Jo havia intentat pujar a la Pica d´Estats, havia dinat a Esterri d´Àneu, havia gastat hores a les terrasses de Sort i m´havia begut un cola-cao al bar de Tor. Res. No coneixia res del Pallars. Pujar i tornar a baixar a tota velocitat amb el meu cotxe cap el litoral. Fins que un dia vaig anar a petar a Farrera del Pallars. Era l´estiu de 2011. Us ben juro que em pensava que la carretera que surt de Tírvia cap a Burg era un camí sense sortida. Quan vaig baixar del cotxe em vaig adonar que estava a punt de descobrir un Pirineu diferent al que havia consumit fins llavors.
A Farrera hi arribava gràcies a la Beca CAN a la Recerca. M´hi esperava el Lluís Llobet i tota la colla dels Amics del CAN. A partir d´aquí, tot facilitats. Una descoberta rere l´altre. Entrevistar a les padrines era el meu objectiu. Volia recollir les veus de la gent gran. Volia converses que m´ajudessin a conèixer aquest país. Mirar enrere des del present. Parlar de l´ara, pensant amb el passat. El resultat ha sortit ara i porta per títol El riu de les dones. Tot just comença a rodar pels pobles. Gràcies a això m´arriben noves converses, noves coneixences.
A Farrera hi descobreixo el Centre d´Art i Natura (CAN), un espai de creació i investigació per on hi passen artistes d´arreu del món. He hagut de reciclar el meu anglès de COU per poder-me relacionar amb els companys! De sobte s´obre un món nou: molts dels treballs que s´hi desenvolupen tenen relació amb el territori. Les experiències que s´hi poden veure ajuden a desenvolupar i crear vivesa cultural a l´entorn. El Centre s´imbrica amb les persones que hi viuen. Fa xarxa.
Precisament aquests dies, al CAN, ha tingut lloc la Trobada Grundtvig. Es tracta d´una proposta d´intercanvi entre professionals i altres agents locals al voltant de la presència artística en territoris rurals d'Europa. D´aquesta manera, cinc iniciatives europees -dues de França, una d´Itàlia, una de Dinamarca i una de Catalunya- han iniciat una ronda de visites recíproques. I aquest estiu vindran altres convocatòries interessants com la participació al programa "Poesia als parcs", organitzat per la Diputació de Barcelona i la Institució de les Lletres Catalanes, que el CAN acull, amb el suport de l'IEI i el PNAP; el curs de plantes amb aplicacions en el camp de la cosmètica i de la teràpia; el curs internacional de gravat, paisatge i espontaneïtat; el curs/taller "Com sona? La musicalització dels objectes"; el curs d´estudi d´evolució del paisatge; el 8è curs d´il·lustració de natura; el seminari de traducció poètica de Farrera; i altres activitats que s´aniran afegint a mesura que passi l´estiu.
A Farrera vaig conèixer la Montserrat i la Maria de casa Besolí, nascudes el 1928 i el 1934. Elles em van explicar moltes coses de la seva infància al poble, abans que marxessin a viure a fora. Vam parlar de la llevadora, de l´estudi, de les herbes que collia la seva mare, de la fugida per la Santa Magdalena quan va arribar el front de guerra, dels animals, d´anar a cosir, de les festes... Tots els estius hi tornen. S´estan a casa Bigarret, que era la casa dels pares del marit de la Maria, darrera casa Ramon, on m´estic jo. L´estiu de 2012 ens retrobem. Les veig participar activament a l´exposició de fotografies antigues instal·lada en un taller del CAN en motiu de la festa major. Un espai d´acollida i creació que fa poble i manté la identitat col·lectiva.
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi
