Eudald Carbonell és director de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), catedràtic de Prehistòria de la URV i codirector del projecte Sierra de Atapuerca. Durant la seva ponència, Carbonell va repassar la història del poblament del continent i l'evolució humana i va destacar la importància de la cova de les Llenes, afirmant que "no hi ha un jaciment tant antic d'aquestes característiques al Pirineu".
L'arqueòleg es va mostrar "convençut" que la cova canviarà la visió que tenim del poblament del nord de la península ibèrica. "Hem de fer el possible per que aquesta excavació ens doni les màximes pistes possibles per descobrir noves dades sobre els primers habitants del Pirineu".
La cova de les Llenes és un jaciment que havia estat excavat als anys 50 per Joan Maluquer de Motes, on es van descobrir nivells del neolític. Les noves excavacions que avui comencen situen la cova de les Llenes en una posició privilegiada per a l´estudi de l´evolució humana, ja que omple un buit en la història dels nostres avantpassats.
L'excavació de la cova de les Llenes, situada al congost d'Erinyà, es troba dins el marc d´un projecte de recerca de l´Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) dirigit pels arqueòlegs Maite Arilla, Edgard Camarós i Jordi Rosell. Fins el moment, es coneix que la cova guarda eines de pedra com bifaços, nuclis o ascles confeccionades pels neandertals fa uns 200.000 anys. També s´hi han identificat restes de fauna quaternària com óssos i lleons de les cavernes, hienes o rinoceronts.
Maite Arilla, codirectora de l'excavació, va afirmar que aquesta primera campanya és una "presa de contacte" amb la cova, ja que s'excavaran els nivells superiors i s'ha de plantejar encara com fer-ho. Arilla va afegir que a partir de l'any que ve s'intentaran realitzar campanyes d'excavació d'uns 15 dies, formades per un equip més nombrós que l'actual.
Conservació de la cova
Un altre dels codirectors de l'excavació, Jordi Rosell, va explicar per aquest diari l'origen d'una de les característiques més importants de la cova, com és el seu bon estat de conservació. "Aquí al Pallars les coves tenen un problema molt greu, ja que durant l'últim màxim glaciar, fa 18.000 anys, les coves es van buidar amb el gel. La Cova de les Llenes, que té 300.000 anys d'antiguitat, ha quedat preservada perquè tenia unes crostes estalagmítiques que tocaven el sostre i que van permetre la seva conservació. El gran problema de la cova és que no sabem en quin estat està, però sabem que hi ha indúsria lítica, fauna i óssos de les cavernes, que segurament sigui l'animal més abundant".
Rosell va assegurar que la descoberta posarà el Pallars "en el mapa de la prehistòria mundial" i que, juntament amb el jaciment dels Nerets, descobert als anys 80, "permetrà dibuixar un mapa del Pallars i del Pirineu prehistòrics".
Les tasques d'excavació en aquesta primera fase duraran fins el proper dia 29.
L´accés
La cavitat és desenvolupa al bell mig del Congost d´Erinyà, penjada sobre el llit del Flamisell. Des de l´entrada sud del túnel que travessa les roques de l´estret, cal remuntar 100 metres de desnivell per un pendent de 45º. Hi ha unes marques vermelles que s´aproximen, però cal anar en compte per baixar els esglaons que ens permeten arribar a la vorera del cingle.
