Lluís Rabaneda: «S'ha invertit molt més en esquí que en condicionar el riu»

El Lluís Rabaneda és informàtic i va estar treballant cinc anys a l'Autònoma, al Centre Nacional de Microelectrònica del CSIC. Sempre va compaginar-ho amb la seva afició pel piragüisme fins que va decidir venir a viure al Pallars i muntar l’empresa Rocroi. Juntament amb el seu germà Carlos es dediquen a exportar el ràfting i altres esports outdoor per a tot el món partint sempre del model creat al Pallars. A més, és membre de la Federació Internacional de Piragüisme (ICF) de la qual forma part de la junta directiva.

Què et porta a deixar una feina d'informàtica i venir a viure al Pallars?

Jo sóc fill de Llavorsí, i el fet d'haver d'anar a estudiar a Barcelona i després treballar-hi durant 10 anys em va fer valorar molt més que viure al Pallars és un privilegi. Per a mi el riu Noguera Pallaresa és una part important de la meva vida, i quan vaig haver de decidir entre tenir una feina fixa a Barcelona o provar una aventura al Pallars fent el que més m'agradava no m'ho vaig haver de pensar gaire.

Com sorgeix la idea de Rocroi?

Quan vam començar amb Rocroi al 1996 vam introduir un tret diferencial envers les empreses punteres de ràfting al Pallars, nosaltres veníem material i ens centràvem amb el caiac, que estava oblidat aquí dalt. No és que ens inventéssim un model, a EEUU hi ha empreses que porten anys amb aquesta fórmula, més que copiar models existents, vam adaptar idees noves per crear una empresa dedicada al 100% a l'outdoor.

I heu anat creixent amb altres línies de negoci.

Sempre hem tingut clar que volíem una empresa que treballés tot l'any i que fos el més lineal possible. El 99-2000 estructurem dos àrees de l'empresa, la d'activitats a Llavorsí i la venda a nivell de distribució a nivell més global, prenent marques de caiac i material de caiac en exclusiva a Espanya, Portugal, França... Posteriorment vam obrir una tercera via que era la organització d'esdeveniments i que va néixer amb l'organització de la Copa d'Europa de freestyle el 1999 i amb l'organització del Mundial de piragüisme d'estil lliure del 2001 a Sort. Gràcies a això avui som una marca coneguda a nivell mundial en l'àmbit del piragüisme.

Això us ha portat a treballar a l'estranger.

Fa cinc anys ens sorgeixen oportunitats per gestionar activitats a fora d'Europa com a la Patagònia argentina. A fora sempre intentem fer activitats de molt alt nivell. A Argentina, per exemple, fem activitats en un parc nacional, el Parque Nacional de los Glaciares. Fa dos anys vam engegar un projecte similar a Groenlàndia, que és on va néixer el caiac i en canvi no s'estava explotant a nivell turístic. 
 
El vostre pot ser un model d'empresa al Pallars?

Jo crec que el nostre model és el que nosaltres vam somniar, però no ha de ser forçosament un model estàndard. A nosaltres ens ha anat molt bé tenir experiència a casa nostra a l'hora d'organitzar activitats a l'exterior. Jo crec que hi ha espai per tothom, no em preocupa el fet que neixin noves empreses aquí que innovin en producte. En canvi, sí que hem preocupa que el sector s'estigui aturant, la inversió a les empreses no creixi, degut a que el mercat sembla que ens porta a una baixada de preus, i no trobem altres solucions per atreure els clients. Aquí hi ha un problema afegit que és l'administració. A Catalunya és molt complexa i fa que per desenvolupar qualsevol idea hagis de pensar més en com solucionar els tràmits burocràtics que en com desenvolupar la pròpia idea. Així es molt difícil ser competitiu. Crec que l'administració hauria de cuidar les empreses que donen feina al Pallars, ara mateix aconseguir fixar població aquí dalt és el gran problema que té el Pallars. 

Fora heu trobat més facilitats?

En general sí! A l'Argentina hem pogut superar traves burocràtiques amb més facilitats. Per altra banda, l'administració no ha fet una aposta de veritat pels esports de riu, tenint en compte que el Noguera Pallaresa és un riu únic a Europa i diria que al món. Quants diners s'han gastat en condicionar el riu o les infraestructures al voltant de la Noguera Pallaresa i quants en les estacions d'esquí de la nostra comarca?

No t'ho sabria dir, suposo que més en les estacions d'esquí.

