rebel•lió dels frigorífics buits, impulsat per afectats per la precarietat i l'exclusió social. Part del benefici de les vendes del mateix està destinat a la cooperativa Directe del Bancal, formada per persones afectades per la hipoteca que han trobat a la terra, a l'horta, una nova manera de vida.
Ells, i tants d'altres, no són gent resignada, sinó persones lluitadores que saben que més enllà de la riquesa econòmica hi ha una altra riquesa que no comptabilitza en les estadístiques: la de la companyia i l'organització col•lectiva enfront de la soledat. Més enllà dels missatges bidireccionals de compravenda està la vida, les persones, amb tots els plecs d'humanitat que això comporta.
Més enllà de les dinàmiques que ens redueixen a simples productes i agents del mercat laboral està el nostre dret a actuar com a subjectes transformadors, a viure amb dignitat, amb accés a les necessitats bàsiques. I també, com no, està el nostre dret a gaudir del que un cel d'estrelles hagi de dir-nos en meitat de la nit, perquè què seria de nosaltres si no miréssim més enllà de la pantalla del televisor.
Lluís Mera Martinez
Associació d'Aturats del Pirineu
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi
