Fotografies i vídeos es transmeten ràpidament pel mòbil. Foto: Pro Juventute
Un terç dels menors catalans d'entre 14 i 18 anys rebria imatges de menors nus o semi-nus al seu telèfon mòbil, dins d'una pràctica que es coneix com a
sexting, és a dir, l'enviament de fotografies o vídeos produïts pel propi remitent o el reenviament de continguts elaborats per altres. Així ho assenyala un estudi elaborat per un equip d'investigadores del grup de recerca consolidat en sistema de justícia penal de la Universitat de Lleida (UdL) i coordinat per la professora de Dret penal de la UdL, Carolina Villacampa, que es presenta avui en el marc de la Jornada
Delinqüència sexual contra menors: manifestacions tradicionals i contemporànies.
Es tracta d'una recerca pionera a nivell de l'Estat espanyol, ja que "tot i que s'havien fet estudis d'ampli espectre sobre conductes arriscades de menors en entorns
online, fins ara no se n'havia fet un d'específic amb una mostra àmplia que mesurés el grau d'implicació dels adolescents en conductes de
sexting i
grooming", segons Villacampa. Aquesta anàlisi específica sobre victimització sexual d'adolescents per conductes d'
online child grooming i
sexting s'emmarca en un projecte d'I+D sobre protecció jurídico-penal de la llibertat i la indemnitat sexual dels menors, finançat pel ministeri d'Economia i Competitivitat.
L'equip de la UdL ha realitzat enquestes a un total de 489 estudiants dels darrers cursos d'ESO i de Batxillerat de cinc centres educatius de les comarques de Ponent durant el 2015. Els resultats revelen que la prevalença vital d'intervenció dels adolescents en conductes de
sexting arriba al 33,5% de mitjana. "Els resultats són extrapolables al conjunt de Catalunya perquè la mostra amb que s'ha treballat és prou gran per garantir un nivell de confiança dels resultats del 95%", explica la professora Carolina Villacampa.
La recerca també assenyala que les conductes de recepció d'imatges són les més habituals, per bé que el reenviament o la difusió, així com la seua producció estan al voltant del 8%. Les investigadores constaten que aquestes conductes tenen un escàs grau d'afectació en els menors implicats, si més no en els supòsits de
sexting consensual. Cal recordar que des de la darrera reforma del Codi Penal, la difusió d'aquestes imatges sense el consentiment dels protagonistes està tipificada com a delicte, amb penes que poden anar dels tres mesos a un any de presó, a banda de multes econòmiques.
Pel que fa al
grooming o ciberassetjament sexual, orientat a obtenir favors sexuals d'un menor, l'estudi afirma que la prevalença anual a Catalunya és poc elevada, atès que és del 5%. A més, la major part de sol•licituds provenen dels mateixos adolescents o d'adults joves, sense que es tracti de conductes que tinguin una greu afectació en qui les pateixen. Tenen més probabilitat de patir aquest tipus de peticions les noies, de més de 15 anys, que es connecten a Internet a l'habitació i amb pares amb poca formació acadèmica.
Les investigadores de la UdL creuen que els resultats de la recerca, a banda de permetre conèixer sobre una base científica l'abast i les característiques d'aquestes conductes, "poden contribuir al disseny d'estratègies de tipus educatiu per prevenir la victimització en aquests àmbits". A més de Villacampa, també han participat en la seua elaboració Mª Jesús Gómez, Alejandra Pujols, Katherine Flórez i Helena Castells.
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi
