Imatge dels assistents a la Pujada al Port de Salau, ja al cim. Foto: Serni Ros
Com cada primer diumenge d'agost, centenars de catalans i occitans han ascendit des d'una banda i altra banda del Pirineu fins al cim de Salau (2.010 metres) com ho havien fet anys enrere els seus antecessors per travessar la frontera. Aquest pas natural ha estat sempre un espai d'intercanvi tot i la dificultat d'accés i durant la guerra va ser també un pas d'exili. Per això, des de fa ja 28 anys, el Cercle d'Agermanament Occitano Català (CAOC) organitza un aplec al capdamunt del Port de Salau, a Esterri d'Àneu, per recuperar els vincles entre els dos territoris.
Un dels participants, l'Ignasi Ros, ja fa 6 anys que hi puja i enguany li ha cridat l'atenció que hi havia més gent que pujava a peu des del refugi fins a dalt el Port de Salau. "Alguns eren de la part occitana, que com allà és més difícil, han pujat per la part catalana, però en general m'ha semblat que enguany érem més gent", ha explicat. Ros, que ha pujat amb el seu fill, també ha destacat que aquest diumenge ha fet molt bon temps i ha estat un dia molt bo per pujar.
La Pujada al Port de Salau és una festa de germanor i en què hi participen cada any gairebé un miler de persones, que porten menjar i beure i el comparteixen cantant i ballant llaços culturals i expressions folklòriques de les seves tradicions, a més de 2.000 metres d'alçada. La trobada acaba amb una gran rotllana i cantant l'hora dels adéus. Durant la trobada s'hissen les banderes catalana i occitana i s'intercanvien formatge occità i vi català, entre d'altres.
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi
