En aquests darrers anys, tots plegats, hem hagut d'aprendre molt de gestió econòmica. Per mor d'on vol anar a parar aquest article, hauríem de dir que els que n'han pogut disposar d'alguns, de diners, han hagut de fer mans i mànigues per estirar-los al màxim. El tema és que les coses, sempre, es poden fer d'una manera o d'una altra. Es poden fer millor o pitjor i aquí és on rau la polèmica. Tot depèn de la formació prèvia i de la ideologia de les persones. I també del seu grau de prioritat d'unes necessitats per damunt d'unes altres.
En qualsevol cas, si centrem el text en l'atenció a les persones i a les seves sociopaties, veurem que també es pot prioritzar en funció de la zona geogràfica on hem de destinar els recursos. Allà on durant els anys 80 dèiem "equitat d'accés i equilibri territorial" ara s'ha de dir "reconcentració dels serveis". On? En les capitals de províncies. Per què? Perquè allà ja n'hi havia abans, de recursos. Per tant, aprofitem-los.
D'aquesta manera, cada capital de província ha lliurat la seva pròpia batalla, el seu propi model. Primer per defensar el que creu que és seu davant de les altres capitals homònimes i, després, per cedir les engrunes, les virolles, a la resta de les entitats de serveis públics de la seva pròpia demarcació territorial per assegurar-ne -no sempre, alguns han hagut de tancar- el funcionament mínim però necessari. A més, crida l'atenció que cada un dels serveis territorials ha establert un model de gestió diferent, propi i diferenciat.
Així doncs, no hem prioritzat el cost d'una actuació concreta en un lloc concret sinó que hem prioritzat uns llocs concrets perquè calia fer-ho d'aquesta manera. Com a resultat, ens hem deixat pel camí els oficials de l'exèrcit de serveis que abans asseguraven la seva defensa i el seu funcionament a cada lloc. Persones amb expertesa acreditada i certificada que han vist com l'exercici de la campanya ha malbaratat i ha recentralitzat la seva pròpia expertesa.
Mentrestant, malgrat tot, el sistema persisteix a lliurar culte a la tecnocràcia, es continuen duent a terme procediments galàctics innecessaris a uns costos exorbitants per tal que hom pugui dir que podem seguir invertint en investigació i, alhora, omplir l'espai habitual de la premsa i dels telenotícies.
Diuen que ja anem superant el tràngol. De cara al futur, vist des d'aquesta banda del Pirineu, alguns ens conformarem a tenir al dia el capítol d'inversions i amortitzacions de la nostra massa crítica en tecnologia.
Joan Aixàs
Metge cirurgià i escriptor
Membre del Col·lectiu APiA. Pirineu Opinió.
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi
