«Tots guanyen», l'anàlisi del 27-S

Amb els resultats de les eleccions ja digerits, ara toca el més divertit de tot: analitzar la lectura que en fan els partits. Us faig un spoiler: tots han guanyat (o gairebé).

Junts Pel Sí

La llista conjunta de CiU, ERC i les entitats civils ha arrasat, o això sembla a primera vista. 62 escons, un 39,54% dels vots, primera força a les quatre províncies i guanyadora també a 37 de 41 comarques catalanes. Incontestable. Per primera vegada un partit disposat a iniciar el camí cap a l'Estat Propi aconsegueix uns resultats tan alts. Ara bé, aquests resultats tenen més lectures: la llista formada majoritàriament per CDC i ERC ha obtingut nou diputats menys que la suma d'aquests dos mateixos partits a les eleccions de 2012, quan van concórrer per separat. Des de les eleccions de 1984 que els escons de CiU i ERC sumaven majoria absoluta. Era doncs la llista conjunta el millor instrument per a maximitzar les opcions independentistes? Sembla que no. A més, sense el suport de la CUP, que a hores d'ara sembla que no tindrà, Junts Pel Sí no té la majoria necessària per investir president a Artur Mas ni en primera ni en segona volta.

Tot i així, Oriol Junqueras afirmava el mateix diumenge haver obtingut la victòria tan en vots com en escons i que es tracta per tant "d'una majoria més que suficient per tirar endavant el projecte independentista". Resulta curiós que el líder d'ERC i número 5 de la llista exclogui dels vots unionistes a Catalunya Sí que es Pot, qui considera que no s'ha mullat sobre la independència, tenint en compte que molts dels atacs que Junts Pel Sí va dirigir a la formació encapçalada per Lluís Rabell durant la campanya van consistir en acusar-los de defensar una tercera via utòpica, arribant a comparar el discurs de Pablo Iglesias amb el de Jose Maria Aznar.

Ciutadans

El partit que encapçalava Inés Arrimadas s'ha destapat com la gran sorpresa de la nit electoral. De tenir nou diputats a arribat a ser segona força al Parlament amb 25. Arrimadas s'ha valgut d'un discurs unionista però alhora regenerador per robar vots tant al PSC com sobretot al PP. En un míting eufòric, Arrimadas assegurava diumenge que "els catalans li han donat l'esquena a Artur Mas". Així doncs, per Arimadas els seus 25 diputats són una victòria aclaparadora i els 62 de JxS una derrota.

Tanmateix, com a partit defensor de la unitat de l'Estat Espanyol, sorprèn l'efusió amb la que Arrimadas declarava que "Ciutadans ha evitat la ruptura d’Espanya", tenint en compte que els partits que defensen obertament la unitat inqüestionable d'Espanya, C's, PP i PSC, han obtingut 52 diputats davant dels 72 que han aconseguit les forces que opten per la independència.

PSC

"Els resultats han estat tot un èxit". Aquesta frase la pronunciava diumenge Miquel Iceta, líder del PSC, partit que ha perdut quatre diputats -en va obtenir 16- i que ha passat del 14,4% dels vots al 12,7%. Val a dir que les expectatives electorals dels socialistes eren encara pitjors, amb enquestes que els situaven per sota dels 10 escons, en unes eleccions que segons paraules del propi Iceta se celebraven en un "context de màxima polarització" que els perjudicava clarament.

Catalunya Sí que es Pot

Molt dolents han de ser els resultat d'una formació perquè ni els dirigents d'aquesta se'ls apropiïn com una victòria. Aquest és el cas de Catalunya Sí que es Pot, que entra al Parlament amb 11 diputats, dos menys del que tenia actualment ICV, un dels quatre partits que integraven la candidatura. La polarització de la campanya, l'aposta per un candidat desconegut i la omnipresència del sovint desencertat Pablo Iglesias ha estat un llast massa pesat per a aquesta formació.

Partit Popular

Després de negar durant tota la campanya el caràcter plebiscitari dels comicis, la conclusió dels líders del Partit Popular ha estat que els independentistes han perdut les eleccions. Sorprèn, o no, que la candidatura que considerava les eleccions de diumenge com unes eleccions autonòmiques més, a pesar de mobilitzar a tot un ministeri d'exteriors, compti ara la validesa en percentatge de vots i no d'escons, tal i com es faria si fos un plebiscit. A més, per fer-ho, també han utilitzat els vots de Catalunya Sí que es Pot, candidatura a la que fins ahir al vespre acusava "de no tenir clar de quin costat està en el debat sobre la independència". La llista encapçalada per Garcia Albiol ha perdut 8 diputats, quedant-se en 11 i passant a ser la cinquena força del Parlament en els que han estat els seus pitjors resultats des de 1992. 

CUP

A pas de formigueta la CUP ha assolit els seus millors resultats històrics des de que es presenten a les eleccions al Parlament de Catalunya aconseguint 10 escons, set més dels que tenien actualment. L'alegria, però, és parcial, ja que la CUP ha mantingut durant tota la campanya que era necessària un majoria de vots i escons per poder engegar una Declaració Unilateral d'Independència (DUI), i que per tant, a hores d'ara calia renunciar a aquesta opció. Tot i així, el número u de la candidatura, Antonio Baños, assegurava aquest dilluns que "existeix una majoria a favor de canviar l'estatus quo".

L'altre debat complex al que s'enfronta la CUP és la tria del President. Amb 62 diputats, Junts Pel Sí necessitaria tant en primera com en segona volta els vots favorables d’almenys dos diputats de la CUP per poder investir Artur Mas. En la roda de premsa celebrada ahir, Baños va reiterar per activa i per passiva que no investiran a ningú "que estigui involucrat en retallades i corrupció". Així mateix, la número dos, Anna Gabriel, va subratllar que "el procés no és una persona i ningú és imprescindible".