Les denúncies per caça major furtiva cauen un 50% en cinc anys

La pressió del Grup Especial de Verins i Antifurtivisme (GEVA) dels Agents Rurals ha reduït en un 50% les denúncies per caça major furtiva en els darrers cinc anys. Segons dades facilitades pels Agents Rurals l'any 2010 es van posar més de 115 denúncies per caça furtiva a la demarcació de Lleida, mentre que aquest 2015 les denúncies comptabilitzades no arriben a la cinquantena. Les dades en l'àmbit de Catalunya revelen que durant l'any 2010 es van posar més de 280 denúncies i enguany se n'han cursat un centenar. Aquesta disminució es deu a les més de 1.500 inspeccions anuals que els grups dels Agents Rurals han fet aquests anys.

Manca de llicència de caça, manca de permís d'armes, manca de la guia de l'arma, manca d'assegurança obligatòria, armes il·legals, munició il·legal, caçar en època de veda o fora de les zones de seguretat són els principals motius de denúncia dels Agents Rurals a caçadors.

El GEVA posa especial atenció a les èpoques en què els animals són més vulnerables. En caça major, cérvol, daines o isards, les èpoques de zel fan dels mascles animals especialment vulnerables i dèbils davant dels caçadors. El cap d'àrea bàsica del cos dels Agents Rurals a la Seu d'Urgell, Carles Mora, ha assenyalat que "la tasca del GEVA, grup que treballa sense horaris, normalment de nit i en cap de setmana, és bàsica en aquesta època per a l'eradicació del furtivisme".

Segons ha remarcat Mora, "la brama del cérvol és un moment d'especial atenció del GEVA, ja que els animals són molt vulnerables, només estan pendents de les femelles, i és molt més fàcil de caçar per part dels caçadors". En la caça major hi ha dos tipus de caça, per acostament i per batuda. En època de brama només està permesa per acostament. El cap d'Àrea Bàsica remarca que "en el cas del furtivisme la tasca dissuasòria del GEVA és molt important, amb els anys han aconseguit reduir el furtivisme als mínims".

El president de l'Àrea Privada de Caça (APC) de Taüs, Salvador Bigordà, ha explicat que un caçador per poder caçar en la seva àrea, a més de tenir tots els permisos legals en regla: "Ha de demanar un permís a l'APC, ha de comprar una anella i ha d'avisar als Agents Rurals que caçarà en aquesta determinada àrea". Bigordà assegura que "el no compliment d'algun d'aquests requisits és il·legal i per tant sancionable pels Agents Rurals". En aquest sentit, afegeix que "la tasca dels Agents Rurals és molt important perquè asseguren que no hi hagi furtivisme i que els caçadors legals apreciïn més les àrees de caça, i per tant, paguin per caçar".
 
L'APC de Taüs és una de les més importants de Catalunya i on els caçadors troben millors exemplars de cérvol. A més, explica Mora, es troba al costat de la Reserva Nacional de Caça de Boumort. Això fa que els Agents Rurals prestin especial atenció, ja que hi ha caçadors que demanen permís per caçar a Taüs i aprofitant la proximitat cacen animals de la Reserva Nacional.

Mora apunta que hi ha dos tipus de caçador furtiu, aquell que caça per aprofitar i vendre la carn de l'animal i el que caça tan sols pel trofeu. En la caça el trofeu és el cap de l'animal, en el cas del cérvol mascle quan les banyes més grans i més puntes tingui millor trofeu es considera. Bigordà senyala que "molts caçadors només s'enduen el cap de l'animal, tot i això, també n'hi ha d'altres que n'aprofiten tota la carn".

Quan el GEVA detecta un furtiu el primer que fa és identificar a la persona i seguidament el registren a ell i al vehicle. Mora assegura que "molts d'aquests caçadors porten armes il·legals, amb carregadors il·legals, i per tant les amaguen bé dins el vehicle, pel qual és important un bon registre". "Un cop enxampat el furtiu, els agents procedeixen a posar la denúncia i confiscar les armes i la munició, en cas que hagin matat animal, també l'animal", afegeix.

Les sancions per furtivisme són denúncies administratives que poden anar des dels 200 fins als 1.200 euros. En cas d'haver matat algun animal, també es paga el valor de l'animal, l'assessoria jurídica del cos és qui en determina el valor.