Un altre 25-N

La majoria de persones ja saben que el 25-N és el Dia Internacional contra la Violència vers les dones i, com cada any, durant aquesta jornada es posa en evidència als mitjans de comunicació i a les xarxes socials, la violència que pateixen les dones i les nenes arreu del món, només pel fet de ser-ho.

Una dona no és "castigada" per la parella o la societat perquè sigui considerada una mala persona. No es tracta d'això, el que passa és que al món on vivim, tant el maltracte, la persecució i la invisibilitat que han patit les dones, tot i ser una mica més del 50% de la població, ha estat una constant des de fa segles.

La divisió de les persones en el moment del naixement, segons el sexe, en la categoria de gènere femení o masculí, ha ocasionat que a cadascú se li hagin atribuït unes característiques culturals de comportament i manera de viure en el món. D'aquesta dualitat n'hi ha un que sempre ha sortit vencedor, el gènere masculí.

Devem guardar en una part del cervell més primitiu el record de com era de valuós tenir força física, de fet la necessitàvem per defensar-nos de les espècies que ens podien atacar i fer desaparèixer, i quan no existien eines de treball més sofisticades, tenir força física ens permetia aconseguir millor els nostres objectius de supervivència.

Però en ple segle XXI encara ens fan falta? Potser caldria fer un pas endavant i parlar de persones i deixar-nos d'aquestes categories discriminatòries del gènere que ja comencen a resultar antiquades. Si reflexionem una mica ens adonarem que ja no ens cal la força física, que actualment la que necessitem per tirar endavant en aquest món tan canviant, és un altre tipus de fortalesa, una que neix del nostre interior, del cor i de la ment de les persones.

En aquest present d'incerteses, de canvis inesperats, de contínues adaptacions... el que ens cal és un aprenentatge personal que ens faci sentir amb una fermesa còmoda i que ens permeti acceptar els canvis que van sorgint al nostre voltant i sentir que totes les persones som iguals. Cal que reneixi una nova manera d'estar en el món i retrobar els valors de vegades oblidats com la solidaritat i l'altruisme. Vivim en una comunitat que anem construint plegats amb les nostres actuacions i relacions personals.

Cada 25 de novembre també ens hauria de recordar que ja no necessitem aquests models obsolets de pensament i de comportament com són el patriarcat, l'androcentrisme i el masclisme. Aquests conceptes haurien d'estar en desús i en canvi són més vius que mai. 
Si l'objectiu màxim de la persona és aconseguir la felicitat, creieu que fent servir la força o el poder d'un per sobre l'altre la podrem aconseguir mai?

És cert que ningú se'n salva i totes les persones alguna vegada hem patit, hem sentit ràbia, enveja i fins i tot odiat alguna o vàries persones. I potser que ens fem preguntes i que no trobem el sentit a la nostra existència, però no passa res. Tal com diu en Punset: hi ha vida abans de la mort. En el fons ens assemblem, som molt iguals, la diferència és que n'hi ha que han sabut evolucionar, amb la força de la intenció, cap a uns altres sentiments més lloables i que els fan sentir millor, més feliços.

El repte més gran comença per cadascú de nosaltres i des del rol que li pertoca o tria fer. De vegades fem de filla, mare o pare, companya, educador, polític, amiga... o tot a la vegada. Si cadascun de nosaltres des d’aquest "jo", quan li toca actuar, està en pau amb ell mateix, s'estima i es respecta, serà molt més fàcil que també estimi i senti d'igual a igual a les altres persones amb qui es relaciona.

Per tant tractem-nos bé, cuidem-nos, estimem-nos cada dia més i millor i així podrem respectar i estimar d'igual manera a totes les persones que tenim al nostre costat i la vida ens serà també més gratificant.

Amb petits canvis, gota a gota, és com agafa força l'onada. 

Rosa Amorós Capdevila
Secretària de les Dones d'ERC de l'Alt Pirineu i Aran