Dimarts, 5 de novembre de 2024

Artur Mas: «Mai l'èxit de la democràcia hauria d'acabar als tribunals de justícia»

El president en funcions acusa les institucions de l'Estat de respondre amb "ràbia" a "l'èxit" del 9 de novembre

Pere Gendrau 15 d'octubre de 2015 a les 14:26

Artur Mas, al Palau de la Generalitat. Foto: Adrià Costa


Davant d'una munió de periodistes, gairebé dues hores després d'haver declarat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Artur Mas ha comparegut per llançar, essencialment, dos missatges: el d'assumpció de responsabilitat pel 9-N i el de denúncia al comportament de les institucions espanyoles. "Em sento responsable" i "sóc l'únic responsable" han estat dos enunciats que el president en funcions ha repetit insistentment durant la seva explicació inicial a la sala gòtica del Palau de la Generalitat, abans d'obrir el torn de preguntes per part de la premsa. Però no només això. Artur Mas ha passat també a l'ofensiva quan ha fet una advertència a l'Estat: "Mai l'èxit de la democràcia hauria d'acabar als tribunals de justícia".

Mas ha confirmat que no ha respost les preguntes del fiscal i ho ha argumentat pel fet que la Fiscalia General de l'Estat ha tingut una actuació "absolutament desproporcionada". De fet, ha estat molt contundent a l'hora de referir-se a les institucions espanyoles. "Hi ha molta part de l'aparell de l'Estat que actua com a part, no com a àrbitre de tots". No obstant això, ha expressat la seva confiança en darrera instància cap a "l'aparell judicial" i, en aquest sentit, ha conclòs que aquest cas no hauria de prosperar. "No hi ha tema, no hi hauria d'haver causa", ha reblat. 

Més enllà de les al·lusions a la justícia, Artur Mas ha denunciat les actuacions dels poders estatals al voltant del procés participatiu que es va dur a terme el passat 9 de novembre. I és que, des de la seva perspectiva, és "l'èxit del 9-N amb una enorme mobilització ciutadana" i també l'"ampli ressò internacional" que es va generar el que, finalment, va motivar la presentació de les querelles contra ell, contra l'exvicepresidenta Joana Ortega i contra la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau. "No hi ha un tema de dret, no hi ha un tema de lleis, hi ha la ràbia de l'èxit del 9-N per part de les diferents institucions de l'estat espanyol que no van acceptar amb una actitud democràtica normal que hi hagués hagut aquella jornada de participació cívica", ha sentenciat Mas. 

En defensa de la mobilització

Si bé Mas ha posat en valor la mobilització tant de voluntaris com de votants durant el 9-N, el president en funcions també ha defensat la mobilització de diputats, càrrecs de Govern, alcaldes i ciutadans anònims davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que s'ha fet tant aquest dijous com dos dies abans, quan van ser citades a declarar Joana Ortega i Irene Rigau. Segons el president de la Generalitat, "s'hauria de considerar una expressió normal de suport d'una gent que representen una causa". 

De la mateixa manera, el que no entén Artur Mas és la nota que dimarts va emetre el TSJC en què va carregar contra la concentració davant del Palau de Justícia. "La nota no l'entenc, no es tracta de fer cap pressió sinó de donar suport i poder-se expressar amb llibertat", ha subratllat Mas, tot afegint que "tots els poders públics" han d'estar "sotmesos a la crítica pública" si el que es vol és una "democràcia de qualitat". Seguint aquest fil, ha advertit que si el Govern o el Parlament hagués d'emetre una nota cada cop que és sotmès a un acte de protesta o de suport a una causa, no es donaria l'abast. "No pararíem", ha sintetitzat el president. 

Democràcia i delinqüència

El que també ha anat acompanyat de contundència, per part de Mas, ha estat l'assumpció de responsabilitats arran de la convocatòria del 9-N. "He fet notar al tribunal que haurà de jutjar si comportar-se com un demòcrata equival a actuar com un delinqüent", ha detallat Mas en el moment de descriure la seva compareixença. Des del seu punt de vista, actuar com un demòcrata és el que va fer tot just un any enrere, i ha vingut a dir que ho tornaria a fer perquè són les urnes les que "igualen" a tots els ciutadans: "al que té més poder i al que en té menys". 

Fins i tot, el que ha fet Mas és dibuixar l'escenari que s'hauria obert en cas que no hagués atès el que considerava un mandat democràtic. Des d'aquesta òptica, Mas s'ha confessat "responsable" d'haver "defensat la pau social, la llibertat ideològica, la llibertat d'expressió i el dret de participació". I és en aquest punt quan ha fet una argumentació político-jurídica que, si a Espanya no es vol tenir en compte, a l'exterior serà difícil d'obviar: es tracta de donar resposta a "drets fonamentals reconeguts i protegits per la Constitució". 

També en clau argumentativa, Artur Mas s'ha responsabilitzat d'haver "procurat en tot moment casar els mandats democràtics populars amb els marcs legals existents o nous". Aquí, ha incidit en el punt en què s'enroca la disquisició amb el govern i els principals -fins al moment- partits d'àmbit estatal. És l'interrogant de si s'ha de negar al poble de Catalunya una demanda expressada democràticament o bé si el que han de fer les institucions és "conjugar bé la legitimitat de les urnes amb la legalitat" en lloc de "confrontar les lleis i els marcs legals amb les urnes". 

Missatges per la CUP

Fruit de les preguntes dels periodistes, el que també ha tingut la compareixença de Mas al Palau de la Generalitat són dos missatges que incideixen, de ple, en la negociació que mantenen oberta Junts pel Sí i la CUP. El primer és el que lliga amb el concepte de la desobediència, tan reclamat per la Candidatura d'Unitat Popular Davant la pregunta de si es planteja no acatar una sentència que comporti la seva inhabilitació, Mas ha respost amb un "depèn". De què depèn? Segons el president en funcions, de la "situació jurídica del país" en el moment en què es pronunciï la justícia. Ara bé, tot seguit, Mas ha tret transcendència a aquesta possibilitat perquè, des del seu punt de vista, el més probable és que el seu procés judicial no prosperi. "No hi ha cap motiu per continuar amb aquesta causa per la via penal", ha assenyalat. 

En clau negociadora, el que també ha indicat Mas és que és positiu veure "el país unit" en "moments essencials". I, pendents d'unes converses entre les dues formacions independentistes, necessàries per investir un president i conformar un nou Govern, el que ha fet és desitjar que la "màxima que ha funcionat no s'espatlli". És a dir, que l'actitud que va fer possible el 9-N es mantingui i "tothom actuï com fins ara". És a dir, "posant l'interès de país per sobre l'interès de partits". Si la negociació fos un combat de boxe, aquest missatge hauria estat un ganxo d'esquerra proper al KO que salva, de moment, el so de la campana. 

« Entrades més recents
 07:24 
Josep Rull, coordinador general de CDC: "Fa 75 anys que esperem una disculpa".

 07:24 
​Un miler de persones convocades per ERC pugen a Montjuïc amb torxes per recordar Companys.

 07:21 
Unes 200 persones participen a la marxa de torxes de CDC, informa Oriol Gracià des de Montjuïc.

 07:02 
Alfred Bosch i Gemma Calvet han intervingut en l'homenatge d'ERC a Lluís Companys a Montjuïc, informa Oriol Gracià.
 

Gemma Calvet i Alfred Bosch, a l'homenatge a Lluís Companys. Foto: Oriol Gracià

 06:59 
Imatge de la marxa de torxes d'ERC en homenatge a Lluís Companys.
 

Homenatge a Lluís Companys a Montjuïc. Foto: Oriol Gracià

 06:53 
Un miler de persones s'han concentrat aquest matí al fossar de Santa Eulàlia de Montjuïc en la tradicional marxa de torxes que organitza ERC per homenatjar el president Lluís Companys, afusellat avui fa 75 anys.

 18:37 
L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM) reuniran demà més de 400 alcaldes d'arreu del país que donaran suport al president Artur Mas abans de la compareixença com a imputat per l'organització del 9-N.

 15:39 
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha requerit a la Generalitat nova documentació i expedients sobre el procés participatiu del 9-N, principalment sobre el sistema informàtic utilitzat per introduir les dades de les votacions i per recollir els resultats.

 15:38 
L'Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència i l'Associació Catalana de Municipis han qualificat "d'inacceptable" i "d'intent de coaccionar el lliure dret a manifestació de la ciutadania" el comunicat que va emetre aquest dimarts el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

 13:42 
Societat Civil denuncia que s'hagi "muntat un escàndol amb les imputacions per deslegitimar les institucions". Rafael Arenas, nou president de l'entitat unionista, assegura que la “Generalitat va desobeir el Tribunal Constitucional”, informa Pep Martí.

 12:55 
Podem no se solidaritza amb Artur Mas pel 9-N perquè "ha donat l'esquena" a la gent del país. Marc Bertomeu ha anunciat que el partit no participarà a l'acte de suport d'aquest dijous.
 

 12:53 

 10:39 
El president del Consell de l'Advocacia Catalana, Abel Pié: "Enlloc diu que estigui prohibit que els consellers es puguin manifestar".

 09:01 
Dolors Camats: "Els jutges poden sentir-se més amenaçats per una trucada de telèfon que per un centenar de persones al carrer".

 08:57 
Dolors Camats, coordinadora nacional d'ICV, a Els matins de Catalunya Ràdio: "Seria un error gravíssim que el procés d'imputació [a Mas, Ortega i Rigau] s'acabés amb una sentència que condemnés algú".

 08:55 
Ada Colau: "Les manifestacions [de suport a Mas, Rigau i Ortega] entren dins la llibertat d'expressió".

 08:49 
Ada Colau: "Les querelles [de Mas, Rigau i Ortega] son una autèntica anomalia democràtica. Generen un gran rebuig social".

