Artur Mas: «Mai l'èxit de la democràcia hauria d'acabar als tribunals de justícia»

Davant d'una munió de periodistes, gairebé dues hores després d'haver declarat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Artur Mas ha comparegut per llançar, essencialment, dos missatges: el d'assumpció de responsabilitat pel 9-N i el de denúncia al comportament de les institucions espanyoles. "Em sento responsable" i "sóc l'únic responsable" han estat dos enunciats que el president en funcions ha repetit insistentment durant la seva explicació inicial a la sala gòtica del Palau de la Generalitat, abans d'obrir el torn de preguntes per part de la premsa. Però no només això. Artur Mas ha passat també a l'ofensiva quan ha fet una advertència a l'Estat: "Mai l'èxit de la democràcia hauria d'acabar als tribunals de justícia".

Mas ha confirmat que no ha respost les preguntes del fiscal i ho ha argumentat pel fet que la Fiscalia General de l'Estat ha tingut una actuació "absolutament desproporcionada". De fet, ha estat molt contundent a l'hora de referir-se a les institucions espanyoles. "Hi ha molta part de l'aparell de l'Estat que actua com a part, no com a àrbitre de tots". No obstant això, ha expressat la seva confiança en darrera instància cap a "l'aparell judicial" i, en aquest sentit, ha conclòs que aquest cas no hauria de prosperar. "No hi ha tema, no hi hauria d'haver causa", ha reblat. 

Més enllà de les al·lusions a la justícia, Artur Mas ha denunciat les actuacions dels poders estatals al voltant del procés participatiu que es va dur a terme el passat 9 de novembre. I és que, des de la seva perspectiva, és "l'èxit del 9-N amb una enorme mobilització ciutadana" i també l'"ampli ressò internacional" que es va generar el que, finalment, va motivar la presentació de les querelles contra ell, contra l'exvicepresidenta Joana Ortega i contra la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau. "No hi ha un tema de dret, no hi ha un tema de lleis, hi ha la ràbia de l'èxit del 9-N per part de les diferents institucions de l'estat espanyol que no van acceptar amb una actitud democràtica normal que hi hagués hagut aquella jornada de participació cívica", ha sentenciat Mas. 

En defensa de la mobilització

Si bé Mas ha posat en valor la mobilització tant de voluntaris com de votants durant el 9-N, el president en funcions també ha defensat la mobilització de diputats, càrrecs de Govern, alcaldes i ciutadans anònims davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que s'ha fet tant aquest dijous com dos dies abans, quan van ser citades a declarar Joana Ortega i Irene Rigau. Segons el president de la Generalitat, "s'hauria de considerar una expressió normal de suport d'una gent que representen una causa". 

De la mateixa manera, el que no entén Artur Mas és la nota que dimarts va emetre el TSJC en què va carregar contra la concentració davant del Palau de Justícia. "La nota no l'entenc, no es tracta de fer cap pressió sinó de donar suport i poder-se expressar amb llibertat", ha subratllat Mas, tot afegint que "tots els poders públics" han d'estar "sotmesos a la crítica pública" si el que es vol és una "democràcia de qualitat". Seguint aquest fil, ha advertit que si el Govern o el Parlament hagués d'emetre una nota cada cop que és sotmès a un acte de protesta o de suport a una causa, no es donaria l'abast. "No pararíem", ha sintetitzat el president. 

Democràcia i delinqüència

El que també ha anat acompanyat de contundència, per part de Mas, ha estat l'assumpció de responsabilitats arran de la convocatòria del 9-N. "He fet notar al tribunal que haurà de jutjar si comportar-se com un demòcrata equival a actuar com un delinqüent", ha detallat Mas en el moment de descriure la seva compareixença. Des del seu punt de vista, actuar com un demòcrata és el que va fer tot just un any enrere, i ha vingut a dir que ho tornaria a fer perquè són les urnes les que "igualen" a tots els ciutadans: "al que té més poder i al que en té menys". 

Fins i tot, el que ha fet Mas és dibuixar l'escenari que s'hauria obert en cas que no hagués atès el que considerava un mandat democràtic. Des d'aquesta òptica, Mas s'ha confessat "responsable" d'haver "defensat la pau social, la llibertat ideològica, la llibertat d'expressió i el dret de participació". I és en aquest punt quan ha fet una argumentació político-jurídica que, si a Espanya no es vol tenir en compte, a l'exterior serà difícil d'obviar: es tracta de donar resposta a "drets fonamentals reconeguts i protegits per la Constitució". 

També en clau argumentativa, Artur Mas s'ha responsabilitzat d'haver "procurat en tot moment casar els mandats democràtics populars amb els marcs legals existents o nous". Aquí, ha incidit en el punt en què s'enroca la disquisició amb el govern i els principals -fins al moment- partits d'àmbit estatal. És l'interrogant de si s'ha de negar al poble de Catalunya una demanda expressada democràticament o bé si el que han de fer les institucions és "conjugar bé la legitimitat de les urnes amb la legalitat" en lloc de "confrontar les lleis i els marcs legals amb les urnes". 

Missatges per la CUP

Fruit de les preguntes dels periodistes, el que també ha tingut la compareixença de Mas al Palau de la Generalitat són dos missatges que incideixen, de ple, en la negociació que mantenen oberta Junts pel Sí i la CUP. El primer és el que lliga amb el concepte de la desobediència, tan reclamat per la Candidatura d'Unitat Popular Davant la pregunta de si es planteja no acatar una sentència que comporti la seva inhabilitació, Mas ha respost amb un "depèn". De què depèn? Segons el president en funcions, de la "situació jurídica del país" en el moment en què es pronunciï la justícia. Ara bé, tot seguit, Mas ha tret transcendència a aquesta possibilitat perquè, des del seu punt de vista, el més probable és que el seu procés judicial no prosperi. "No hi ha cap motiu per continuar amb aquesta causa per la via penal", ha assenyalat. 

En clau negociadora, el que també ha indicat Mas és que és positiu veure "el país unit" en "moments essencials". I, pendents d'unes converses entre les dues formacions independentistes, necessàries per investir un president i conformar un nou Govern, el que ha fet és desitjar que la "màxima que ha funcionat no s'espatlli". És a dir, que l'actitud que va fer possible el 9-N es mantingui i "tothom actuï com fins ara". És a dir, "posant l'interès de país per sobre l'interès de partits". Si la negociació fos un combat de boxe, aquest missatge hauria estat un ganxo d'esquerra proper al KO que salva, de moment, el so de la campana.