​Quan l'ós bru entra a l'escola

On són ara les persones que seran ramaders, agricultors o gestors del turisme d'aquí a 30 anys? A l'escola. On són ara els que prendran futures decisions polítiques, econòmiques i socials sobre el nostre territori? A l'escola.

Per això no és banal l'educació que rebran en el seu itinerari escolar. Però educar no vol dir adoctrinar. Educar, que ve del grec educere, vol dir treure el millor de cada persona. Vol dir preparar perquè siguin competents en allò que voldran fer i en la professió que els permetrà guanyar-se la vida. I com diu Bunk, pedagog expert en competències, per ser competent cal tenir coneixements i habilitats, saber ser autònom per resoldre problemes i participar en la gestió de l'entorn. 

Nosaltres volem persones competents. Perquè això sigui possible, cal que ara a les escoles donem coneixements sobre el seu entorn, aprofitant la figura de l'ós bru, però sempre integrada a la realitat del territori. I despertar l'esperit crític perquè sàpiguen prendre decisions amb autonomia. 

Per això en el programa educatiu que desenvolupem dins el projecte PirosLife, l'ós bru només és l'excusa per tenir coneixements del territori, inclosos els aspectes generals de l'hàbitat pirinenc. En les activitats es proposa reflexionar sobre l'espai compartit entre totes les persones que viuen al territori, els que hi vénen temporalment a gaudir-lo, i la convivència entre ramats i fauna salvatge. Tampoc descuidem l'aspecte cultural que ens ajuda a entendre d'on venim, per poder decidir millor cap on volem anar.

Aquesta és l’essència del PirosLife Educatiu, que els nens i nenes coneguin i sobretot valorin si val la pena un esforç per al respecte mutu de totes les espècies que formem part del nostre hàbitat, i alhora que entenguin que això no és fàcil, i que certament calen polítiques i recursos per a una convivència efectiva. Però també han de saber que això, a dia d’avui, ja s’està fent, tot i que segurament també n’hem d’aprendre per arribar millor a totes les sensibilitats que desperta la nostra fauna salvatge.

Actualment estem col·laborant a través del Departament d'Ensenyament amb les escoles de Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Vall d'Aran, Alta Ribagorça amb el Camp d'Aprenentage de les Valls d'Àneu en l’elaboració de la proposta didàctica. En aquest sentit, ens fem ressò de l'article de Joan Guitart d'Unió de Pagesos publicat en aquest diari, per convidar-lo a participar amb l'equip docent per incorporar totes aquestes sensibilitats al projecte. Només sumant podrem donar als nostres infants la visió global que necessitaran en el futur, quan prenguin decisions.

Finalment, m'agradaria que, quan preguntem a un nen o nena quin és el seu animal preferit, me’n digués qualsevol dels que habiten a l'entorn pirinenc, sigui de fauna salvatge o domèstica, en lloc de nomenar els de la selva o d'altres indrets del món, molt més allunyats. Podria ser un bon indicador que estem educant bé els futurs gestors del nostre territori.

Sofia Isus Barado
Pedagoga, professora de la Universitat de Lleida i responsable de la part educativa del PirosLife.