 08:46 
Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, en declaracions a Els Matins de TV3: "Si [el TSJC] no hagués fet referència a la manifestació hauria pensat que parlava de les pressions del PP sobre la justícia. Molts pensem que hi ha una ingerència contínua".

 08:00 

 07:53 

 07:38 
El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) considera "intolerables" les concentracions pacífiques de suport als imputats per la consulta participativa del 9-N i "es fa seu" el manifest del TSJC.

 23:30 
FOTOS Concentracions de suport als imputats pel 9-N arreu de les principals viles i ciutats del país: Berga, Girona, Tarragona, Reus, Lleida, Vic, Manresa, Montblanc, Sabadell, Tortosa...
 

La manifestació de suport als imputats pel 9-N, a la plaça Major de Vic Foto: Albert Alemany

 22:00 
L'eurodiputat de Ciutadans portarà al Parlament Europeu les concentracions de suport als imputats pel 9-N.

 21:32 

 21:20 
Unes 300 persones es concentren a Berga. L'alcaldessa, la "cupaire" Montse Venturós, anuncia "tantes concentracions com siguin convenients, per totes les persones que siguin imputades per l'estat espanyol".

 21:07 
L'exlíder del PP ebrenc Josep Curto, a la concentració pel 9-N de Tortosa, informa Sofia Cabanes.
 

Josep Curto, a la concentració a la plaça de l'Ajuntament de Tortosa. Foto: Sofia Cabanes

 21:05 

 20:55 
El portaveu del PP al Congrés, Rafael Hernando, ha comparat les concentracions d'aquest dimarts en suport als imputats del 9-N amb les del GAL. "S'assembla quan alguns polítics acompanyaven a altres a les portes de les presons" ha dit el popular en referència a l'episodi de la "guerra bruta" dels GAL protagonitzat per l'exministre José Barrionuevo. 

 20:49 
La concentració de Manresa ha estat una de les més multitudinàries amb un miler de persones, informa Pere Fontanals.

 20:40 
A Sabadell s'han concentrat unes 500 persones. Carme Forcadell, expresidenta de l'ANC i número 2 de Junts pel Sí, ha carregat contra el comunicat del TSJC: "El tribunal se sent pressionat pels ciutadans que hi ha al carrer i no per l’estat espanyol?".

 20:39 
Unes 150 persones s'han concentrat a la plaça de l'Ajuntament de Tortosa, oficialment la plaça d'Espanya. Les mobilitzacions s'han repetit arreu de les Terres de l'Ebre.

 20:37 

 20:31 

 20:31 

 20:25 
L'acte de suport als imputats del 9-N aplega tots els partits favorables al dret a decidir poques setmanes després del 27-S: CDC, ERC, ICV, CUP, UDC, Catalunya Sí que es Pot, Demòcrates de Catalunya i Moviment d'Esquerres.

 20:20 
Ada Colau encapçala la denúncia de les querelles "antidemocràtiques" contra Mas, Ortega i Rigau, informa Pere Gendrau des de la plaça Sant Jaume.

 20:09 
Jordi Sànchez (ANC), en declaracions a TV3, qualifica la nota de premsa del TSJC d'"absolutament improcedent" i demana que es respecti el dret de manifestació. En cap cas pensen en retirar la concentració de suport a Artur Mas, prevista per al proper dijous 15 d'octubre.

 20:02 

 19:55 
Un petit vídeo del cant d'"Els Segadors" a la plaça Sant Jaume de Barcelona, des de les altures.

 19:48 
El president del Congrés espanyol creu que les concentracions en suport a Mas, Ortega i Rigau "no pressionen la justícia".

 19:47 
Després de la lectura del manifest es comencen a dissoldre les concentracions que s'han celebrat a les principals ciutats i viles del país.

 19:45 

 19:44 

 19:34 
A l'acte de la plaça Sant Jaume hi ha representats de tots els partits que donen suport al dret a decidir: Josep Rull, Oriol Junqueras, Ada Colau, Joan Herrera, David Compañón, Francesc Homs, Neus Munté i Eduardo Reyes així com els líders de CCOO i UGT, Joan Carles Gallego i Josep Maria Álvarez.

 19:31 

 19:31 

 19:31 

 19:24 
A la concentració de la plaça Sant Jaume hi ha Joan Herrera, una dels coordinadors generals d'ICV, que parla amb Josep Rull, el seu homòleg de CDC. També s'hi veu la líder de MES, Magda Casamitjana.
 

Joan Herrera, Josep Rull i Magda Casamitjana, a la plaça Sant Jaume. Foto: Adrià Costa

 19:21 

 18:57 
A les 19.30 s'han convocat concentracions a davant dels ajuntaments d'arreu del país. La de Barcelona, a la plaça Sant Jaume, comptarà amb la presència de diversos consellers, l'alcaldessa Ada Colau i els líders de CCOO i UGT, respectivament.
 

Entrades anteriors »

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Subscriu-t'hi

Participació