El cel del Montsec gaudeix d'unes condicions excepcionals. Foto: Celístia Pirineus
El mapa de contaminació lumínica de Catalunya que pretén dur a terme la
Direcció General de Qualitat Ambiental (DGQA) s'elaborarà seguint les bases teòriques i la metodologia d'una tesi sobre el cel del Montsec i, per extensió, de bona part de la demarcació de Lleida. L'autor del treball acadèmic és el director científic del Parc Astronòmic, Salvador Ribas, que l'ha defensat a la
Universitat de Barcelona. L'estudi certifica els bons resultats de la renovació de l'enllumenat dels municipis de la serralada per reduir-ne l'impacte.
Segons ha informat la Delegació del Govern a Lleida, els treballs de recollida de dades científiques que ha realitzat Ribas per a la seva tesi doctoral a la zona Starlight del Montsec, la seva àrea perimetral, la plana de Lleida i indrets del Pirineu com la Vall Farrera, la Vall de Cardós i la Vall d’Àneu, s'han portat a terme en el marc de les campanyes d'avaluació de la qualitat del cel nocturn de Catalunya que promou des del 2012 la Direcció General de Qualitat Ambiental (DGQA), adscrita al departament de Territori i Sostenibilitat. Alhora constitueixen les primeres passes de la confecció del mapa de contaminació lumínica.
Per tal de poder avaluar la qualitat del cel i recollir dades de contaminació lumínica, el Servei de Prevenció i Control de la Contaminació Acústica i Lumínica de la DGQA, en col·laboració amb el
Parc Astronòmic Montsec, ha posat en funcionament les primeres cinc estacions fixes a Catalunya de mesurament continu de la qualitat de cel, quatre de les quals s'han ubicat en territori lleidatà (Centre d'Observació de l'Univers del Montsec, a Àger; Observatori Astronòmic del Montsec, a Sant Esteve de la Sarga; Balaguer i Lleida ciutat) i la cinquena, a Barcelona. En breu entraran en servei quatre noves estacions fixes a Catalunya.
Els municipis del Montsec, adaptats i sense afectació lumínica
L'estudi de Ribas sobre el cel del Montsec ha confirmat la seva qualitat excel·lent a la zona de Reserva Starlight i bona a la de Destinació Turística Starlight. El treball ha fet palès que els municipis i nuclis de la zona del Montsec que en el transcurs dels darrers anys han adaptat el seu enllumenat no presenten pràcticament afectació lumínica al seu entorn.
Des de fa una dotzena d'anys la DGQA, el que fou Consorci del Montsec, els consells comarcals de la Noguera i el Pallars Jussà i els ajuntaments han actuat en col·laboració per substituir els vells enllumenats dels pobles per altres de darrera generació sense emissió cap a dalt (els pàmpols de les lluminàries no poden emetre més del’1% de la llum cap al cel) i amb colors i tipus de llums menys contaminants lumínicament, com és el cas dels llums de vapor de sodi o LED ambre (ambdues de color ataronjat).
La inversió en els recanvis fins al moment supera els dos milions d'euros, la meitat dels quals han estat subvencionats per la Generalitat. El Departament de
Territori i Sostenibilitat convoca periòdicament subvencions per a actuacions d'ordenació ambiental de la il·luminació exterior adreçades als ajuntaments, entitats municipals descentralitzades i consells comarcals. Les ajudes concedides el 2015 arriben al mig milió d'euros.
El Parc Astronòmic del Montsec, sota el cel estrellat. Foto: Jordi Bas/StarLight Initiative
En els propers mesos es coneixerà si les mesures correctores aplicades per l'Ajuntament de Lleida han aconseguit reduir els efectes de la seva il·luminació sobre l'entorn, després de constatar que alguns pols d'il·luminació de la capital del Segrià perjudicaven el cel del Montsec, una zona que té la màxima protecció contra la contaminació lumínica.
Montsec, màxima protecció contra la contaminació lumínica
El fet que la base científica per al desplegament de la normativa catalana en matèria de regulació de les característiques lumíniques ambientals s'hagi desenvolupat a través d'investigacions efectuades sobre el cel del Montsec reforça la serralada com a "punt de referència", una figura que preveu l'administració catalana de màxima de protecció específica contra la contaminació lumínica a la qual opten les zones d'especial valor astronòmic, que li va ser reconeguda fa tres anys per la Generalitat. La delimitació del punt de referència del Montsec inclou 16 municipis, amb una superfície de 1.600 km2.
Catalunya va aprovar el 2001 la primera llei autonòmica de tot l'Estat en matèria d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn. El 2015 va entrar en vigor el nou reglament de contaminació lumínica, l'aplicació del qual incorporarà les eines d'avaluació de la contaminació lumínica i la seva evolució desenvolupades en les investigacions de Ribas per poder determinar amb major precisió millora o degradació del cel nocturn.
La tesi doctoral s'ha realitzat a la Universitat de Barcelona i és la primera que se centra en contaminació lumínica en aquest centre. També és la primera tesi a Catalunya en aquesta matèria que es planteja des de l’àmbit de la Física. Les anteriors que tractaven aquests temes ho han fet des de la vessant luminotècnica.
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi
