1.338 pallaresos van ser represaliats i 30 executats durant la dictadura

Un total de 1.338 pallaresos van ser represaliats entre els anys 1939 i 1980, dels quals 741 al Pallars Jussà i 597 al Pallars Sobirà. De tots ells, un total de 30 van ser executats, 21 al Jussà i 9 al Sobirà. Aquestes xifres es deprenen d'una guia publicada recentment per l'Arxiu Nacional de Catalunya, que sota el títol Procediments judicials militars (sumaríssims) 1939-1980 de l’Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona, és el resultat de 10 anys de tasques de tractament i descripció arxivística aplicades sobre una de les sèries documentals més importants per a conèixer l'abast de la repressió a Catalunya.

Entre els anys 2003 i 2013, el Tribunal Militar Terri­torial Tercer de Barcelona, el Memo­rial Democràtic i l'Arxiu Nacional de Catalunya han col·laborat en el tracta­ment arxivís­tic de 81.966 processos sumaríssims instruïts entre els anys 1939-1980, que es con­serven a l'Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona i constitueixen una sèrie documental de gran valor històric i interès social. Aquesta intervenció arxi­vística ha permès garantir la conservació dels originals, que ara es troben instal·lats correc­tament, i fer el catàleg de les persones processades, és a dir, disposar d'un ins­trument de recerca que faciliti la gestió de les consultes d'institucions i ciutadans que rep el Tribunal.

Per a comprendre les magnituds que proporciona aquesta font documental tractada, cal assenyalar que l'abast d'aquest tipus de repressió va afectar a prop de 78.000 perso­nes (uns 70.470 ho­mes i 7.718 dones) de les quals, 3.358 van ser executades. L'edició que ara es presenta s'ha fet seguint les normes internacionals de descripció arxivística. A més de la guia de la sèrie documental, s'hi han inclòs també diversos resums estadístics (per edat, sexe, lloc de naixement, lloc de residència...) sobre els processats, una mostra de les tipologies documentals més habituals incloses en els procediments tractats i la relació de les persones executa­des, la darrera de les quals és del 1975.

​La guia s'ha publicat amb motiu de la commemoració del Dia nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i les vícti­mes de la repressió de la dictadura franquista i del 75è ani­versari de l'afusellament del president Lluís Companys.

Les xifres al Pallars

Entre les dades que es poden observar en aquesta extensa guia hi ha per exemple un quadre comparatiu de la repressió per lloc de naixement a les comarques de Lleida. Així, es pot veure com a les comarques pallareses consten 1.338 persones represaliades, 741 al Pallars Jussà i 597 al Pallars Sobirà. De tots ells, un total de 30 van ser executats, 21 al Jussà i 9 al Sobirà.

La guia també fa una llista correlativa de les professions de les persones que van ser assassinades. Al Pallars Jussà foren 11 Pagesos, 1 Electricista, 1 Ferrer, 1 Maquinista, 1 Mecànic, 1 Operador, 1 Paleta, 1 Telefonista i 3 dels quals no consta l'ofici. Al Pallars Sobirà, 3 Pagesos, 2 Paletes, 1 Agutzil, 1 Carrabiner, 1 Cuiner i 1 Jornaler.

Les primeres sentències de mort, al Pallars

Les primeres sentències de mort dictades a les persones que acabarien sent executades en territori català es produïren l'any 1938 (77), afectant sobretot les comarques lleidatanes dels Pallars, la Noguera i el Segrià, en un context d'avanç militar de les forces rebels, que anaven guanyant territori i castigant als qui s'havien oposat a l'alçament militar del juliol del 1936 i lluitaven en el bàndol republicà.

El gruix de les execucions que es van portar a cap a Catalunya (més del 96%) ho varen fer entre el 1939 i el 1945. Aquestes dades coincideixen amb el període àlgid de la repressió (1939-1945). El percentatge més alt d'execucions es va produir entre els anys 1939 i el 1940.

3.358 execucions després d'un judici sumaríssim a Catalunya

A Catalunya, des de l'entrada de les tropes rebels al Principat, el 1938, fins al final de la Transició, el 1980, es van incoar 81.966 procediments judicials militars a 78.331 persones, 70.470 homes i 7.718 dones. La majoria dels procediments, un 96,22%, van tenir lloc durant els primers anys de la dictadura, període àlgid de la repressió, la fi del qual coincideix amb la derrota de Hitler i Mussolini a la Segona Guerra Mundial el 1945.

Així, la repressió per períodes comprèn els 4.629 procediments durant la Guerra Civil (1936-38); els 74.235 procediments durant el període blau (1939-45); els 1.977 procediments durant l'autarquia econòmica (1946-52); els 369 durant el nacionalcatolicisme (1953-58); els 277 durant el desenvolupisme (1959-65); els 98 durant l'aperturisme (1966-69); els 144 durant el franquisme tardà (1970-75), i els 237 durant la Transició (1975-80).

Els principals delictes contra el règim tipificats durant el franquisme a Catalunya van ser el de rebel·lió o adhesió a la rebel·lió militar (32.740 procediments) i el d'auxili a la rebel·lió militar (26.807 procediments). La pena que més es va imposar en el total dels procediments va ser de dotze anys i un dia de reclusió temporal (en 11.449 casos).

La majoria de persones processades per la dictadura a través de procediments judicials militars eren homes amb una edat compresa entre els 21 i els 50 anys, essent-ne majoria els que tenien entre 31 i 40 anys.

Del total de 4.411 condemnes a mort que es van dictar a tot el Principat, van ser 3.358 els casos en que els processats foren executats. D'aquests, una àmplia majoria eren homes (3.341) i 17 dones. El percentatge més alt d'execucions es va produir entre els anys 1939 i el 1940.

De les 3.358 persones que foren executades, en més d'un 83% se'n coneix la seva filiació política i/o sindical. Més del 47% de les persones executades reconeixia, o se les acusava, d'haver pertangut a la CNT –sindicat hegemònic entre els treballadors de Catalunya– en algun moment. La UGT, amb prop d'un 18,5%, és el segon sindicat en què els executats se'ls havia acusat, o havien declarat, militar-hi en algun moment; seguida per la Unió de Rabassaires, amb un 5,93%.

En relació a les filiacions polítiques de les persones executades pel règim a Catalunya, el partit majoritari fou ERC, amb 498 persones; seguit de la FAI, amb 418 persones executades que declaraven militar-hi; el PSUC, amb 176 persones; i el POUM, amb 149.