Els municipis de muntanya estudiaran mesures per evitar la «desertització»

El II Congrés de l'Associació Espanyola de Municipis de Muntanya abordarà a Lleida mesures per evitar la "desertització" d'aquestes zones, sobretot a través del foment de l'emprenedoria i la creació d'indústries. La trobada se celebrarà el 12 de febrer en el marc de la 3a edició del Saló de l'Esport i Turisme de Muntanya i reunirà un centenar de representants locals de tot l'estat. El president de l'associació, l'aranès Francesc Boya, ha remarcat una dada per alertar de la situació actual: si a mitjans del segle 20 vivien a les 84 comarques de muntanya de l'estat el 15% de la població, ara aquest percentatge és del 0'70%, 1,5 milions de persones.

Després de la primera edició del congrés que es va fer l'any passat a Astúries, per a aquesta segons edició l'Associació espanyola de Municipis de Muntanya (esMONTAÑAS) ha escollit com a seu de la trobada la ciutat de Lleida i com a lema "Oportunitats i reptes de la muntanya del futur". L'entitat va néixer l'octubre del 2013 i, segons el seu president, després d'una etapa de "queixa constant i permanent" per fer sentir les reivindicacions d'aquests territoris en matèria d'infraestructures, serveis socials o noves tecnologies, ara toca passar a la fase de la "proposta" per avançar cap a solucions que posin fi a la despoblació del 40% del territori estatal.

Un dels projectes que l'associació presentarà la congrés és el que s'ha batejat com a "Smart Mountains", un itinerari d'emprenedoria específic per a zones de muntanya. I és que, segons Boya, aquesta és una línia que es considera clau per revitalitzar un territori on el sector primari ha anat molt a la baixa i que ha perdut algunes de les poques indústries que encara tenia durant els anys de crisi. "Hem de tenir un projecte clar que sigui multifuncional; a les comarques de muntanya no serveix només tenir polítiques agràries perquè l'agricultura representa només el 10% de la seva economia, per tant, necessitem polítiques que permetin implantar-hi també algun tipus d'indústria", ha remarcat.

D'altra banda, l'altre gran objectiu és que els territoris de muntanya guanyin pes als pressupostos de les administracions públiques, tant al del govern de l'estat com de les comunitats autònomes, ja que actualment se senten clarament maltractats. En aquest sentit, el president de l'associació ha explicat que volen teixir complicitats amb el món urbà mitjançant un compromís ferm dels municipis muntanyencs amb el manteniment del patrimoni cultural i natural i la lluita contra el canvi climàtic.

Ha de ser la manera, segons Boya, que des de les ciutats es reconegui la importància de les zones de muntanya i puguin rebre el finançament adequat per sortir d'una situació que ha qualificat de "molt crítica". El president de l'Associació també ha recordat que l'estat espanyol és l'únic d'Europa on la muntanya perd població.

Per la seva banda, l'alcalde de Rialp i diputat provincial, Gerard Sabarich, ha confirmat que la principal preocupació d'aquests territoris és oferir oportunitats de feina per als joves "ja que actualment es dóna la circumstància que quan més formats estan menys possibilitats tenen de desenvolupar-se laboralment a les comarques de muntanya, i cal revertir aquesta situació". Sabarich ha recordat també que 96 dels 231 municipis lleidatans pertanyen a zones muntanyenques.