Goiat, el nou ós que han alliberat al Pirineu, a la vall d'Isil. Foto: Territori
L'equip tècnic del projecte
Piroslife ha alliberat amb èxit aquest dilluns al vespre al Parc Natural de l'Alt Pirineu un nou ós bru procedent de la Reserva de Caça de Jelen, a Eslovènia. L'exemplar és un mascle d'entre nou i deu anys d'edat, un pes aproximat de 205 quilos i que ha estat batejat com a Goiat, mot que en pallarès significa noi jove o fadrí. El nou ós
ha d'assegurar la diversitat genètica de la població d'óssos al Pirineu.
El director general de Polítiques Ambientals, Ferran Miralles, ha explicat en roda de premsa a Llavorsí que "ahir dilluns, a les 21h, a Isil, sota la pluja, es va deixar anar" el nou mascle. El fet d'haver-lo anomenat Goiat "respon a l'objectiu" del seu alliberament, "que el noi jove substitueixi el vell mascle, el Pyros, que ha dominat la genètica de l'ós bru dels Pirineus aquests darrers 20 anys", ha comentat Miralles.
El motiu de la translocació del plantígrad és la necessitat d'un mascle reproductor entre la població pirinenca de l'espècie que trenqui la dominància reproductora de l'ós Pyros i que aporti més variabilitat genètica. Pyros, també d'origen eslovè, procedent de la reserva de Medved, a uns 100 quilòmetres de Jelen, va arribar als Pirineus centrals l'any 1997. És el pare, l'avi o el besavi de gairebé tots els óssos de la zona, amb els efectes que això pot arribar a tenir en el vigor reproductiu i en la mortalitat dels individus.
Actualment s'estima que als Pirineus centrals hi viuen entre 30 i 35 óssos, dels quals set són mascles adults i deu femelles adultes, en edat reproductora.
Alliberament controlat
El trasllat d'en Goiat ha estat monitoritzat en tot moment per l'equip tècnic, format per nou persones. L'equip ha custodiat l'animal des de la seva captura, l'ha transportat per carretera en les condicions més adequades fins que l'han alliberat en terrenys del Parc Natural. Quan l'han capturat li han col·locat cròtals a les orelles per facilitar la seva identificació en llibertat.
Tècnics obtenint mostres de l'ós abans de ser alliberat. Foto: Territori
També li han instal·lat emissors convencionals a les orelles, a més d'un collar emissor GPS que els permetrà ubicar-lo en tot moment i obtenir molta informació sobre els seus desplaçaments, hàbits i comportament. Igualment, li han pres mostres de sang i de pèl que analitzaran genèticament, així com la seva salut. El director tècnic del projecte Piroslife, Santi Palazón, ha explicat que les mostres serviran "per comprovar que l'animal està bé i per estudiar la seva genètica, que ens servirà després per detectar la seva reproducció".
Palazón també ha concretat que "han fet falta sis intents de captura" a la reserva eslovena abans de trobar "l'exemplar que volíem". Finalment, aquesta es va produir el passat diumenge, 5 de juny, entre les 20 i les 21 hores. L'equip va sortir d'Eslovènia a les 02.30 hores de la matinada de dilluns i va arribar al Pirineu català a les 20:30 hores d'ahir, dilluns 6 de juny.
Quan s'esgotin les bateries dels emissors, l'ós es localitzarà mitjançant el seguiment convencional. Aquest mètode de treball consisteix en la cerca i detecció passiva de rastres deixats per l'animal en els seus desplaçaments habituals, com excrements, petjades, pèls i d'altres indicis, a més del trampeig fotogràfic.
Imatge de la roda de premsa d'aquest migdia a Llavorsí. Foto: Territori
A l'alliberament hi han assistit alguns dels alcaldes i presidents dels ens locals del Pallars amb presència permanent d'ós bru, com són Alt Àneu, Lladorre, Alins, l'entitat municipal descentralitzada (EMD) d'Isil i Alòs, el Consell Comarcal del Pallars Sobirà i la junta rectora del Parc Natural de l'Alt Pirineu. El director del Parc, Marc Garriga, ha explicat que aquesta decisió obeeix a que "aquest alliberament s'ha fet de manera consensuada amb el territori" i, per tant, els seus representants "han pogut gaudir del moment de l'alliberament des de dins dels cotxes, per motius de seguretat".
Coexistència amb la ramaderia
Els óssos són animals omnívors. Tres quartes parts de la seva alimentació està basada en els vegetals –com herbes, fruits secs o fruita–, a més d'insectes, mel, bolets i ous. Acostumen a satisfer les seves necessitats de carn aprofitant carronyes d'ungulats, tot i que es documenten casos de predació sobre la ramaderia i l'apicultura. Les accions encaminades a afavorir la coexistència amb aquest sector són un dels eixos principals del projecte. No en va representen, aproximadament, un 40% del pressupost del Piroslife, és a dir, més d'un milió d'euros, majoritàriament per al Pallars Sobirà i la Val d'Aran.
En aquest sentit, Miralles ha explicat que "aquest estiu tindrem a punt una modalitat de pòlissa mitjançant la qual serà la Generalitat qui assegurarà el bestiar per danys d'ós, llop o voltor, en comptes dels ramaders". Així, "si es produeixen danys, el pagament es podrà fer en cinc dies, un cop peritat", un termini molt més àgil que en l'actualitat, ha concretat. Els ramaders del Pirineu
s'han manifestat en reiterades ocasions i han mostrat el seu malestar per la reintroducció de l'ós al Pirineu i pels danys que asseguren que pot ocasionar als ramats i al bestiar.
VÍDEO: Trasllat i alliberament del nou ós bru a l'Alt Àneu
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi
