​La central hidroelèctrica de Talarn compleix 100 anys

Demà dimecres, 2 de març, la Central Hidroelèctrica de Talarn complirà el centenari de la seva posada en funcionament. Per aquest motiu, Endesa ha obert les portes avui als mitjans de comunicació per mostrar com la instal·lació manté l'essència dels pioners que la van impulsar, la Light and Power Company, coneguda com La Candenca. La central està ara totalment digitalitzada i modernitzada de manera que es pot controlar a distància des de Lleida, segons ha explicat el responsable de centrals del Baix Pallaresa, Lluís Tohà.

Amb 82 metres d'alçada la presa de la central va ser la més alta d'Europa l'any 1916. Per construir tot el conjunt van arribar més de 10.000 homes al Pallars en el que va suposar una autèntica transformació d'una societat rural que en aquells moments patia una profunda crisi econòmica i el despoblament. La construcció, que es va iniciar l'any 1911 amb l'obtenció dels permisos, va finalitzar el 2 de març de 1916 amb l'entrada en servei del primer grup turbina-alternador.
 
Tohà, ha explicat que la de Talarn és una central que pot produir anualment l'energia que consumeixen 44.000 habitatges amb quatre persones (119.086 MWh). Això és així des de fa 100 anys, quan es va posar en funcionament i avui en dia encara conserva aquella essència amb "la carcassa de les màquines" original, tot i que la central està modernitzada i digitalitzada fins al punt que no cal que ningú hi estigui treballant in situ. Segons Tohà, amb aquesta modernització s'estalvien unes 12.000 tones de CO2 anualment i el turisme es pot beneficiar de la instal·lació amb la regulació que permet de l'aigua tota la infraestructura hidroelèctrica a l'hora de practicar esports d'aventura o subministrar els càmpings.

"Hem volgut mantenir un respecte als nostres avis", remarca Tohà, i per això la central conserva aquell esperit que els responsables d'avui en dia esperen que perduri durant 100 anys més. Quan el 2 de març de 1916 va sortir el primer quilovat de la central, aquest va servir per alimentar els tramvies de la ciutat de Barcelona. Però aquelles necessitats han canviat i ara l'energia que es fa a Talarn es fa per al sistema elèctric en general. Avui en dia, Endesa té centrals que multipliquen per cinc la producció d'aquesta central.

La presa més gran d'Europa

L'altra peça fonamental que complementa la Central de Talarn és la presa del pantà de Sant Antoni, que quan es va construir va ser la més alta de tot Europa amb una alçada de 82 metres. La seva funció és contenir l'aigua que hi ha a l'embassament, de 204 hectòmetres cúbics, entre la Pobla de Segur i Tremp, amb una llargada de 12 quilòmetres i una amplada que en alguns punts arriba als 4 quilòmetres.
 
La central no només produeix energia de forma sostenible amb l'aigua de l'embassament sinó que actua com a reguladora global de les conques del Noguera Pallaresa i el Segre. Tots els litres d'aigua que hi passen tornaran a fer-ho per diverses centrals que hi ha aigües més vall com les de Camarasa i Seròs fins arribar a l'Ebre. 

Més de 10.000 homes que van canviar una societat rural en decadència

La coordinadora del Fons Històric d'Endesa, Vanessa López, ha explicat que uns 10.000 homes arribats d'arreu es van desplaçar fins al Pallars Jussà per treballar en la construcció de la presa, la central i el sistema hidroelèctric que es va impulsar des dels estanys de la Vall Fosca per fer electricitat de la mà de la Canadenca, fundada per Fred Stark Pearson, que va ser convençut per l'enginyer barceloní, Carlos Montañés, de les possibilitats de la zona.

Segons López, el territori on van arribar aquests treballadors era "pràcticament verge", amb un despoblament agreujat per la profunda crisi econòmica que es patia a principis de segle XX. Tota aquesta gent necessitava allotjament i serveis per poder suportar les condicions climàtiques "dures" de la zona a l'hora de treballar a l'obra. És per això que van ser especialment fortes les epidèmies de grip, agreujades per jornades laborals que duraven 12 hores. Més tard, quan es feia la presa de Camarasa els treballadors van aconseguir millores laborals gràcies a les vagues que van fer. 
 
La transformació es va materialitzar amb la construcció de carreteres per fer l'obra, inexistents fins llavors, i també amb l'adopció de costums americans de la mà dels enginyers de la Canadenca com els clubs socials o el consum d'alcohol com el whisky.