​Mariona Lloret: «Les peces artesanes no són cares, sinó que valen diners»

Potser molts heu conegut l'Associació Obrador Xisqueta per aquella caravana que fa anys que circula pel Pallars oferint tallers sobre el treball de la llana, donant valor a la nostra raça autòctona d'ovella i sensibilitzant el públic sobre la necessitat d'un consum de la llana sostenible. Doncs bé, aquesta associació nascuda ja fa vuit anys al Pallars Sobirà és molt més que això, és un projecte necessàriament viu i amb el qual són molts els que s'hi identifiquen. La Mariona Lloret Capdevila, enginyera tècnica forestal de formació, n'és una de les principals impulsores i ens explica com han arribat fins aquí i com encaren el futur.
 
Com sorgeix l'Obrador Xisqueta? 

L'Associació Obrador Xisqueta sorgeix d'un projecte més global, en el seu moment anomenat projecte Grípia, el qual va donar lloc a dos projectes vinculats i a l'hora diferenciats: l'Associació Obrador Xisqueta i l'Escola de Pastors de Catalunya, gestionada per l'associació Rurbans. La nostra és una associació que va sorgir el 2008 de persones del Sobirà per cobrir les necessitats dels pagesos, afrontar el relleu generacional de pastors i el repte de la comercialització de la llana perquè recuperés el valor comercial que en el seu moment havia tingut.

En quines condicions es trobava la comercialització de la llana?

Últimament els pastors no sabien què fer-ne, molts cops l'acabaven llençant. Amb Obrador Xisqueta d'una banda se'ls ofereix un preu just per la llana i per altra donar valor a l'ofici de pastor amb activitats de sensibilització tant cap a l'ofici com a les races autòctones i el treball artesà. Potser als pagesos no els hi hem solucionat la vida, els ingressos que els hi proporcionem no són molt grans, però hem donat a conèixer el seu ofici i l'ovella Xisqueta com a raça autòctona del nostre territori, així com també  el treball de les artesanes, formant un col·lectiu de persones del territori que anteriorment treballaven individualment des dels respectius pobles. Al mateix temps es fan tallers per aprendre diferents tècniques de treballar la llana (feltre, filar, tints naturals, teixit...). 

Vau poder trobar artesanes que haguessin treballat aquestes tècniques? 

Algunes de les artesanes, sobretot les teixidores, ja havien treballat la llana com a material però la resta d’artesanes que des d’un inici van començar a formar part del col·lectiu Xisqueta van aprendre diferents tècniques per treballar la llana (filar, feltre, tenyir amb tints naturals). Actualment són elles les formadores i les que donen a conèixer com treballar amb aquest material natural.

La Caravana Xisqueta es va crear per recuperar-les?

La Caravana es va crear per donar a conèixer el projecte Xisqueta arreu, inicialment va ser pel nostre territori, ja que ens vam adonar que ens coneixien més fora d’aquí que no pas aquí, però la Caravana ha rodat per tot el territori català. Es va finançar gràcies a un ajut del Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici que ens va permetre oferir més de 40 tallers gratuïts en l’àmbit del Parc. Va ser una experiència molt reconfortant, vam arribar a poblets on no hi vivia gairebé ningú, donant una mica de vida a aquests raconets de món tant bonics i compartint moments tant amb padrines que havien treballat la llana des de sempre com amb els més xics que les descobrien.

La Caravana, però, també ha tingut molt èxit entre el públic jove, m’imagino.

Són experiències intergeneracionals. Ens hem trobat fent tallers amb tres generacions; una que havia treballat la llana fa molt de temps, una segona que se n’havia mig desentès i una tercera que les descobria per primer cop. Actualment oferim tallers personalitzats entorn el món de la llana, adaptats a les necessitats de cada esdeveniment o col·lectiu. 
 
Parla’m d’algun d’aquests tallers. 

Darrerament en fem sobre la tècnica del feltre. És una tècnica per crear un teixit, es necessita llana, aigua, sabó i fregament. S’havia utilitzat per fer les antigues capes de pastor. El feltre és tot un món màgic ple de possibilitats (feltre en moll, feltre amb agulla, feltre nuno...). Aquest any hem cregut oportú treballar amb altres tipus de llana de la península, concretament amb llana merino d’Extremadura, continuarem treballant amb la llana Xisqueta però també volem provar de fer peces tèxtils amb llanes d’altres qualitats. Això sí, són llanes que parteixen de la mateixa filosofia de projectes que el nostre, comprades directament als ramaders a un preu just. D’aquesta manera també creem vincles amb projectes que sorgeixen arreu i volen tornar a donar valor a la llana de races autòctones com es la merino. El futur és teixir vincles i fer-nos més forts entre tots, col·lectivament. 

Vosaltres parleu de moda ètica, però què significa exactament?

És roba que es crea d’una manera sostenible, és a dir, sent respectuosos tant amb la manera de produir-la, com amb el medi ambient, utilitzant materials naturals, i en el nostre cas materials del mateix territori. Ens agrada que la gent reflexioni del què suposa comprar peces tèxtils a preus baixos, del poder que tenim com a consumidors. Un jersei Xisqueta costa més diners però repercuteix al territori, comprar-lo té unes conseqüències directes. Molts cops ens gastem 20 euros en quatre jerseis que gastarem ràpid en comptes d’un que ens duri. Nosaltres creiem en una moda menys efímera. Una frase que vaig sentir de boca d’una de les artesanes de Xisqueta, la Bàrbara, reivindicant el preu d’una de les seves peces artesanes i que em va sembla molt encertada va ser: "Les peces artesanes no són cares, sinó que valen diners".

I uns processos de producció diferents?

Sí, ens trobem amb moltes limitacions. Ara mateix costa molt trobar llocs on ens puguin transformar la llana amb petits volums (rentar, cardar, filar, tenyir...) quan en altres èpoques Catalunya tenia una gran indústria en aquest àmbit. Des de fa dos anys hem obert la porta a la producció dels jerseis industrialment a Igualada, reivindiquem una producció en el territori català i així contribuir amb el nostre granet de sorra a la petita indústria tèxtil.

Un projecte transversal, pastors, artesanes, interiorisme... Com es vehicula?

Com podem! (riu). Al seu moment, al naixement de l’associació, vam tenir moltes ajudes públiques. Ara portem tres anys en què anem cap a l’autosuficiència econòmica però no és gens fàcil. Nosaltres creiem en aquest projecte, veiem un futur que va cap aquí, cap a recuperar materials naturals i cap al consum de proximitat. Ara mateix dos treballadores estem fent una feina que ben bé es podria repartir entre 3 o 4 persones. Estem fent col·laboracions amb marques que creuen en el nostre projecte i per qui fem dissenys exclusius. Ara hem de dirigir l’energia cap a activitats que sustentin econòmicament l’associació.

Us han conegut des de llocs sorprenents?

Sí, com a curiositat hem arribat a enviar llana xisqueta a Sudàfrica, a Amèrica, a Noruega... Aquest hivern vam anar a una fira de moda ètica a Berlín perquè ens hem adonat que ens hem d’obrir més, donar-nos a conèixer més enllà de la península. Amb el client potencial de la península, amb el clima que tenim, és difícil que Xisqueta en tingui prou, hem de trobar el nostre client potencial més enllà. Ara mirem més de cara a Europa, Amèrica... a la resta del món. 

L’Obrador Xisqueta va guanyar el premi nacional d’Artesania el 2014, en la categoria d’emprenedoria, què suposa aquest reconeixement?

La veritat és que ens van fer més il·lusió i van ser més reconfortants les felicitacions de gent propera que el propi premi del Ministeri. Sempre és bo tenir un reconeixement, et confirma que anem ben encaminades, però no et soluciona res.
 
Hi veus possibilitats de dur a terme projectes de protecció de la ramaderia, artesania o similars a Xisqueta al Pallars?

És difícil de dir, però un problema amb què ens trobem nosaltres és que ens costa molt trobar indústries de transformació de la llana a petita escala. Per exemple, ara per ara nosaltres portem la llana a rentar a Palència. Penso que estaria molt bé que es recuperessin aquest tipus d’indústria lligades a la llana que ja havien existit al Pallars. S’hauria d’estudiar la seva viabilitat però estaria molt bé inclús per oferir aquest servei a artesans que volen transformar petits volums.

Quins projectes prepareu de cara al futur?

Jo veig molt potencial en Xisqueta perquè la gent cada cop està més conscienciada pel consum responsable, de proximitat, amb productes de qualitat i materials naturals. Aquesta reflexió amb el tema de l’alimentació crec que ha anat més ràpid i en el món tèxtil anem cap al mateix lloc però més a poc a poc. També ho veig, com et deia, a obrir mercat cap a altres territoris més freds on els jerseis de llana siguin realment una necessitat. Les col·laboracions amb altres marques que treballin en la mateixa direcció que nosaltres també són un camí a seguir, obrint d’aquesta manera sinergies positives per a tots. Un altra línia en que estem treballant és la d’oferir la possibilitat que la gent conegui millor el nostre territori i tot el món Xisqueta, per això vam iniciar "Vivències Xisqueta".

En què consisteixen?

Es van començar a organitzar l’estiu passat amb molt bona acollida. La idea va ser crear una sèrie d’experiències entorn els pastors, els ramats i la llana. Volem que la gent vingui aquí al Pallars, conegui el nostre meravellós territori, interactuïn amb els pastors, les ovelles i que participi en un taller a la Caravana Xisqueta on conèixer de primera mà la llana Xisqueta i la infinitat de coses boniques que se’n poden fer.