Què t'hi porta? Què t'aporta? Són preguntes freqüents que alguns joves fan a als joves que opten per dedicar part del seu temps a la política. La resposta al què m'aporta es ben senzilla: sóc feliç si puc aportar el meu granet de sorra a fer del meu municipi, de la meva comarca o del meu país un lloc millor. Si els joves no comencem a defensar les polítiques educatives, d'ocupació o socials qui ho farà d'aquí uns anys? Si tots nosaltres no defensem els interessos de Catalunya, qui ho farà? O pitjor encara, qui ens ho farà?
El què m'hi porta és més complex. Presentar-se a uns comicis electorals sempre és un acte de compromís i responsabilitat, de feina a fer.
Durant la passada campanya del 20 de desembre, a Catalunya no teníem govern i prou que ens ho recordaven des de Madrid! Un acte d'exemplaritat democràtica i de solidaritat va evitar les eleccions autonòmiques mantenint viu el procés català. Per contra, un fracàs estrepitós per part dels partits que aspiraven a governar la Moncloa, provoca que avui estiguem de nou cridats a les urnes. Quelcom falla.
Davant el no-govern central, a Catalunya es continua treballant dia a dia per les persones. Un dels resultats és la Llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica. Paral·lelament, el Tribunal Constitucional ha acumulat retards en la resolució de recursos i qüestions d'inconstitucionalitat força greus, com el referent a la Llei de l'avortament. Però després s'evidencia que el PP, tot i ser govern en funcions, aprofita qualsevol ocasió per recórrer davant l'Alt Tribunal, i així entorpir les bones accions del govern de la Generalitat. El Tribunal Constitucional respon i no triga en suspendre articles, lleis i el que calgui. Quelcom falla.
A casa meva, l'Alt Pirineu, dia a dia me n'adono que la gent jove no s'hi pot quedar a treballar, que les empreses no inverteixen en un territori on els accessos són difícils i els costos s'encareixen al no tenir més opcions que creuar un port de muntanya ple de revolts per tenir-hi accés. Que carreteres que es fan dir nacionals es troben en estats no només vergonyosos sinó també perillosos. Per contra, veig que la fundació d'Estudis d'Economia Aplicada conclou en un estudi que cap línia espanyola d'AVE resulta rendible. Ni per les empreses, ni per la societat. Quelcom falla.
Com m'he de creure la política espanyola, si ha estat incapaç de fer govern? Com he de sentir la Constitució com a nostra, si dia a dia s'utilitza en contra meva i de la meva gent? Com he de confiar en la prosperitat del Pirineu, si dia a dia les comunicacions queden en estat més deplorable i Madrid mira cap a un altre lloc? Només en són tres exemples.
És això el que m'hi porta. Lluitar per defensar els drets i interessos legítims dels catalans davant un estat que dia a dia suma adeptes a la causa sobiranista.
Jeannine Abella i Chica
Candidata al Congrés de Diputats de CDC per Lleida
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi
