Marta Boleda: «Guanyar el premi Vent de Port et puja bastant l'ego»

Marta Boleda és veterinària. Les ganes que tenia, des que era universitària, de treballar amb vaques i cavalls, la va portar a instal·lar-se a Pobellà, a la Vall Fosca. Tot i que ja fa disset anys que hi viu, diu que li falten cinc per sentir-se pallaresa. Boleda és la guanyadora del Premi Vent de Port 2015, que organitza l’entitat trempolina La Casa del Sol Naixent. Amb ella parlem d'Un pla perfecte, el conte que l'ha portat a guanyar els 2.100 euros de premi.  

Marta, si et dic que ets la primera pallaresa en guanyar aquest premi, què et ve al cap? 

Doncs em resulta estrany, perquè el Pallars és un territori de bons escriptors. Que ja hi hagi un guanyador de la terra pot ser un al·licient perquè els pallaresos s'animin a escriure i a llençar-se de cap, que és el que vaig fer jo. 

De què tracta Un pla perfecte? 

El conte és sobre una família que planeja abandonar el padrí en una gasolinera, aprofitant que té Alzheimer, per poder marxar tranquil·lament de vacances. No et puc explicar res més o et desvetllaré el final!

Tot i ser un tema delicat l'abandó de la gent gran, al conte hi trobem un toc d'humor.

Sí, les coses més bèsties de la vida s'han de prendre sempre pel costat positiu. De fet, la història és molt dramàtica. Si t'ho mires fredament és molt xungo abandonar els padrins per poder anar-te'n de vacances, però estic convençuda que com la família del conte n'hi ha moltíssimes. Potser no ho diuen, però sí que ho pensen. Per sort no és el meu cas! 

Com se t'acut escriure aquest conte? Hi ha una història al darrere?

Cap ni una. Sempre he tingut moltes idees que em ballen pel cap, però em costa ordenar-les per escriure-les. Pot semblar fort, però aquest conte el vaig escriure a l'estiu, quan feia substitucions a l'escorxador d'Isona. En les hores que tenia lliures aprofitava per donar-hi voltes. El vaig escriure en tot l'agost i el vaig presentar en l'últim moment. 
 
Què et porta a presentar el conte al premi Vent de Port?

Vaig valorar que fos un concurs de la comarca. És veritat que hi ha molts premis literaris, però tampoc m'he interessat a buscar informació. No se m'acudiria presentar-lo al Premi Planeta! De fet, tampoc buscava guanyar el premi, només participant-hi ja estava contenta. 

Així, no t'esperaves guanyar-lo?

Ni guanyar-lo, ni quedar finalista. Mai vaig pensar que el meu conte pogués agradar tant al jurat com per quedar primera. I més, veient en edicions anteriors que s'hi havien presentat escriptors amb força renom. Hi ha una anècdota curiosa: quan es va anunciar que havia guanyat es va posar en contacte amb mi en Joan Pinyol, un escriptor conegut que ha guanyat alguns concursos literaris. Em va dir que feia sis anys que quedava finalista, però que encara no havia guanyat. Em va saber una mica de greu, segur que ell ha escrit contes més bons. 

Com et vas assabentar que havies guanyat?

Recordo que estava en una reunió a la Seu d'Urgell quan em van trucar per anunciar-m'ho. Primer no m'ho vaig creure, pensava que eren els meus amics que m'estaven prenent el pèl. Durant el viatge de tornada hi vaig estar rumiant i, de fet, vaig trigar en anunciar-ho a casa, perquè encara no ho tenia del tot clar. Després, quan ho vaig assimilar em va fer molta il·lusió.

Quan fa que escrius?

Doncs des de ben petita, quan a l’escola organitzàvem els Jocs Florals i concursos literaris. Sempre he tingut moltíssimes idees i quan al meu cap agafen forma, les escric. Si escrit queda malament, doncs queda malament, cap problema; i si m'agraden, miro de guardar-les i presentar-les.
 
Era el primer cop que t'hi presentaves? 

No, aquest és el tercer. Els altres dos contes suposo que no van agradar tant. Sóc una mica escalabrosa, un relat tractava sobre un assassí en sèrie i l'altre sobre suïcidis. 

Que hagis guanyat és una prova que no cal ser escriptora per escriure bé. Tu ets veterinària. 

Sí, sóc veterinària a temps complert. Però en l'àmbit rural, així que em passo molt de temps en cotxe, temps que aprofito per pensar. A més, entre tantes muntanyes la ràdio no s'agafa sempre, així que per no avorrir-me dono tombs a les meves idees. És cert que és important saber una mica de tot, no només del que un s'hi dedica, per molt que m'agradi ser veterinària. 

El premi són 2.100 euros. 

Aquest estiu farem unes bones vacances!