Quins són els millors mesos per fer curses de muntanya?

Durant els últims mesos s’han realitzat nombrosos estudis a les carreres de muntanya que es fan a la Sierra de Guadarrama, al Sistema Central. L’equip que ha realitzat aquestes investigacions està format per professionals de diferents sectors, tals com personal de la Universitat Autònoma de Madrid, agents forestals, àrbitres de curses i naturistes i biòlegs especialitzats en l’àmbit de Guadarrama.

L’objectiu d’aquesta recerca es basa en identificar quines són les afectacions que les curses de muntanya tenen cap al medi ambient, per així poder-les minimitzar i controlar en un futur. La Federació Madrilenya de Muntanyisme ha apostat d’aquesta manera per aquesta vessant responsable amb l’entorn.

En cada cursa analitzada es va seguir la mateixa metodologia, fent un inventari ambiental de la zona, amb especial atenció cap a les espècies protegides i fent una descripció de la cursa i dels impactes i l’erosió que aquesta provoca.

En cada prova, es van establir unes Zones de Sensibilitat Ambiental (ZSA), en les quals hi havia alts valors de conservació, i aquí és on es van concentrar els esforços per disminuir l’impacte que els corredors poguessin fer al passar-hi. Es van fer també diferents inventaris de les zones que quedaven més degradades. A partir d’unes taules de verificació ambiental que es van realitzar posteriorment, es va poder realitzar una revisió de com quedaven els diferents terrenys en un dia de competició.
 
Com a conclusió de totes aquestes investigacions, es van acordar una sèrie de millores que es podrien dur a terme en les curses de muntanya per evitar danys en el medi ambient. Es va veure, primerament, una menor afectació de l’entorn en les curses fetes fora del període de reproducció de la flora i la fauna, per la qual cosa es va constatar que la millor època per fer curses s’hauria de comprendre entre els mesos d’agost i febrer.

També es va remarcar que molts dels corriols en els quals es duen a terme les competicions necessiten manteniment i que, per tant, seria bo destinar una  petita quantitat de fons per restaurar-los.

Així mateix, dels estudis es desprèn que els corredors estan poc sensibilitzats en matèria ambiental i es proposa posar l’accent en campanyes informatives sobre aquest tema. Finalment, es recomana senyalitzar les zones on la flora i la fauna puguin ser més sensibles perquè així els atletes vigilin més al transitar-hi.