Defensarem el teu vot, no et quedis a casa

A dues passes de les eleccions del 20 de desembre a les corts espanyoles, és un fet recurrent versar sobre quin ha de ser el vot útil en aquestes eleccions. I és innegable que, a hores d'ara, la concurrència en aquesta contesa electoral, té una dimensió diferent que en ocasions passades. El passat 27-S innegablement va marcar un punt d'inflexió en la política catalana. I és en aquest context, que les incongruències es visualitzen. En el sí dels partits unionistes que no volien comptar vots i ara estan fent anar la calculadora a dojo, en els que defensen la unitat d'Espanya a cop de Constitució o proposen reformar-la amb un únic objectiu de recentralitzar l'Estat i liquidar l'autogovern, o en els que emeten un doble discurs segons la ubicació, diferent a Catalunya del que es proclama a la resta de l'estat espanyol. És evident que aquestes propostes polítiques xoquen frontalment amb la realitat que volen obviar o ignorar. I no és per això, perquè ha de servir la política, no és això.

En el bloc de la dreta, PP i C’s defensen un model basat en la supremacia de la unitat d’Espanya i del castellà com a llengua, mostrant poca o nul·la sensibilitat vers la cultura i la llengua catalanes. Els segons volen ocupar l’espai dels primers amb una campanya electoral de disseny en prime time televisiu, on el continent difumina el contingut i emmascara les polítiques de dretes amb pinzellades defensades abans pel PSOE, missatges que confonen molts dels seus votants, convençuts erròniament de que es tracta d’una opció d’esquerres. 

Unió defensa un concert econòmic que no sona ni amb amplificador, en un moment en que el federalisme i la defensa d’un model d’encaix amb Espanya ja han fet figa, i continua justificant la inexistent la voluntat a l’altra banda d’escoltar, entendre, i acceptar la realitat dels catalans, sense adonar-se de que ja han perdut el darrer tren. 

Pel que fa al front d’esquerres, més pendents del que passa a l’estranger –Veneçuela, Grècia- que a casa, d’una banda costa de creure que el PSOE etzibi contra l’immobilisme, tot i haver actuat amb connivència amb les polítiques liberals de la dreta i d’haver perdut els valors de la democràcia que tant havien defensat de bell antuvi, i proposi com a solució per la qüestió catalana, traslladar el senat a Barcelona. El senat a Barcelona! En el llenguatge on apoyar i cepillar són sinònims, i on entelèquia equival a dos milions de persones, no hi ha espai per a l’esperança. És clar que no han entès res! 

D’altra banda, aquells que practiquen el dimorfisme polític, defensen la capitalitat de Madrid i es permeten frivolitzar tractant de descuit no fer cap menció al referèndum català en el seu programa electoral, defensen que el seu model és el que no té por de votar i comptar vots, tot oblidant-se que a les eleccions del 27 de setembre van ser ells qui van tenir por de decidir i no van voler ser comptats. I amb aquesta estratègia pretenen perllongar en el temps l’agonia d’un poble que pateix. 

L’estat espanyol ha comès greuges socials, financers, territorials, d’infraestructures, ambientals, culturals i educatius molt greus vers Catalunya. I després de 10 anys d’involució democràtica, de laminació de drets i llibertats i de posar en risc el benestar de les persones, sabem què és picar ferro fred. El nostre poble ha decidit, i hem iniciat el camí per culminar el procés per a fer la República de les persones lliures i iguals. Esquerra Republicana de Catalunya es presenta com a eina útil per a defensar a Madrid la voluntat del poble català i la sobirania de les institucions catalanes. Amb un full de ruta inequívoc que marca un destí, la independència, i uns objectius clars a assolir. Volem fer un nou país net i just, una nova socialdemocràcia, una societat del benestar avançada, diversa, inclusiva i cohesionada, un país territorialment equilibrat i sostenible, amb una economia competitiva de base exportadora i industrial i unes polítiques agràries justes, on tothom pugui guanyar-se la vida.

La participació a les urnes serà el reflex de que la societat és democràticament madura, i que vol veure respectada la seva voluntat i les seves institucions. Perquè aquesta contesa, no va de llengües, ni de banderes, ni d’obviar una part de la població. En aquestes eleccions votarem dignitat, esperança, respecte, benestar, igualtat, fraternitat, llibertat. El 20-D, som república!

Xavier Eritja
Cap de llista al Congrés per ERC-Catalunya Sí