​València d’Àneu recupera les restes del castell del comtat del Pallars

Aquest dissabte dia 5 de setembre tindrà lloc la inauguració de la restauració de les restes del castell de València d'Àneu, després d'anys d'intervencions arqueològiques i de consolidació d'estructures arquitectòniques per part de la Diputació de Lleida en conveni amb la Generalitat de Catalunya. Concretament, la institució lleidatana ha destinat 200.000 euros als treballs de consolidació i de recuperació.

Es tracta d'un conjunt arqueològic ubicat en un enclavament estratègic al camí del Port de la Bonaigua, i segons explica la directora de l'IEI, Montse Macià, la importància del qual no recau tant en les estructures conservades i recuperades de la fortalesa, sinó en el simbolisme del conjunt arqueològic com a memòria de la grandesa del comtat del Pallars i, concretament, del darrer comte Hug Roger III (1451‐1508), "el Senyor de les Muntanyes".

Hug Roger III, a mena d'heroi, va desafiar l'ordre establer de la segona meitat del segle XV i va lluitar per la independència del seu comtat amb el somni de convertir‐lo en un estat al cor dels Pirineus. Enfrontat amb Joan II i més tard amb Ferran el Catòlic, buscà aliats a França per poder protegir el seu territori; mentre els buscava, la seva esposa, la comtesa Caterina Albert, resistí durant 3 anys el setge al castell i, al final i sense arribar l'ajuda esperada, va capitular, apagant‐se així el somni pallarès. Hug Roger III moriria a la presó del castell de Xàtiva, lloc habitual d'empresonament dels nobles rebels de la Corona.

A finals del segle XVIII el castell de València d'Àneu, el centre polític del Pallars medieval, estava ja en ruïnes i a partir del 1939 s'utilitzà de base de les trinxeres per lluitar contra els “maquis”.

El conjunt arqueològic recuperat i arranjat està configurat per un doble recinte fortificat: el sobirà, on s’ubiquen les estances del castell, i el jussà, el poblat medieval de València. Ambdós àmbits han estat excavats (han aflorat les reformes i reordenacions realitzades a les estances al llarg dels segles i durant el seu ús durant i després de la Guerra Civil) i s'han consolidat les restes de les seves estructures arquitectòniques més rellevants, tot constituint un conjunt fonamental per conèixer la història del comtat i del poblament medieval. 

Tot amb tot, la significació simbòlica dels rics relats que es desprenen del castell de València d’Àneu substitueixen en protagonisme als murs i estances nobles de la fortalesa desapareguda. La voluntat de la Diputació de Lleida és servar‐ne la memòria amb la necessària preservació de la ruïna per tal que aquestes restes esdevinguin un potent vertebrador i dinamitzador del territori.