Com cada primer diumenge d'agost, centenars de catalans i occitans han ascendit des d'una banda i altra banda del Pirineu fins al cim de Salau (2.010 metres) com ho havien fet anys enrere els seus antecessors per travessar la frontera. Aquest pas natural ha estat sempre un espai d'intercanvi tot i la dificultat d'accés i durant la guerra va ser també un pas d'exili. Per això, des de fa ja 26 anys el Cercle d'Agermanament Occitano Català (CAOC) organitza un aplec al capdamunt del Port de Salau, per recuperar els vincles entre els dos territoris. Durant la trobada s'isen les banderes catalana i occitana i s'intercanvien formatge occità i vi català, entre d'altres.
La presidenta del CAOC, Núria Bayó, ha explicat que la Pujada al Port de Salau és una festa de germanor i bon humor en què hi participa cada any més gent (gairebé un miler de persones), que porten menjar i beure i el comparteixen cantant i ballant llaços culturals i expressions folklòriques de les seves tradicions, a més de 2.000 metres d'alçada. La trobada acaba amb una gran rotllana i cantant l'hora dels adéus.
"És una festa molt maca", explica Bayó, ja que "tenim moltes coses en comú" com ara noms tant de pobles com de cognoms familiars. A Occitània, per exemple, hi ha sis pobles que es diuen Vic, també hi ha molts Vilafranques i Vilanoves. "Ells han hagut d'emigrar molt per les persecucions religioses i al Maresme hi ha pobles sencers que han estat poblats fa un parell o tres de segles per occitans", diu Bayó, que afegeix que cognoms com ara Aymerich o Codina són occitans.
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi
