Els raiers han baixat un any més per la Noguera Pallaresa. Foto: ACN
La Pobla de Segur s'ha bolcat un any més a la diada que rememora l'antic ofici del transport fluvial de la fusta. La 37ena edició de la festa ha tingut aquest diumenge el punt culminant quan una vintena de raiers amb quatre embarcacions han baixat els prop de 6 quilòmetres que separen la presa de Llania i el Pont del Claverol.
Després de segles de fer baixar la fusta pel riu, l'ofici va desaparèixer als anys 30 del segle passat a causa de la construcció de preses i de la millora de les infraestructures que van fer més rendible el transport per carretera. Els raiers, però, continuen presents a la memòria dels pallaresos i cada primer diumenge de juliol tenen la seva pròpia diada per recordar-los. Els raiers construïen embarcacions fetes de troncs i les conduïen riu avall per transportar la fusta des dels boscos del Pirineu fins arribar al mar al sud de Catalunya. A finals dels anys 70 es va impulsar la festa per commemorar aquest antic ofici que actualment també té un espai museístic propi a la Pobla de Segur.
El dia fort sempre és diumenge amb la baixada de les embarcacions pel riu Noguera Pallaresa però des de divendres s'han organitzat diverses activitats relacionades amb l'ofici de raier, el món de la fusta i l'aigua i àpats populars vinculats a la gastronomia pirinenca. El programa s'ha completat amb jocs de carrer i actuacions musicals i teatrals.
Per primera vegada en els 37 anys de la festa els sirgadors de Mora d'Ebre han fet donar el corn marí per anunciar l'arribada dels rais a Pont de Claverol. Antigament els sirgadors de l'Ebre i els raiers pirinecs utilitzaven aquest instrument tradicional per comunicar-se, sobretot quan no es veien per culpa de la boira.
Els membres de l'Associació Cultural dels Raiers de la Noguera Pallaresa veuen amb satisfacció la gran implicació dels veïns de la Pobla en aquesta festa i per això estan convençuts que té el futur assegurat. De fet, segons el president, Eduard Bastús, hi ha llista d'espera per poder baixar amb els rais el dia fort de la diada.
També estan molt il·lusionats dos dels principals impulsors de la festa dels raiers de la Pobla a finals dels anys 70. Pere Dalmau, que té 93 anys, fins i tot s'emociona quan parla de la implicació del jovent i assegura que és imprescindible perquè no es perdi la tradició. Joan Perramon, de 84 anys, fill i nét de raier, també comenta que la primera vegada que es va fer la baixada l'any 1972 tothom es pensava que quedaria com una anècdota. L'any 1979, però, es va tornar a repetir i des d'aleshores se celebra cada any. Perramon comenta que al principi era només una manera de mostrar com treballaven els antics raiers mentre que ara l'esdeveniment ja té un caràcter molt més festiu.
Bastús ha explicat que aquest any s'ha volgut donar una visió més global de l'ofici, des que es tallaven els arbres al bosc fins que la fusta arribava a les serradores de destí, passant per l'arrossegament i la lligada dels troncs. El mateix cartell de la festa és una auca on es reprodueix cada un d'aquests passos i divendres a la nit es va fer un espectacle de teatre i audiovisuals on s'explicava tot el procés.
Els raiers van haver de solucionar alguns problemes en la baixada Foto: Joan Macaya
Un mes abans de la festa els raiers van a buscar al bosc les redortes de bedoll per lligar els troncs i tenir les embarcacions llestes per a la baixada. Ho fan seguint el mateix mètode que utilitzaven els raiers autèntics que es van dedicar durant segles a aquesta professió.
Entre els centenars de persones que no s'han volgut perdre la baixada de rais tot i la intensa calor hi havia molta gent de la capital del país i de les comarques barcelonines. Entre ells, un grup de 30 autocaravanes que han aprofitat per fer la trobada mensual a la Pobla de Segur per inaugurar un nou punt d'aparcament i alhora poder gaudir de la festa.
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi