L'independentisme fa un pas endavant «in extremis»

El "fil d'esperança" que divendres mantenia el president de l'ANC s'ha convertit, contra tot pronòstic, en un acord in extremis per desbloquejar la investidura. No és la primera vegada ni molt menys que succeeïx un fet similar en el procés sobiranista però en aquesta ocasió sí que sembla impossible. Aquest diumenge, al vespre, a poques hores –o minuts- perquè expiri el termini, Carles Puigdemont es convertirà en el 130è president de la Generalitat.

A mesura que avançava la jornada anaven transcendint notícies que Junts pel Sí i la CUP estaven acostant posicions. L'acord, després de "no" definitiu dels "cupaires" a Artur Mas, passava indefectiblement per un "pas al costat" de l'actual president en funcions. Al llarg del dia han sonat diversos noms –Muriel Casals i Neus Munté semblaven inicialment els que tenien més opcions- però al migdia ha acabat transcendint el de Carles Puigdemont, alcalde de Girona i president de l'Associació de Municipis per la Independència. Curiosament, pràcticament no havia aparegut en cap travessa en els darrers mesos, a diferència de Raül Romeva, Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Carles Viver i Pi Sunyer així com les mateixes Casals i Munté.

Ja en els minuts posteriors a l'anunci de l'acord –que oficialment ha realitzat el mateix Artur Mas- ja s'ha iniciat una lluita pel relat. En aquest sentit el president en funcions s'ha mostrat força dur amb els "cupaires" per tercera vegada aquesta setmana i ha explicat que dos diputats de la formació de l'esquerra independentista "s'integrarien en la dinàmica parlamentària de Junts pel Sí". L'objectiu és garantir l'estabilitat i, de fet, els "cupaires" també s'han compromès a "No votar en cap cas en el mateix sentit que els grups parlamentaris contraris al procés o el dret a decidir quan estigui en risc l'esmentada estabilitat".

Des de la CUP, per la seva banda, s'ha fet certa autocrítica per la "bel·ligerància" mantinguda en les darreres setmanes. Això sí, han volgut insistir que mantindran un grup amb deu diputats –al llarg del dia diverses filtracions periodístiques havien arribat a parlar d'abandonar parcialment el Parlament- i que els dos parlamentaris que dimiteixin continuaran vinculats al grup però sense l'acta. De moment però, no han aclarit qui assumirà el sacrifici, malgrat que s'havia donat per fet que serien Anna Gabriel i Josep Maria Busqueta.

Posteriorment, les executives de CDC –amb Mas i Puigdemont arribant plegats- i ERC han aprovat l'acord. Formalment, només manca el "sí" del consell polític de la CUP que se celebrarà diumenge al matí. A la tarda, lluita contra-rellotge per tenir president abans de la mitjanit. A les quatre s'ha convocat una junta de portaveus i una hora després començarà un ple absolutament extraordinari en un diumenge que tornarà a ser un "dia històric".
 
Mas se centrarà en "refer" CDC

CDC tenia sobre la taula un difícil dilema: sacrificar Artur Mas o anar a unes eleccions al març amb perspectives molt difícils. A més, sense la possibilitat de refundar el partit a partir del febrer com tenien previst. Precisament "refer" CDC i "l'espai polític que representa" serà la tasca a la que es dedicarà a partir d'ara Artur Mas que deixarà el Govern. "No em retiro de la política", ha assegurat. Tanmateix, no ha aclarit si continuarà com a diputat. Fer-ho, suposaria perdre la condició d'aforat en ple procés judicial per la consulta del 9-N.

L'acord pot accelerar la constitució del govern espanyol

L'acord in extremis suposarà que es posi en funcionament un Govern que té l'objectiu de fer la independència en 18 mesos. Carles Puigdemont es convertirà en president mentre que a La Moncloa Mariano Rajoy ho continua sent en funcions. L'executiu espanyol ha reaccionat ràpid amb un dur comunicat on ha advertit a les forces sobiranistes que "no hi ha majoria parlamentària que pugui justificar actes il·legals".

Curiosament, en el mateix text ha fet una apel·lació als partits espanyols per tal d'aconseguir constituir un govern que "garanteixi l'estabilitat i la capacitat per defensar amb solvència i eficàcia el dret de tots els espanyols a decidir sobre el seu país i fer front al desafiament independentista". És probable que l'acord a Catalunya acceleri la possibilitat d'una gran coalició a nivell estatal i que eviti la repetició dels comicis.