Tractaments per controlar la processionària del pi al Pallars Jussà

El Departament d'Agricultura està fent aquests dies un tractament aeri sobre unes 7.000 hectàrees de bosc per combatre la processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa). Els tractaments es fan a les zones més afectades de Catalunya i l’objectiu de la campanya és rebaixar les poblacions d’aquesta plaga. Les comarques on es realitzen els tractaments són el Pallars Jussà, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Solsonès i l’Alta Ribagorça.
 
El tractament més efectiu per combatre la processionària en l'àmbit forestal és l'aeri que es realitza a la tardor, en els primers estadis de desenvolupament de les erugues. Aquests tractaments es porten a terme a les zones on les poblacions són més altes a fi d'evitar les defoliacions importants i els problemes d'urticària. El plaguicida que s'utilitza en aquests tractaments per al control de la processionària és un producte biològic, el Bacillus thuringiensis kurstaki.

El tractament disposa d'un Pla d'aplicació aèria, aprovat per la Direcció General d'Agricultura i Ramaderia per al control de la processionària del pi per a la campanya 2015. La tècnica d'aplicació és mitjançant Ultra Baix Volum. En funció de les característiques de la zona, els tractaments es fan amb helicòpter (2.500 ha) o amb avió (4.500 ha).
 
L'hivern passat els danys que va produir la processionària van ser molt considerables en diferents indrets de Catalunya, entre els quals el Pallars Jussà. D'acord amb les prospeccions efectuades pels Agents Rurals, de les 725.000 ha de diferents espècies de pins que hi ha a Catalunya, unes 96.000 estaven afectades en diferents graus i més de 10.000 en el grau més elevat.
 
Per aquesta raó, existeix una alta probabilitat que el proper hivern els danys tornin a ser extraordinaris, amb els consegüents perjudicis socials, econòmics i ambientals. Això, sumat a les peticions de nombrosos ajuntaments, ha fet que el Departament hagi decidit tornar a fer una campanya de control d'aquesta plaga. Les zones a tractar han estat seleccionades pels especialistes en sanitat forestal de la Direcció General de Forests.

La processionària és una plaga autòctona que afecta principalment els pins
 
Els principals perjudicis que provoca la processionària afecten les persones (reaccions al·lèrgiques, urticàries...) i els animals (ramats i, sobretot, gossos), ja que els arbres generalment es recuperen, tot i que perden molta vitalitat i poden arribar a quedar totalment defoliats. Cal tenir present que la processionària és un insecte autòcton que no es pot eradicar i que en determinades circumstàncies les poblacions augmenten i esdevenen una plaga.
 
Cal distingir entre els danys a les zones urbanes i urbanitzables i les zones forestals. A les zones forestals i per a superfícies continues i extenses, l'única tècnica de control efectiva són els tractaments aeris. Aquests tipus de tractaments només estan autoritzats excepcionalment i estan molt regulats per normativa. Cada tractament s’ha de fer d’acord amb un Pla d’aplicació aèria concret que ha de ser aprovat explícitament. En aquest Pla, hi consten, a més dels productes, les dosificacions, les dates i zones del tractament i les mesures de seguretat (que inclouen franges de seguretat de 100 metres al voltant de nuclis habitats, masses d'aigua, conreus ecològics...).
 
A les zones urbanes o urbanitzables, la normativa prohibeix els tractaments aeris, i a més el DARP no té competències per actuar. En canvi, sí que són viables altres tècniques de control terrestres que convé que estiguin realitzades per empreses acreditades per fer-los. Cal recordar que el primer responsable del control de qualsevol plaga és el propietari del terreny. 
 
A mitjà i llarg termini, l'objectiu és millorar la vitalitat de les masses forestals mitjançant una gestió forestal activa que faci els boscos més resistents i resilients davant plagues, incendis forestals i altres pertorbacions, i també més adaptats al canvi climàtic (que també té la seva incidència en l'expansió de plagues i en l'increment del risc d'incendis).
 
L'abandonament de la gestió tradicional i l'escenari d'escalfament global fan preveure que, si no es potencia encara més una gestió forestal sostenible, el risc d'increment de plagues (entre elles la processionària) i d'incendis forestals augmenti. Per aquesta raó, des del Govern es promou una gestió forestal orientada a augmentar els valors econòmics, socials i ambientals. Aquest és l'objectiu principal del Pla general de política forestal 2014-2024 i del Pla de dinamització dels aprofitaments forestals aprovats, ambdós, l'any passat.