​La Generalitat actuarà en tres punts negres de la C-13 per xocs amb senglars

El director general d’Infraestructures de Mobilitat Terrestres, Xavier Flores, ha presentat aquest dilluns el darrer informe d’accidentabilitat a les carreteres catalanes provocada per animals en llibertat. Les dades revelen un augment del 45% de les topades amb ungulats (senglars, cabirols i cérvols) els últims quatre anys, i del 35% si es tenen en compte tots els animals en llibertat (gossos, guineus, etc.). A la presentació també hi ha assistit el subdirector del Servei Català de Trànsit, Xavier Almirall.

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha detectat 158 trams amb una concentració més alta d’accidents amb ungulats. D'aquests, 36 es consideren "prioritaris" perquè l’accidentabilitat és més elevada. És en aquests punts on es duran a terme diferents mesures com la instal·lació o el reforç dels tancaments perimetrals i senyals fixes i variables.

Tres d'aquests trams catalogats com a "prioritaris" se situen a les comarques pallareses, tots tres concentrats a la carretera C-13. Dos d'ells, en dos trams de la via al terme municipal de la Guingueta d'Àneu, i l'últim, a l'alçada de Castell de Mur. A més, la Generalitat ha detectat un punt a Salàs de Pallars on s'hi han registrat més de tres xocs amb animals entre 2010 i 2014. Tot i això, aquest últim tram no ha estat considerat "prioritari" com els anteriors.

També es farà una prova pilot amb distintius que emeten sons i sorolls. El Departament de Territori i Sostenibilitat hi invertirà 2,2 milions d’euros els pròxims dos anys. Aquests 158 punts corresponen a un 1,8% de la longitud total de les carreteres de la Generalitat i és on es concentren el 31% dels accidents amb animals.

L'informe analitza el període 2010-2014, durant el qual s’han registrat 8.667 accidents amb animals, on hi ha hagut un increment del 35% respecte l’anterior període estudiat (2007-2011). Els ungulats causen un total de 4.960 accidents, un augment del 45% respecte l’anterior informe. L’increment dels accidents va lligat amb una major població de senglars. A Catalunya es cacen uns 40.000 senglars l’any i s’estima que la població se situa entorn als 120.000 individus. Segons Flores, aquest document "ens ajuda a tenir una bona diagnosi per conèixer la problemàtica i poder actuar".

El 94,7% d’accidents de fauna salvatge els causen els ungulats

Del total d’accidents amb fauna salvatge a la xarxa de carreteres catalana, el 94,7% està causat per ungulats (el 87%, per senglars, 4,4% per cabirol i 1,5% per cérvol).
 
Per àmbits territorials, els accidents coincideixen amb les zones amb major població de senglars. A les comarques gironines es produeixen el 24,9% dels accidents amb animals en llibertat; a l’àmbit de Ponent, el 18,6%; a l’àmbit metropolità, el 15,7%; al Camp de Tarragona, el 14%; a les comarques centrals, el 13,5%; a l’Alt Pirineu i Aran, el 8,6%, i a les Terres de l’Ebre, el 4,7%.

Més de 8.000 euros de mitjana

L’informe també quantifica el cost que suposa un accident amb animals, que és, de mitjana, d’uns 8.000 euros, tenint en compte no només el cost dels danys sinó també altres com els associats a les víctimes o els administratius d’intervenció en accidents. Això suposa un cost d’uns 13,5 milions euros l’any pel conjunt de Catalunya.

Reforç dels senyals de fauna

El tancament perimetral combinat amb passos de fauna és la més efectiva. Consisteix en la instal·lació de tancaments que impedeixen als animals accidir a les carreteres i els condueixen cap a altres estructures que els permeten creuar la via (túnel, viaducte, pas de fauna). També es farà un reforç de les senyals de trànsit que adverteixen de la presència de fauna silvestre. Aquest senyal pot ser permanent o temporal.

Una altra de les mesures serà la gestió dels marges de la via. Consisteix en mantenir la zona propera als marges de la via sense elements que obstaculitzin la visió dels animals per part del conductor i puguin oferir refugi als animals.

Proves pilot
 
El Departament de TES provarà dues mesures de caràcter experimental, per valorar quina eficàcia tenen i poder-les estendre a la xarxa viària. Una es un dispositiu que emet llum i sorolls per alertar la fauna salvatge i, l’altra, la instal·lació de plaques electrificades en accessos de vies amb tancament perimetral, basat en sistemes similars als tancats elèctrics que s’apliquen per protegir els cultius.