​Quatre ajuntaments del Sobirà critiquen la política forestal de la Generalitat

Els ajuntaments de Sort, Soriguera, Rialp i Baix Pallars han fet arribar a la consellera d'Agricultura, Meritxell Serret, el seu descontentament amb la política forestal del Departament en relació als boscos patrimonials propietat de la Generalitat. Unes males pràctiques comeses l'any passat a la forest de Tolzó (Escós) han desencadenat la queixa.

Es van tallar tres hectàrees deixant els residus forestals al costat de la pista amb el consegüent risc d'incendis que aquest fet representa. Es va obrir una pista forestal nova i no es va demanar permís d'obra a l'ajuntament corresponent. Els consistoris sol·liciten participar en la gestió d'aquests espais i reclamen que les actuacions d'explotació compleixin tots els tràmits administratius i legals als quals estiguin obligats.

En el document que els quatre ajuntaments han fet arribar a la consellera Serret exposen que "venim observant, amb creixent preocupació, com diferents exemples d'aprofitaments en els boscos patrimonials de la Generalitat s'han programat i executat de manera poc transparent". Els alcaldes argumenten que algunes de les actuacions a boscos patrimonials "no s'han fet de la manera més correcta possible".

Els ajuntaments demanen que se'ls tingui informats de les actuacions sobre les forests dels municipis que representen i creuen que la participació dels ens locals hauria de ser constant, des del moment inicial en què es plantegi l'aprofitament, fins al final de la seva execució. Sol·liciten que des del Departament d'Agricultura es prenguin les mesures necessàries perquè les propostes d'aprofitaments que s'hagin de fer en tots els boscos de titularitat pública siguin presentades per al seu coneixement i discussió prèvia als ajuntaments on hagi de fer-se.

També demanen que es compleixin tots aquells tràmits als quals estiguin obligats, independentment que hagin de sol·licitar-se dins de la mateixa administració de la Generalitat, com ara els tràmits d'avaluació d'impacte ambiental per a l'obertura de noves pistes, els permisos municipals d'activitat, els decrets de riscs d'incendis, les afectacions sobre els vials existents, i afectació a espais naturals i espècies de fauna i flora.
 
El document recull la demanda a l'òrgan gestor forestal responsable, "l'estricte cura en la despesa de fons públics" i "màxim rigor en la gestió" perquè les actuacions tinguin un sentit clar per tothom.

Des dels quatre ajuntaments redactors del manifest anuncien que es crearà un òrgan col·laborador consultiu, format per a persones professionals i coneixedores del patrimoni forestal, natural i cultural, en el sentit més ampli, per tal de poder valorar, amb major coneixement de causa, els projectes de gestió forestal, especialment aquells que es refereixen a boscos patrimonials.