Per contra tots sabem que el retorn al Pallars és més alt en ràfting que en esquí i, a més, de forma molt desproporcionada. Per altra banda, crec que hi ha hagut una mala interpretació del proteccionisme, de prohibir-ho i/o dificultar-ho tot. A tall d'exemple tinc un proveïdor de caiac a prop de Nashville, a allò que anomenem l'"Amèrica Profunda", que va voler muntar una fàbrica de caiacs, i en mig any va donar feina a 50 persones. El comptat (que seria l'equivalent al nostre Consell Comarcal) li va fer una exempció d'impostos durant 20 anys per haver aconseguit donar feina a 50 persones de la zona. Aquí és tot el contrari, les administracions allarguen els terminis per posar en marxa un projecte i això provoca fugues d'inversió. No sé qui en té la solució, però a nivell del Pallars no hi ha una estratègia política per solucionar-ho, per facilitar l'emprenedoria i eliminar les traves burocràtiques.

Quins avantatges tenim per a la pràctica d'esports de riu a casa nostra?

El principal avantatge és que estem en un lloc molt exclusiu. El riu Noguera Pallaresa està entre els cinc millors rius d'Europa per fer ràfting, tenim sis mesos garantits d'aigua, cinquanta quilòmetres navegables, tenim Aigüestortes a tocar... No li estem donant el valor que té. Hi ha preus molts baixos per les activitats, allotjaments i serveis la qual cosa limita la qualitat de producte que es dóna. Cal que els pallaresos ens creguem que tenim un lloc privilegiat perquè això canviï.

Com perjudica el negoci tenir preus tan econòmics?

Partint de la base que les infraestructures de les empreses d'esports d'aventura al Pallars són de les millors que pots trobar arreu del món, tenir preus baixos ens limita la inversió, tant en infraestructures com en tot el servei que hem de donar als nostres clients. El fet de no reinvertir fa que el servei no sigui el mateix, tot i que he de dir que fem el que calgui perquè no hi hagi un sol client que marxi dient que no ha gaudit de la seva estada al Pallars. Nosaltres com a empresa renovem el material de les nostres activitats anualment, invertim en instal·lacions cada any al voltat d'un 30% del nostre benefici, per poder mantenir aquesta qualitat, i el fet de treballar 365 dies a l'any ens permet fidelitzar una plantilla fixa de monitors.
 
I què hem fet malament perquè passi això?

Un dels errors va ser parlar de ràfting i no del Noguera Pallaresa, la qual cosa ha limitat el creixement de la nostra marca. Al principi tothom venia aquí perquè va ser el primer lloc d'Espanya a organitzar-se activitats de ràfting, però ara a tot arreu diuen que fan ràfting, que en general té una qualitat molt inferior. Hem demanat en diverses ocasions crear la marca turística "Noguera Pallaresa", ja que és un dels únics elements diferenciadors que tenim al Pallars a nivell Europeu, però l'administració no ens ha escoltat en aquesta reivindicació que entenc que algun dia arribarà i estic segur que farà que la gent vulgui venir a la Noguera Pallaresa a conèixer-lo i no només a fer ràfting. Això ja passa en altres rius com són el Colorado (EUA) o el Nil Blanc (Uganda).

Caiac, curses de muntanya, expedicions, ràfting, esquí, paddel surf... És important la diversificació en el vostre sector? 

Per nosaltres ha estat imprescindible, el nostre negoci ens ha portat a fer això, ara mateix tenim cinc bases d'activitats, tres al Pallars, una a Andorra (Grandvalira) i una a Vilanova i la Geltrú. Nosaltres ens definim com un operador global d'outdoor. Sense ser globals, ens hagués estat difícil subsistir. Aquesta diversificació ens ha ajudat a sortir-nos-en prou bé.

Comença la temporada d'hivern, què n'opines de les activitats de la setmana blanca a les escoles?

La veritat és que trobo que és un valor afegit pels nens del Pirineu. Trobo a faltar, però, lligams amb els clubs i amb les empreses, per tal que els nens que tenen aquesta magnífica experiència puguin entendre cap on podran créixer en el món de la neu, ja sigui a nivell de competició o laboral. Penso que als Pallars una de les coses que ens manca és la fixació i creixement de la població i per aconseguir-ho hem de aconseguir generar llocs de treball de qualitat. Les iniciatives com aquesta poden ajudar a aconseguir-ho si entre tots som capaços de fer entendre als més joves que aquí hi tindran oportunitats.