Perill: graveta!

Portava setmanes pensant en escriure aquestes línies, com si una espècie de premonició m'hi empenyés. La premonició es va complir el passat dimecres 20 d'abril. 

No, no parlo ni de distancia de seguretat amb els cotxes, ni d'accidents similars, per sort. Parlo del que, perillosament, s'ha posat de moda en les carreteres secundàries. En el cas que ens ocupa parlo de les carreteres secundàries dels voltants de Tremp, com la tan habitual carretera dels masos de Llimiana, la que porta a aquest terme, la que ens porta fins Sant Serni o la carretera de Guàrdia, entre d'altres. Carreteres que, per sort o per desgràcia, tenen un ús mínim de vehicles i majoritari de ciclistes i que en els últims temps s'han emplenat de grava. Els que van en bicicleta ho sabran, però pels que no hi vagin els explicarem que la graveta (dit col·loquialment com "gravilla") té un efecte similar al gel. Un cop hi passes per sobre, la bici queda totalment descontrolada i tens més possibilitats de caure que de quedar en peu.

Anem per parts. La primera pregunta que caldria fer-se és per què s'utilitza aquest sistema o, en el cas de que s'hagi asfaltat la carretera correctament, per què no es neteja. I a la primera pregunta li afegim, si aquest és el sistema escollit, no caldria una correcta senyalització? La segona pregunta a fer-se és, en cas de que els treballadors segueixin simples ordres, de qui depenen aquestes obres? La tercera, inevitablement, va de la mà de la segona. En cas que passi qualsevol accident, tant de bo no passi, qui és el responsable? De debò, m'agradaria que algú fos capaç de donar-me a mi i als usuaris una explicació i tant de bo ens aconsegueixin convèncer. Crec que no ho aconseguiran. 

Realment ningú se n'adona de la perillositat que té aquesta situació? I no només pels ciclistes, compte. Un cotxe a certa velocitat es igual de fràgil. 

Preguntat per aquesta qüestió, el ciclista professional del equip Massi Kuwait Cycling Project, Marc Vilanova declarava: "penso que aquest intent de millorar les carreteres secundaries és un autèntic desastre, ja que enlloc de millorar el que teníem ho han empitjorat i les han convertit en unes carreteres amb alt risc per tots els seus usuaris, en especial els que anem a dos rodes. Un cop trepitges una zona de grava és impossible controlar la bicicleta. Necessitem una neteja d'aquestes zones asfaltades per recuperar la seguretat que ara no tenim".

M'atreveixo a dir, sense cap mena de por, que l'estat de les carreteres secundàries l'únic que farà es allunyar els ciclistes d'aquestes carreteres i portar-los a les generals, amb el perill que tots sabem que comporta.

Primera víctima

Per sort, per molta sort, no s'han de lamentar més danys que els que en l'argot ciclista anomenem "xapa i pintura". Marc Erta (29), veí de Tremp, mentre s'entrenava per la carretera dels masos de Llimiana, va patir la mala sort que molts hem evitat, va anar pel terra. "Anava a poc a poc, anava parlant amb un company i quan me'n vaig adonar, estava a terra. No anava ni a 20 per hora i tinc la sensació de que si hagués anat ràpid m'hagués passat algo greu. Per sort, el casc va funcionar bé i només tinc rascades i algun cop", explica. 
 
Els ciclistes, entre els quals m'incloc, no demanem un asfalt perfecte, tots sabem que és car. Però sí demanem que no deixin les carreteres plenes de graveta i brutícia que les converteixi en pistes de patinatge. M'agradaria recordar, per cert, que en menys d'un mes hi passa la Marxa Cicloturista Montsec-Montsec. Algú creu que d'un pilot de gairebé 1.000 participants (962 inscrits l'any passat) no passarà res? Permeti'm pensar malament i tant de bo m'equivoqui.
Alex Lebrón