Les comarques de Lleida, a la cua de Catalunya en recollida selectiva neta

Les comarques lleidatanes van generar 186.999 tones de residus municipals durant el 2014, un 3,3% més que l'any anterior, dels quals només un 25,08% corresponen a recollida selectiva neta, essent la de Lleida la demarcació amb un índex més baix, segons l'Agència de Residus de Catalunya (ARC). Només la Segarra (43,78%), l'Alt Urgell (39,42%) i el Pla d'Urgell (36%) es van situar per damunt de la mitjana de Catalunya (31,24%), mentre la Cerdanya (17,81%), va ser la comarca lleidatana amb pitjors resultats en recollida selectiva neta. Des de l'ARC remarquen l'estancament en la recollida selectiva i aposten per sistemes com ara el porta a porta o el pagament per generació per poder millorar aquestes dades.

La generació de residus municipals a les comarques de Lleida –sense incloure el Solsonès– es va incrementar un 3,3% durant l'any 2014, en relació amb el 2013, assolint un volum total de 186.999 tones. A Catalunya –després anys de reducció en la generació de residus– l'increment es va situar en l'1,7% (3,6 milions de tones), respecte al 2013. L'adjunt a direcció de l'Agència de Residus de Catalunya, Francesc Giró, atribueix sobretot aquest repunt a la recuperació econòmica. Pel que fa a la generació de residus per càpita, la mitjana de Catalunya va ser d'1,33 kg/habitant/any, mentre a la demarcació de Lleida va ser inferior, d'1,17 kg/habitant/any. 

La Val d'Aran va ser el territori lleidatà amb una major generació de residus (2,13 kg/habitant/dia i 779,18 kg/habitant/any), seguit per la Cerdanya i els dos Pallars –comarques amb un important volum de visitants i segones residències-, mentre les Garrigues va ser la comarca que menys en va generar (0,99 kg/habitant/dia i 359 kg/habitant/any). Cal remarcar, però, que la Val d'Aran ha iniciat enguany la recollida selectiva.

Només el 25% del total de residus correspon a recollida selectiva neta

Del total de residus municipals, a les comarques lleidatanes la recollida selectiva neta, un cop extrets els residus impropis –els que no corresponen a la fracció on s'ha dipositat– va ser del 25,08%, per sota de la mitjana de Catalunya (31,24%). La Segarra va ser la comarca lleidatana amb un major índex de recollida selectiva neta (43,78%), seguida per l'Alt Urgell (39,42%) i el Pla d'Urgell (36%). Només aquestes tres comarques es van situar per damunt de la mitjana catalana. Per contra, la Cerdanya va ser la comarca amb un índex de recollida més baix de tot Catalunya (17,81%), seguida per les Garrigues (20,31%), segons les dades de l'ARC.

Necessitat d'implementar sistemes com el porta a porta

L'adjunt a direcció de l'ARC, Francesc Giró, ha defensat la necessitat de millorar els índexs que s'estan obtenint pel que fa a recollida selectiva neta a Catalunya (31,24%) i a Lleida (25,08%) per tal de poder complir amb els objectius fixats per la Unió Europea, d'arribar al 50% l'any 2020 i al 70%, el 2030. Tot i això, el nou Programa de residus de Catalunya (PRECAT20) ja estableix per l'any 2020 que es pugui assolir un 60%.

"Hi ha molta feina a fer compartida entre els ens locals i els ciutadans per tal d'anar progressant", ha defensat Giró. En aquest sentit, ha defensat que les polítiques que s'estan aplicant des de l'ARC com ara l'increment dels cànons que paguen els municipis sobre les tones de brossa que dipositen a l'abocador "han d'incentivar que els municipis es posin les piles per millorar els resultats, implantant sistemes més eficients que permetin incrementar el reciclatge i que traslladin una responsabilitat compartida als ciutadans".

Aquest 2015 el cànon que paguen els ajuntaments per entrar residus a l'abocador és de 19,1 euros per tona, mentre la previsió del Govern per al 2016 és que sigui de 24,5 euros/tona, i el 2020, de prop de 50 euros/tona, fet que es traduirà en un augment en la taxa municipal de recollida de brossa que paguen els ciutadans.

Giró ha remarcat l'eficiència de sistemes com el porta a porta que s'efectua al Pallars Sobirà, així com d'altres que poden ajudar a millorar els resultats de recollida selectiva com ara sistemes de pagament per generació –que actualment només apliquen tres municipis de Catalunya, cap dels quals de Lleida– o el de contenidors tancats amb targeta intel·ligent que permet identificar l'usuari -encara no implementat a Catalunya-. Com a exemple, l'adjunt a direcció de l'Agència de Residus de Catalunya s'ha mostrat convençut que el Pallars Sobirà obtindrà durant el 2015 un dels millors índexs de recollida selectiva, després de la implantació del porta a porta.