Defensant el país contra la majoria absoluta

 

Sembla que l´actualitat gira només al voltant del cas Bárcenas. Entre contradiccions i informacions que superen la realitat i la capacitat d´imaginar, amb trames tan complicades com els guions de les més recargolades pel·lícules d´intriga, poder i ambició, ens aixequem cada matí disposats a esmorzar amb una nova notícia que embolica més la troca. El degoteig d´informació que ens indigna també serveix com antídot que es dosifica i s´allarga en el temps i ens esgota fins a normalitzar l´existència de l´escàndol.

 

De res serveixen proves, documents i declaracions. Ningú no sap res ni contesta. Rajoy calla, almenys fins a l´u d´agost. Cap explicació per part d´aquells ministres que es van omplir la boca reclamant transparència en els mitjans de comunicació, i fins i tot en seu parlamentària, quan afirmaven, amb informes manifestament falsos i sense pare i mare coneguts, que el President Mas tenia comptes a Suïssa. La biga a l´ull d´un mateix no es veu pas quan un té majoria absoluta parlamentària.

 

Res del que passa és casual. El Partit Popular (PP) passa de la violència simbòlica o intent de dominació subtil a la falta de respecte i el menyspreu. Així mateix, tampoc no és casualitat que la senyora Alicia Sànchez Camacho, en el darrer ple del Senat, aprofités el darrer torn de paraula per posar en entredit la feina del Govern i del Parlament català, quan CIU demanava al govern que ajudés les zones damnificades en motiu dels darrers aiguats i pedregades, amb el consens de tots els grups.

 

És el que té la majoria absoluta, que dóna una cobertura perillosa. A banda d´interpel·lar el govern català quan ningú no pot respondre, es pot deixar la tasca parlamentària que es té en el plenari del Senat per anar a fer l´entrega dels despatxos militars a l´Acadèmia de Talarn acompanyada, en aquesta ocasió, pel diputat del partit popular al Congrés, el Sr. Ignasi Llorens. Com a representants de quina institució i sota quina responsabilitat política repartien despatxos els parlamentaris del grup popular? Què se n´ha fet del respecte institucional? Cal barrejar impúdicament institucions de govern i interessos de partit?

 

No fa tant de temps, en una de les múltiples iniciatives que des de CiU vam fer en defensa del manteniment de la Acadèmia Bàsica de Suboficials de Talarn, jo mateixa comparava els efectes del tancament de l´acadèmia als que podia tenir la deslocalització d´una empresa gran en altres territoris. Avui ho mantinc. En aquella ocasió, el Sr. Llorens em va tractar de poc respectuosa.

 

Sr. Llorens, no s´hi val tot, i desprès d´haver-lo vist repartint despatxos, no li accepto cap lliçó del que significa respecte. No em trobarà ni com a senadora, ni com a pallaresa, ni com a pirinenca, ni com a lleidatana aprofitant l´ocasió favorable per tenir un minut de glòria. I parlant del que ens interessa, el Sr. Ministre no va definir com s´havia d´entendre aquest "no tancament" de l´acadèmia. Funcionarà a ple rendiment, com voldríem? Fins quan?

 

Tots els parlamentaris catalans a Madrid hem de vetllar per la continuïtat de l´Acadèmia. També perquè el govern vehiculi els acords als que es va arribar per les riuades i pedregades, i s´agiliti el reial decret que ha de regular els ajuts a les zones afectades per necessitats derivades de situacions d´emergència o naturalesa catastròfica, i que es revisin els protocols de la Confederación Hidrogràfica de l´Ebre (CHE), pel que fa a la neteja de lleres, les centrals d´aforament i l´agilitació de permisos. El territori i la gent afectada que pateix ho agrairà.

 

Aquí sí que m´hi trobaran, aquí és on ens vol la gent treballant plegats. Els parlamentaris de CiU, que no busquem medalles ni repartir despatxos, manifestem la voluntat de treballar amb comú amb altres forces polítiques en favor del benestar dels ciutadans i la satisfacció de les seves necessitats, a Madrid i arreu.

 

I mentre no puguem decidir amb plena sobirania,  malgrat l´escenari, present i futur, de gran duresa i molta esperança, a molts ens tindran molt a prop vetllant pel dret a ser ben tractats i que les nostres institucions siguin respectades. Si alguna cosa tenim al nostre favor és la consciència de la nostra dignitat. Des del Pirineu, una compromesa en la lluita política per l´existència.