El Govern crearà una nova direcció general de Polítiques de Muntanya

El consell de govern del dia 15 de març aprovarà la creació de la nova direcció general de Polítiques de Muntanya. Ho ha anunciat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, des de Rialp, on aquest dissabte ha acabat un periple de dos dies pel Pirineu.

Segons Puigdemont, "això és important perquè som conscient que hi ha algunes reivindicacions que es poden satisfer millor si existeix un canal qualitatiu de diàleg que flueixi bé", i ha afegit que, "a part de la delegació territorial i de la presència dels consellers al territori, és rellevant que pugui existir una direcció general que ausculti de manera molt sensible els problemes i les demandes que té aquest territori".

Puigdemont ha afegit que la nova direcció general és un instrument que necessita tant el territori com el Govern perquè "ens ajudi a desenvolupar els compromisos que adquirim i que tenim ganes d'adquirir perquè tot el territori del Pirineu senti que el Govern està al seu costat i perquè necessitem també que aquest territori estigui al costat del país" des del punt de vista de "la cohesió social i l'equilibri territorial com també en el procés de futur que tenim plantejat i que he comprovat que compartim profundament".

De fet, en el discurs que el president ha fet a l'Ajuntament de Rialp, on la sala de plens s'ha omplert de gom a gom, ha convidat tothom a implicar-se en el procés participatiu per fer una constitució catalana. "Tot allò que puguem dir de com volem gestionar i governar la muntanya ho heu de dir sobretot vosaltres", ha afirmat.

D'altra banda, el president de la Generalitat també ha refermat la intenció de tirar endavant una nova llei de Muntanya, que substitueixi la del 1983 perquè "som conscients que ha quedat petita, sobretot han fet que es quedi petita els esforços del territori, que ha lluitat contra el determinisme que assenyalava el mapa; la gent s'ha encarregat de superar alguns marcs i reclamar una atenció que els hi devem".

En aquest sentit, ha afegit que "el futur del Pirineu passa perquè es creïn oportunitats i en alguns casos això depèn de les infraestructures". Sobre aquest aspecte, Puigdemont ha assenyalat que "en allò que pertany al Govern de la Generalitat les infraestructures estan en marxa, tristament no poden dir el mateix en allò que pertany al Govern de l'estat". El president ha situat la Bonaigua com un punt prioritari d'actuació pel que fa a les comunicacions viàries, amb una inversió compromesa d'1,5 milions per a mesures antiallaus i la voluntat de millorar la carretera "en tres exercicis i que representarà una inversió important".
 
També ha recordat el compromís amb la millora de la C-14 a la zona dels Tres Ponts, a Organyà (Alt Urgell), que ja va anunciar aquest divendres a la Seu d'Urgell, sempre donant per fet el seu executiu podrà tirar endavant uns nous pressupostos.

Però més enllà de les infraestructures, el president també ha dit que les oportunitats es poden crear amb "accions que, en el segle XXI, busquin el rol que poden jugar territoris com el Pallars en la industrialització d'aquestes zones de muntanya en una Catalunya moderna". Precisament aquestes declaracions les ha fetes des de la seu de l'empresa Fustes Sebastià de Rialp, especialitzada en la construcció de cases de fusta d'alta eficiència energètica.

Puigdemont ha dit també que ha volgut prioritzar les seves primeres visites al territori com a president a "aquelles parts del país que ens envien clams d'atenció", com el Pirineu. Per tant, ha dedicat el seu periple per la Cerdanya, l'Alt Urgell i el Pallars Sobirà sobretot a "escoltar, prendre notes i anunciar alguns compromisos que el govern que presideixo està en condicions d'adquirir i de satisfer".

La jornada d'aquest dissabte ha començat amb una visita a l'Ajuntament de Sort. Després ha presidit un consell d'alcaldes del Pallars Sobirà i finalment s'ha desplaçat a Rialp per visitar l'Ajuntament i l'empresa Fustes Sebastià.

A l'Ajuntament de Rialp el president ha intercanviat unes paraules amb Joaquim Farrero, un dels germans Farrero que es van fer famosos per haver donat 700.000 euros per a la construcció de pisos tutelats per a la gent gran al municipi. L'edifici s'està acabant d'enllestir i l'alcalde, Gerard Sabarich, l'ha convidat a tornar per a la inauguració.