Presentat el llibre sobre «Els camins històrics del Pallars Jussà»

Unes noranta persones han assistit aquest divendres a la tarda a la presentació del llibre Els camins històrics del Pallars Jussà, obra dels autors Miquel Bailac i Jacinto Bonales. El llibre és el tercer volum de la Col·lecció beca Mossèn Jesús Castells, i correspon a la 3a edició de la beca del mateix nom, celebrada l'any 2013. Han acompanyat els autors el president del Consell Comarcal, Constante Aranda; l'alcalde de Tremp, Joan Ubach; el representant de l'IDAPA, Arcadi Castilló; i l'editor del llibre, Francesc Prats, de Garsineu Edicions.

El llibre consta de més de 5.000 quilòmetres corresponents a prop de 900 camins georeferenciats dins el marc territorial del Pallars Jussà, balanç d'un any de recerca. I és que l'anàlisi documental, cartogràfic i fotogràfic, unit al treball de camp, ha portat els investigadors a reconstruir l'entramat viari històric de la comarca del Jussà i a localitzar al voltant d'un miler de camins rals, cabaneres i senders que podrien arribar als 7.000 quilòmetres de recorregut. Uns camins que a principis del segle XXI s'han perdut per l'abandó causat per la modernitat, per la mecanització i la motorització de l'agricultura i per les polítiques de repoblació forestal de la segona meitat del segle XX.

Resultats de l'estudi

L'estudi que es presenta ha begut de nombroses fonts documentals, si bé la principal procedeix de l'Arxiu Comarcal del Pallars Jussà. La seva anàlisi ha permès conèixer la jerarquització de la xarxa viària que els autors anomenen "tradicional" tot referint-se als camins d'origen medieval -amb bases, però, anteriors- que van estar en ple ús fins la culminació del procés de construcció de carreteres i camins veïnals aptes per a la circulació rodada a mitjans del segle XX.

Així distingeixen perfectament els camins generals, és a dir, els grans eixos viaris que travessaven la comarca, entre els quals destaquen el camí Reial del Pallars, el General d'Urgell, el de la Ribera, el d'"anar a Aragó", el dels Seminaristes o el de la Muntanya Xica, per citar-ne alguns. I també els camins comarcals, els que servien per unir pobles i els camins d'àmbit estrictament local que i que il·lustren com s'estructuraven econòmicament els termes de les àrees prepirinenca i pirinenca.

L'estudi mostra que si bé el traçat d'aquests camins es va conservar al llarg de segles, la seva funció no sempre va ser la mateixa. Les cícliques avingudes dels rius -especialment a partir del segle XVII-, els canvis en els pols d'atracció econòmica o la incidència de les epidèmies que van fer desaparèixer diferents poblacions, van incidir directament en la jerarquització de camins i en l'ús de diferents àrees del territori.

Càrregues impositives a la circulació de mercaderies i persones com els pontatges, la lleuda, els peatges o el "ral del batlle" també van influir en la decisió de traginers, venedors ambulants i pastors transhumants per utilitzar un camí o un altre, cosa que han fet, al llarg dels segles, que variés la ruta dels principals camins. A tall d'exemple, el "camí ral" per anar a Barcelona passava per totes les poblacions de la Conca Dellà quan, en realitat, eren diferents camins que convergien al Pas Nou o a Comiols evitant travessar una o altra població de la Conca. Si els impostos influïen en l'elecció del camí, a la inversa, els camins també van influir sobre els pobles, especialment quan el comerç es dinamitzava, com s'esdevingué al segle XVIII: quan l'increment dels intercanvis afavorí l'esclat d'hostals comunals que van sorgir en el recorregut de les principals vies.

L'estudi també centra la seva atenció en el procés de modernització, és a dir, en com es va construir la xarxa de carreteres a la comarca, des dels camins artillers de principis del segle XVIII i l'aprovació de la primera carretera el 1783 fins tot el seguit de plans de carreteres estatals i de camins veïnals projectats a partir de 1848 i que, en el darrer quart del segle XX va connectar els pobles de la comarca a la xarxa principal de carreteres